Subscribe:

dimecres, 23 de desembre del 2015

NADAL


Us felicito les festes amb aquesta petita sorpresa; m'han posat un poema meu, a la portada de la revista Crònica de la Vida d'Esplugues, d'aquest mes.



He posat aquesta preciosa Nadala del Joan Dausà, perquè intentem tots plegats recuperar la il·lusió de quan érem infants...

Bones  Festes a tothom!

M. Roser Algué Vendrells

dijous, 17 de desembre del 2015

Parlem d'escriptors...

Fa uns quants dies em van convidar a una xerrada sobre escriptors i escriptores d'Esplugues, organitzada pel grup d'estudis del poble...Em va fer il·lusió i vaig dir que sí. Us deixo alguna foto que en dona fe...

D'esquerra a dreta el poeta Joan Verdaguer, l'organitzador de l'acte Miquel Caselles, la Roser (llegint un poema) i el Jordi Macarulla, escriptor de novel·la negra.

Em va sobtar veure com s'emplenava el local...Ah i la televisió del poble, va filmar-ho i jo que no havia anat a la pelu, he, he...

Si teniu ganes d'escoltar la xerrada, ho podeu fer a You Tube, clicant AQUÍ

Com podeu veure , us ho he deixat més o menys a la mitat, que és quan vam parlar els tres protagonistes. El presentador, que va esmentar els "lletraferits" que ens han precedit al poble, va llegir deu fulls ( més o menys mitja hora de discurs) i es va fer una mica pesat, per això ja no ho sentireu...Després ja podeu escoltar com parla el Joan, jo al minut 52 i finalment, el Jordi.


Per acabar, en Joan Verdaguer acompanyat d'un músic, van fer un petit espectacle de poesia i música, ja que tenen un grup que es diu, Desperta Ferro i va estar molt bé.

La Roser sense complexes, sempre a prop dels més alts.

M. Roser Algué Vendrells

dimecres, 9 de desembre del 2015

Agramunt i els torrons

Vista del poble. Comarca de l'Urgell.
Recordo que quan era petita, ens regalaven unes capsetes de llauna, ( utilitzades després per guardar petits tresors) amb torrons d'Agramunt, que duien escrit aquest poema:

Menjar d'esquirol
menuda avellana
i mel montsecana
feta amb raig de sol.
Dintre del perol,
bull la pasta blana,
després diu... galana
fadrina: Quí en vol?

Torrons d'Agramunt
que  tenen un punt
de reial dolçor,
qui un cop n'ha provat
en resta emmelat
dels llavis al cor.

Un petit tast...

Com que trobo que era un bonic regal, vaig trucar a la casa de més solera de torrons i els vaig comentar que seria bonic tornar a fabricar la caixeta. No recordo de quina marca eren, doncs al poble  n'hi ha diferents fàbriques. Em van contestar molt amablement, per dir-me que ja ho havien pensat, però no ho podien fer, perquè hi havia un petit problema; és que no se sabia de qui era el poema i és clar, tampoc era lògic  que alguna marca se'l fes seu. Suposo que abans això no es mirava tant...

M. Roser Algué Vendrells. 

dijous, 26 de novembre del 2015

En Tomàs i el llapis màgic


En Tomàs té un caseta,
que és de cartó i petiteta.
S’avorreix perquè està sol,
i fa un posat de mussol.
Ha vist tot bocabadat
un llapis al seu costat.
Una porta ha dibuixat
i de la capsa ha marxat.
Dibuixa allò que imagina...
Una papallona fina,
que es cansa de tan volar
i no sap on descansar.
En Tomàs també dibuixa,
un núvol que porta pluja.
Ha caigut una goteta
hi ha sortit una floreta.
La papallona i la flor,
es miren i diuen: Oh!
En Tomàs ara està trist...
Ell també vol un amic.
Però sent una veueta:
Ep, noi, on vas tan de presa?
I botant al seu darrera,
hi ha una pilota vermella.
A la casa d’en Tomàs,
se’n van tot marcant el pas.
La pilota i en Tomàs,
són amics de veritat.
Comencen a imaginar
i els pensaments fan volar.
Tantes coses han somniat,
que la capseta ha explotat.
I el llapis, on s’ha quedat?
A un raconet oblidat?
Potser algú el trobarà...
I el conte continuarà!!!
(Adaptació en forma de poema, d'un conte de Ricardo Alcántara.)

M. Roser Algué Vendrells.

diumenge, 15 de novembre del 2015

Un estiuet de Sant Martí atípic...

Aquest estiuet de Sant Martí, en quan a temperatura, ens està despistant molt, perquè sembla que estem al setembre o al mes de maig, però els colors no ens enganyen, ens diuen que estem al novembre, al bell mig de la tardor...
Ahir, a les dues de la nit,( al cor del novembre) cantava un ocell i em vaig estar una estona escoltant-lo. Refilava molt bonic, semblava un rossinyol o una alosa, perquè una merla no ho era; aquí n'hi ha moltes però conec el seu cant... 
Amb una mica de retard aquí teniu unes quantes fotos, del Montseny...















Adeusiau, paisatges de tardor...

Fotos M. Dolors


He trobat aquest poema poc conegut i l'he volgut compartir

Quan els mots 
respiren intempèrie
i el cel els aixopluga els sons.

Quan les nits
allargassen la foscor
i ens aixafen al fons dels llits.

Quan els matins
ens regalen frescor
i la son mandra i por.

Quan el bosc
i el fang i el foc i el vent 
i les fulles parranderes
fan un món.

Quan passa tot això,
diem: oh! ja som a la tardor...

Isabel Barriel

M. Roser Algué Vendrells 

dimecres, 4 de novembre del 2015


Misteri???

A veure, si arriba a ser un examen, no sé, no sé...Alguns però, l'haurien passat amb nota...

A veure, si un 69 simpàtic (simbòlic) i un 25 ben vermell al full de calendari, s'ajunten i apareix un 70 poètic i sensible( que ja fa temps que no té àvia), només pot ser, que és l'aniversari de la Roser (amb rodolí inclòs).

Presumeixo d'aquest ram de flors, que a més d'altres regals, em van fer i és que des dels cinquanta, no n'havia celebrat cap més, d'aniversari...




Per cert, aquest relat és el que fa 69, ves per on!

M. Roser Algué Vendrells.

dijous, 29 d’octubre del 2015

MEMÒRIA HISTÒRICA

El 30 d'octubre és l'aniversari del naixement de Miguel Hernández...

Aquest fet m'ha recordat la guerra civil espanyola...I alguns actes de la memòria històrica...
El 25 de juliol de 1938, va començar  la batalla de l'Ebre,  que va durar 115 dies, tristament famosa per la quantitat de morts, entre ells, molts dels joves de la "lleva del Biberó", alguns dels quals no havien sortit mai de casa i quan ho van fer, va ser per anar a una mort segura.
L'any 1989, a la serra de Pàndols, es va fer una trobada d'agermanament entre els dos bàndols i es va alçar un monument a la Pau, en record de tots els que van morir a la batalla de l'Ebra  i en especial els de la "lleva del Biberó"...Va donar la casualitat que jo estava de vacances a Horta de Sant Joan i m'hi vaig arribar. Va ser un acte molt emotiu, amb moltes persones grans que havien lluitat a ambdós bàndols. Recordo el comentari que em va fer un senyor, bastant més gran que els de la lleva:- "la feina la vam fer els veterans i ells ( els de la lleva) s'emporten la glòria, quan no sabien ni agafar un fusell; sinó hagués estat per nosaltres no n'hauria quedat cap de viu"...Suposo que parlava des de l'amargura d'haver lluitat molt més temps i sentint-se una mica deixat de banda, com si li prenguessin protagonisme...

Al monument a la Pau, a un cantó hi ha un colom i a l'altre un poema molt emotiu:
Tu que estàs enfront meu
també en trinxeres,
Quí ets?
Potser algun jorn
ens hem donat la mà
i ara dins del palmell
portem una arma.
Ni que enfront meu,
no puguis escoltar-me,
t’anomeno amb un nom:
El de germà.

Antoni Correig (poeta reusenc)




"No hi ha camins per la Pau, la Pau és el camí"( Gandhi).

"La justícia es defensa amb la raó i no amb les armes" ( Joan XXIII).

Aquí us deixo aquest vídeo que vaig fer sobre un poema de Miguel Hernández, ja fa cinc anys.



M. Roser Algué Vendrells

dimecres, 21 d’octubre del 2015

FUSIONAR-SE
Dibuix de la Carme( personalitzat)
El 69  és  simpàtic i popular entre els números... Fa un temps que es mira de cua d'ull el 25, que envermelleix a la seva casella del calendari, sembla que el considera més que un amic i, és clar, passa el què ha de passar...

L'octubre va fent el seu camí tardoral i, ai las...Conseqüència lògica d'aquesta fusió, ha aparegut  un simpàtic 70, aportant poesia i sensibilitat a l'àrid món matemàtic...

M. Roser Algué Vendrells

dilluns, 12 d’octubre del 2015

 El problema dels refugiats sembla que no hagi de tenir solució. Cada vegada són més les persones que es juguen la vida per arribar a algun lloc on puguin aconseguir una vida digna...Aquest poema de la Joana Raspall és, per desgracia, de massa actualitat...Hi he afegit un altre poema, que parla específicament dels infants i no és conegut, és de l'escriptor i poeta magrebí Tahar Ben Jelloun..

Podries 
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fora casa teva,
i diries "sí"
en un altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs, de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva.
Joana Raspall

Foto, M. Dolors.
CADA  ROSTRE  ÉS  UN  MIRACLE

" Un infant negre, de pell negra,
d'ulls negres,
de cabells arrissats o encrespats,
és un infant.
Un infant blanc , de pell rosada,
d'ulls blaus o verds, 
de cabells rossos o llisos,
és un infant.
L'un i l'altre, el negre i el blanc,
fan el mateix somriure
quan una mà els acarona
quan se'ls mira amb amor
i amb tendresa se'ls parla.
Vessaran les mateixes llàgrimes
si se'ls contraria, si se'ls fa mal...
No hi ha dos rostres absolutament idèntics.
Cada rostre és un miracle, perquè és únic".

Tahar Ben Jelloun

M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Un matí, a Catalunya Radio, després de les vacances, van fer un petit concurs. Amb cinc minuts havies d'escriure alguna cosa relacionada amb la tornada, després et trucaven i ho havies de llegir...Vaig guanyar, però el premi era simbòlic, la satisfacció d'haver-lo aconseguit!!!

TORNEM A CASA

Quan el pare obre la porta rep un petit ensurt. Una munió de boletes peludes , feien la seva particular olimpíada pel passadís.
El pare ha de fer equilibris per a no provocar un accident entre aquells éssers rodonets que emeten uns petits grinyols, sorpresos davant d'aquella inesperada intromissió.
La família té una gosseta, que no s'en van endur de vacances, perquè a molts llocs no accepten animals i a més, estava prenyada. La veïna va dir que ja se’n faria càrrec, segurament no devien pensar que la cosa anés tan ràpida…
La quitxalla de seguida es posà a jugar amb aquelles petites sorpreses, rodolant tots per terra immersos en pels i babes…
I , ves per on, per primera vegada pensen que el millor de les vacances, ha estat la tornada a casa…

M. Roser Algué Vendrells

dilluns, 21 de setembre del 2015

AMUNT, AMUNT, FINS  EL CEL...


Desenes de mans que s'ajunten per un sol fi. El més petit de tots, fa l'aleta...


Força, equilibri, valor i seny. Poques manifestacions humanes sumen tant d'esforç col·lectiu, amb la perseverant aportació individual.
Un bon exemple que amb voluntat i esperit de superació, es poden vencer molts reptes i aconseguir moltes coses a la vida, si tenim confiança en les persones que ens envolten.

Avui, Festa Major del poble, mirant els castellers ( els Cargolins) he recordat el fundador de la nostra colla, en David Carreres. Ell era un casteller de cap a peus, que ens va deixar ja fa un temps. Se li va retre un petit homenatge i em van demanar si volia escriure alguna cosa, que després vaig llegir, mentre es plantava una alzina, ( un arbre ferm i nostrat)per recordar-lo:

GENT  "MACA"

Esplugues és una vila on es viu força bé.
Però hi ha persones, abans i ara, com en David, que no en tenen prou amb això; intenten treure’n tot el suc, fent-hi participar tot el veïnat.

Volen que Esplugues tingui un tarannà cultural i lúdic, mantenint les tradicions i que, arreu, tothom se’n faci ressò.

Aquestes persones mereixen el nostre agraïment, ja que fan despertar al nostre cor, el desig de fer una pinya ben compacta, per tal que el castell simbòlic d’obertura i harmonia, sigui cada cop més alt.

El millor que podem fer per elles, és fer arrelar el seu record en el present i en el futur, com ho farà aquesta alzina, que ara plantarem en honor seu.
La respectarem i en tindrem cura, perquè tothom que la vegi, pensi en la gent “maca” d’Esplugues, que ha estimat i ens ha fet estimar la nostra vila.
M. Roser Algué  Vendrells ( setembre 2003)
                                                                       
                                                                       


Un 3 de 7 aixecat per sota i un 9 de 7, carregats i descarregats pels Cargolins. Per cert , aquest últim castell, no l'havia vist mai!
(Si, ja veig que hi ha una taca a l'objectiu, i les fotos em van sortir una mica tortes...)


Ma germana m'ha enviat aquesta foto més guapa...

M. Roser Algué Vendrells.

dilluns, 14 de setembre del 2015


UNA  ABRAÇADA !!!

Dibuix de la Carme...

El sis estava molt trist perquè estava sol i volia un amic. Però els números que tenia a la vora no li agradaven, tots eren massa estirats.
També hi havia el nou, que tenia el mateix problema, però no es coneixien…
Una nit, es van trobar i va ser amor a primera vista. S'abraçaren ben fort i va sortir el 69…Quin goig  ben arraulidets! Havien fet un número màgic...
M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 6 de setembre del 2015

(Primera col·laboració al Blog-Via, el dissabte 30 de maig)

ON  ÉS  EL  MEU  ESTEL  ?

Cada dia, quan ja és negra nit, surto al terrat per veure si albiro algun estel, cosa que no passa gaire sovint, pels vols de Barcelona. Amb els colzes repenjats a la barana, entre les flors i la senyera, contemplo el cel...
Dels pocs estels que aconsegueixo veure, n'hi ha un que em crida especialment l'atenció, perquè el veig cada dia i sempre el tinc al davant, només cal que alci els ulls ...M'hi puc passar força estona mirant-lo i somniant coses agradables, que m'agradaria que es fessin realitat i penso que el meu estel( ja me n'he apropiat) les pot fer possible.

Ja feia uns dies que al capvespre , el cel s'ennuvolava i, és clar, era inútil buscar el meu amic, perquè d'astres ni un i jo estava molt  trista, fins i tot, les flors estaven una mica pansides...La primera nit que el cel va tornar a estar serè, vaig sortir, amb l'esperança de retrobar-lo, però ai las, no hi era. De cop hi volta em va semblar veure alguna cosa que brillava a prop meu i ves per on, allà descansant sobre la senyera i havia el meu estel...I en aquell moment vaig ser feliç, perquè ara tenia una estelada, i l'esperança que es fes realitat un dels meus somnis més preuats, ella n'era el símbol!!! Fins i tot, les flors havien reeixit, perquè començaven a respirar aires de llibertat.

El meu estel, resplendeix més que mai!

M. Roser Algué Vendrells


dissabte, 25 de juliol del 2015


L'Associació d'escriptors en llegua catalana , ha fet un treball sobre "lletres i memòria" dedicat als socis més "granadets", que es diu Mémoro. Als que tenim alguna cosa publicada ens van demanar si hi volíem participar. Aquest any tocava als de la meva "quinta"... A mi em va fer il·lusió, com experiència.  Va venir un noi a casa i vam estar parlant gairebé, tres quarts d'hora, mentre ell gravava. Després va seleccionar uns dotze fragments que devia trobar més interessants. Veureu que vaig sense ulleres, perquè em va dir que feien reflexes i ara, com que hi estic acostumada, si me les trec, em trobo una mica estranya...
Si no teniu res millor per fer i voleu posar cara, veu i gesticulacions( sobretot) a la Roser, només heu de clicar aquí: 
Memoro

Aquest és el darrer post de la temporada, però jo si que passaré pels vostres, blogs, espero que tingueu un bon estiu , si pot ser una mica més fresquet...

M. Roser Algué Vendrells

divendres, 17 de juliol del 2015

Col·laboració a les Itineràncies Poètiques 
Comiat
Luna gigante o superluna

Ets lluna d'amor.
A les Itineràncies,
m'has robat el cor.
Per a  tothom qui estima la lluna( 31 de Juny).
********
SOMNIS DE LES FLORS

La margarida, 
m'estima no m'estima...
La violeta, 
un flascó d'essència...
El narcís,
un llac per mirall...
El clavell, 
uns ulls negres...
L'orquídia, 
el primer ball...
El nenúfar, 
la verdor de l'estany...
La rosella,
blauets per companys...
El lliri, 
una mà innocent...
La gardènia, 
música de  bolero...
La ginesta, 
un raig de sol...
La rosa, 
l'estimat a qui regalar-se.
I la camèlia, amb què deu somniar?
En ser una dama, sota una pamela!

M. Roser Algué Vendrells ( Seguint els somnis de tothom,(6 de Juny)

dissabte, 4 de juliol del 2015


FRASES AMB  MISSATGE

Quan llegeixo, m'agrada guardar a la memòria, les frases que són especials i que m'aporten alguna cosa, siguin de persones conegudes o anònimes.
M'agradaria compartir en un post aquest tipus de frases, amb tothom que en tingui ganes. Si us ve de gust me'n podeu enviar alguna, siguin de persones conegudes o no...M'agradaria fer-ne un bon llistat. Us hi animeu? Gràcies!

"TINC UN SOMNI!"
(Martin Luther King)

Llums de cel i terra, Ramon Mas

-"No cullis les flors i elles alegraran el teu camí"... (  i el dels altres)-Rosa Vilaró

-"No em prometis la lluna, n'hi ha prou que la mirem junts".-???


-"Qui no entén una mirada, tampoc entendrà una llarga explicació".- proverbi àrab.

M. Roser

- "Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix".- Einstein.
XeXu

"La vida no és esperar que pari la tempesta, sinó aprendre a ballar sota la pluja"-Vivian Green.
August

"No es veu bé més que amb el cor; allò essencial és invisible als ulls".- El Petit Príncep.
Audrey

"La llibertat no és fer el què vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres".-Manuel de Pedrolo.

"Si en un moment o altre de la conversa algú et dius que penses massa, senyal, en primer lloc, que pensa d'una altra manera i, sobretot, que pensa poc".-Manuel de Pedrolo. (Diari 1986)
Carme Rosanes

"Sinó pots fer el que t'agrada, fes que t'agradi allò que fas".-???

"El poder s'exerceix, l'autoritat, s'atorga",-Hanna Arent.

Elfreelang

"Només té dret a exigir el qui té cor per ajudar".-???
Xavier


"No som com pensen que som, ni tampoc com pensem nosaltres. Tal vegada no som res i, en veritat, d'això es tracta".-???
Jordi del Far

"Si les coses tenen solució, per què et preocupes( ja la trobaràs) i si no en tenen, per què et preocupes?"- Proverbi xinés.

Ignasi

"La política és l'art de buscar problemes, fer un diagnòstic erroni i aplicar després un remei equivocat".-Groucho Marx

"En els meus molts any de vida he arribat a la conclusió, que un home útil és una calamitat, dos són un bufet d'advocats i tres ho més, són un govern".-Jhon Adams.
Glòria

"Al final tot sortirà bé, i si no surt bé, és que encara no és el final",-(L'exòtic Hotel Marigold).
Novesflors

"Quan pensàvem que teniem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes".- Mario Benedetti.
Anna M.

"Todos prometen i nadie cumple. Vote por nadie".- Puente de la boca, Buenos Aires . ( Em sembla que és d'en Galeano).
Ramon 

"Em fas festes i no me'n sols fer. O em vols fotre o m'has de menester".-Popular
Imma Cauhé

"Encara tinc més somnis"- Jordi Dorca
Jordi

"A qui matina, Dèu l'ajuda".- Popular
Montserrat

"El primer pas de la ignorància, és presumir de saber".-W. Sakespeare
Papallona blava

"Fugir no és la solució. Com més lluny ens n'anem, més a prop tornem a estar del problema: la terra és rodona". - Joan Josep Tamburini.
Galionar

" Qui ets tu per jutjar la vida que porto? No sóc perfecte i no visc per ser-ho, però abans d'assenyalar ningú, assegure't de tindre les mans netes".-Bob Marley.

" Seure a llegir dos minuts que semblin dues hores o seure a xerrar amb una dona que ens agrada i que semblin dos minuts. Això és la relativitat!.- AlbertEinstein.
Sa Lluna

"També el color de les ulleres del present, pot convertir els vells paisatges del passat en infern o en paradís".-Vicenç Villatoro.
Loreto

"No tastis el vi que lluu a la copa,/de l'or daurat aparta els dits,/no parlis quan la gent escolta,/viu fàcilment i mor en pau."-E. M. Forster
Helena

dissabte, 27 de juny del 2015

GROGOR

Aquests dies he vist la muntanya de Collcerola , coberta d'un gran mantell groc. He recordat els versos d'en  Maragall i que jo, fa un temps, en vaig fer un vídeo. L'he volgut recuperar i compartir, tot i que es  molt d'estar per casa...Accepteu la bona voluntat...

LA  GINESTA



M. Roser Algué Vendrells                       ( 17 de juny del 2010)      

dimarts, 16 de juny del 2015

HI HA REGALS QUE NO S'OBLIDEN...

Quan els demanes a la mainada que escriguin sobre alguna cosa, sovint et trobes que et diuen que no se'ls acut res, que no saben de què parlar...Jo tenia alguns contes curts que he penjat al meu blog o a un altre que havies d'escriure a partir d'un dibuix que et donaven i vaig pensar que els podrien ser útils a les companyes, perquè els nens i nenes veiessin que es pot escriure sobre moltes coses, només cal posar-hi una mica d'imaginació...


La meva sorpresa va ser el dia de Sant Jordi, quan després de fer la presentació de la festa i l'entrega  dels premis del concurs de poesia i narrativa...Un nen i una nena van agafar el micro i van començar a parlar. Jo no sabia  què passava i ho vaig preguntar al dire ( foto del darrer post) i resulta que parlaven de mi i de les meves històries... Em van donar un regal i quina il·lusió! Cada classe, des de P3, fins a 6è, havien treballat un dels meus contes.  Tots van fer un  dibuix i els que van considerar més reeixits,  els van triar per fer la il·lustració d'un preciós llibre que em van editar. Els contes meus, amb els dibuixos, dels nens i nenes!!!Com us podeu imaginar, allà amb el pati ple de mainada i pares, jo no sabia quina cara posar. Si fos una persona de llàgrima fàcil, hauria hagut de dir que era el vent, que em feia plorar...



Com que així surt molt petit, per veure'l normal us deixo l'enllaç i el podreu veure a mida original.
Les lletres minúscules del primer full, són opinions de les mestres i les majúscules, dels nens i nenes.

Com que aquests darrers dies he llegit, poemes de mestres...Ara presumiré i penjaré un poema que ja fa uns anys, em va dedicar un pare: 

LA  MESTRA  NO  HO  SAP  TOT

La mestra no ho sap tot,
però porta un estel al seu somriure
i un ocell dins del seu cor.

La mestra no ho sap tot,
però pensa en la font d'aigua fresca,
on els nens van a veure sense por.

La mestra ens ha portat una floreta,
sota un núvol que ens diu allò que som
i sempre sap el què ens fa falta,
regalant-nos cada dia un tros d'amor;
on l'oblit s'estavella i la distància,
desapareixerà darrera el seu record.

Fins aviat, fins a sempre, bona mestra,
tu ens has escrit la nostra millor cançó...

Salvador         (Juny del 1998)


M. Roser Algué

divendres, 5 de juny del 2015

CULTURETA  DE  PRIMAVERA...
  
Aquí teniu un petit resum d'actes culturals amb els qual he col·laborat:

1-- Presentació del llibre de poemes, "Esperem a l'alba" del meu amic Joan Verdaguer. També vaig fer-ne el pròleg.

El Joan, la Roser, l'alcaldessa i un amic poeta.
El Joan i la Roser.
Foto de grup amb tots els participants a l'acte.
2--Festa de Sant Jordi a l'escola, entrega dels premis als nens i nenes articipants al 20è concurs de narrativa i poesia...El públic no es veu, però hi havia tots els alumnes de l'escola asseguts al davant i un munt de pares , mares, avis, àvies, oncles, tietes...
La Roser i un micro...Quin perill!
Cada any convidem algú conegut per donar els premis. Aquest any va venir un ex- alumne, jugador de basquet del Joventut de Badalona. 
Heu vist quina fila que fem?
Només fa mig metre més que jo, he, he...
I ara què passa ? diu la Roser...
Jo no sabia què passava, quan van sortir aquesta parelleta i resulta que parlaven de mi. El director em sembla que em despista... En un altre post us ho explicaré.
Una part del públic contemplant les danses,
en aquest cas el ball de les cintes.
3--Jocs florals d'Esplugues. Jo hi vaig participar fent de jurat. Vaig haver de llegir gairebé, 150 poemes...
Tota la plana major, jurat inclòs...
El Toni Alencón, director de la revista Lo Cantic,
 amb la qual fa temps que col·laboro.
va rebre un accèssit a la Flor Natural
Després d'anys de col·laborar amb la revista, era la primera vegada que ens vèiem personalment i em va fer il·lusió que em toqués entregar-li el premi.
Grup de guitarres de l'escola municipal de música,
que va amenitzar la festa.
I no podia faltar la foto de grup amb els premiats,
 l'alcaldessa( de vermell) i el jurat.
M. Roser Algué Vendrells