Subscribe:

dijous, 29 d’octubre del 2009

VOLEN VERSOS

El 24 d'aquest mes d'octubre va ser el dia de la BIBLIOTECA. A Cocentaina, al País Valencià, n'hi ha una que té un blog dedicat a la poesia infantil i juvenil. Si us hi passegeu podreu veure que és una passada de blog, tan per la quantitat de poemes, com per la qualitat i la varietat, ja que ni podeu trobar en diferents llengües. L'ànima d'aquesta biblioteca la coneixereu per Salvia, però en realitat es diu Dolores. Jo la felicito per una feina tan ben feta i li dono les gràcies per deixar-me formar part daquests versos voladors, que van ser un fantàstic regal d'aniversari.

M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 25 d’octubre del 2009

L'ESCOLA-1
Avui al mati m'ha trucat per telèfon una antiga alumna que feia més de deu anys que no en sabia res. La casualitat és que avui és el meu aniversari i puc ben dir que m'ha alegrat el dia. I m'ha vingut a la memòria quan l'escola va fer 25 anys. Per aquest motiu vam fer un petit llibret i algunes persones, relacionades amb l'escola, i vam posar el nostre granet de sorra literària. Aquestes són les quatre ratlles que vaig escriure jo.


Aquest any el ”Folqui” celebra un aniversari molt especial: 25 anys i jo els faig també amb l’escola. Això em produeix una gran satisfacció.

I si he de parlar de records...Parlaré dels nens i nenes que he intentat ajudar a créixer com a persones i que a mi m’han aportat moltes coses. Ens hem estimat i respectat mútuament.

Com podeu imaginar-vos, les experiències viscudes en aquests 25 anys han estat de tots colors. Però com que estic contenta, em faré un regal d’aniversari que compartiré amb tots vosaltres. Només parlaré dels records positius i entranyables, d’aquells que et fan sentir bé per dins.

Recordo aquell teatre fet per Nadal amb dos grups de quart, que jo havia escrit per a ells..., aquella nena que tímidament em va dir:“ Té, Roser, aquest poema l’he fet per a tu” i el poema va guanyar un premi Antaviana,..., i la nena de primer que, en la confidencialitat de les colònies em confessà:” Quan et vaig conèixer, no em vas agradar gaire perquè eres una mica velleta; no pensava que fossis tan bona”...,o la floreta espontània d’un nen petit.” Roser avui estàs molt bonica”... i totes les demostracions d’afecte dels exalumnes, que ja en són molts, quan ens trobem pel poble, em venen a veure o em truquen per telèfon...

I si em permeteu, ara m’agradaria explicar-vos un conte força real. Parla d’una persona que, des de petita, volia formar part d’aquest món de guix i pissarra, de llapis i paper...
Hi havia una vegada una mestra amb les il·lusions acabades d’estrenar que va arribar al Folch i Torres convençuda que, des d’aquell moment, seria, per a ella , una segona casa. I davant d’aquelles carones d’ulls encuriosits va fer tota una declaració de principis:” Vull ser una bona mestra”. Ara, quan ja és a punt de jubilar-se, es pregunta si ha dut a bon port la nau dels seus bons propòsits. El final del conte us el podran explicar els nenes i nenes que encara l’acompanyaran un temps i els que ho han fet durant aquests 25 anys, i que ara ja fan camí per la vida. Ella vol creure que, com a persones, projecten cap als altres la seva pròpia estimació i sensibilitat per intentar fer un món més habitable.

I acabaré manllevant una cita propera al meu tarannà: "Si no m'il·lusionés per millorar el món, no seria jo".

El poema és aquest:


La rosa és com tu,
quan em dones un petó
i tanques els ulls.
I l'olor que fas,
és com la pluja al camp.
Sara
M. Roser Algué Vendrells

dimecres, 21 d’octubre del 2009

ELEMENTS POÈTICS



Vora el mar, el capvespre, a l’hora baixa; Una increïble posta de sol tenyeix el paisatge de tonalitats rosades. La lluna plena treu la cara amb tonalitats de marbre. I davant, un far, sentinella marí, iniciant la seva tasca d’intermitències lluminoses. A sota, sols l’abisme, amb la creixent remor del mar batent contra les roques. Al lluny, tímids i vacil·lants, els primers fanalets de les barques dels pescadors , que brillen com lluernes dins la foscor. Al cel, vols elegants de gavines i xiscles d’orenetes que s’empaiten ran del penya-segat. Semblen tots els elements tòpics i típics per a fer el més meravellós dels poemes.
Però... jo diria que hi manca alguna cosa, segurament la més important; Uns ulls que contemplin amb cor de poeta, el mateix que tu. I aleshores sí, sense cap paraula per a no trencar l’encís de l’entorn, seria el moment i el lloc adient no pas per escriure... molt millor per viure com en un bell somni tot fet d’il·lusió, el més dolç i tendre poema d’amor.

M. Roser Algué Vendrells

dijous, 15 d’octubre del 2009

CONTES ANIMATS

Passejant per la red he trobat aquests petites històries per mirar, que m'han enamorat i les vull compartir amb les persones que sou tan amables de passar pel meu blog.



Veuillez installer Flash Player pour lire la vidéo

Espero que us agradin!

dimecres, 14 d’octubre del 2009

LA CASTANYERA

Sembla que, per fi, la tardor comença a treure el nas. Alguns arbres ja van pintant les fulles de colors, les aus migratòries es van aplegant per emprendre la llarga volada, el bosc fa olor de bolets, els matins i els vespres ja fresquegen, el cel ens regala unes postes de sol fantàstiques... tot plegat ens porta una oloreta que ja haviem mig oblidat: l'olor de les castanyes torrades i, és clar, això vol dir que aviat tornaran les castanyeres, una tradició ben bonica. Jo vaig fer-li una auca, a la castanyera, que els nens i nenes van il·lustrar. A veure si us agrada.



Des d’un bosc de castanyers
amb salut i amb alegria,
us vinc a veure cada any
quan s’acosten aquests dies.

Em llevo de bon matí
i vaig recollint castanyes,
que ja han madurat per fi,
aquí dalt de la muntanya.

M’ajuden els esquirols,
els ocellets m’acompanyen
i un conill que va tot sol
i un cargol que treu les banyes.

De darrera d’un arbust
surten petites orugues,
que fent fileres recorden
les corrues de formigues.

Us porto l’olor del bosc,
dels bolets i de la molsa,
dels arbres i dels matolls
i tot el que el vent espolsa.

De castanyes ben torrades
heu de fer-vos un bon tip;
si les mengeu ben pelades
us faran més bon profit.

Canteu cançons i balleu
la dansa de la castanya,
jo també la ballaré
aquí , a la meva muntanya.

Que tot us vagi molt bé...
Adéu siau, fins l’any que ve!!!


BONA CASTANYADA
M. Roser Algué Vendrells