CASA D'ORENETES...
Hi ha una dita que diu:
Casa d'orenetes,
casa d'amoretes.
Perquè a les orenetes els agrada el silenci i fan el niu a les cases de la gent que s'estimen...
En Josep M. de Segarra té un escrit molt bonic sobre les orenetes. Espero que us agradi.
"Al món no hi ha pas ocell més eixerit que
l'oreneta. És tan bona per al pagès, i fa tan de profit i dóna tanta alegria,
que l'oreneta és l'ocell més estimat, i tothom el respecta i tothom en diu bé.
S'ha de tenir molt mal cor per a matar o fer patir una oreneta!
L'oreneta sembla que pensi i tingui més cap que moltes persones. I, com a
graciosa i plena de qualitats, és la reina de totes les bestioles de ploma.
L'oreneta és àgil, atrevida, alegre, treballadora. Sempre va neta; sempre queda
elegant. El cant de l'oreneta és un xisclet fresc que no s'acaba mai i que
sembla que digui: "-Vit, vit, xirrivit!"
Els pagesos diuen que
l'oreneta, quan canta, diu:
"-Lleva't de matí, lleva't de matí!"
A l'Empordà li fan dir una pila de coses. La gent del camp explica el xisclar
de l'oreneta d'aquesta manera:
"-M'he llevat,
m'he rentat,
he esmorzat,
he anat a Montserrat,
i tu encara ets al llit:
lleva't, lleva't de matí!"
Perquè, això sí, l'oreneta, de matinera, n'és molt.
Aquells bons dies de primavera, quan encara és ben fosc i quan tot just comença
a clarejar a la ratlla de l'horitzó, i es veu primer una faixa de color de
perla, que es va emblavint i després es va enrossint, les orenetes es desperten
i comencen a xisclar. Els altres ocells encara dormen; tot és silenci i tranquil·litat;
les eines del camp es veuen amb prou feines; dels estables surt un baf de
repòs; i les orenetes deixen el niu, i comencen a deixar-se anar amb aquella
gràcia, i ara es freguen pel rec i es renten la cara i les ales, i s'espolsen
més fresques i més contentes encara, i vinga voltar i despertar tothom. I, al
cap d'un quartet, veureu que els altres ocells es desvetllen, el pit-roig
comença a cantar delicadament, i els pardals rondinaires i mig endormiscats,
s'esbraven amb llur xerradissa continuada, i al colomar es comença a sentir el
parrupeig dels coloms. Les orenetes fan com aquelles dones de casa que, quan
els altres es desperten, elles ja han tornat de missa, i ja han encès el foc, i
ja s'han pentinat i han donat menjar a les gallines.
Les orenetes són una de les menes d'ocells més entenimentats que corren. Se
saben conformar a les circumstàncies de vida, distingeixen el que és bo del que
és dolent, els amics dels enemics. Amb els enemics les orenetes tenen un gran
atreviment: amb els que no li han de fer mal l'oreneta viu pacífica i
satisfeta. Quan veu un altre animalet que està en perill, vola de seguida a
ajudar-lo. És a dir, les orenetes són d'un bon cor i d'una gràcia tan
extremada, que ja es tenen ben guanyades totes les atencions i delicadeses"
M. Roser Algué Vendrells
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
