Subscribe:

dijous, 31 d’octubre del 2019

Ja sé que s'ha acabat la verema , però tenia aquest post pendent...



CAN  MARLÈS, ABANS  I  ARA.
Veig que han mantingut l'estil...
Quan buscava  masies abandonades i reconstruïdes més tard, per fer el post de la masia abandonada,  em va ser molt difícil trobar-ne alguna que complís aquestes expectatives...Però ves per on, aquest estiu  he rebut les fotos d'abans i d'ara d'una masia , que molt amablement m'han fet arribar els actuals propietaris...
La masia es diu Can Merlès, és al Montmell (Baix Penedès) i està rodejada de vinyes, suposo que per això l'han convertida en un seller on fan uns excel·lents vins ecològics.




Es pot visitar i també han habilitat espai per a fer turisme rural, amb moltes activitats relacionades amb les vinyes. (enoturisme) La masia va quedar abandonada l'any 1850 i la van restaurar el 2005.  Si voleu més informació aquí us poso la seva pàgina de la qual he copiat aquest fragment tan poètic, on demostren com estimen aquestes terres plenes de vinyes i d'on en surten els raïms que més tard, seran uns vins deliciosos.



          http://www.canmarles.com/


Passionaris del Montmell 
(Un fragment de la seva pàgina web)

"Muntanyes majestuoses retallen el cel, el romaní, la farigola i el fonoll revifen energies, mans sabies acaronen vinyes vora els pins.
Som a terra de llum i silenci, de muntanya i sol.
On el tronc de l’ull de Llebre rivalitza amb l’alzina, on la terra es antiga i sàvia.
Una terra que sap acollir il·lusions noves, gent amb passió, projectes de ví que expressen autenticitat amb el lloc i la força de les nostres varietats.
Una terra on els somnis es comparteixen.
Això es Can Marlès del Montmell."

M. Roser Algué Vendrells.

dimecres, 2 d’octubre del 2019

Un cel de finals d'estiu

Aquest és un cel que ens fa palès que l' estiu s'acomiada de nosaltres. A l'albada ja no es veu cap estel i  la vermellor d'un sol que tot just s'intueix, ens anuncia un nou dia i crida la lluna perquè l'esperi. Quan arriba el capvespre, la lluna plena s'amaga, perquè ella és un xic tímida, i tota s'enrojola. Potser algun dia  ella respondrà a la seva crida i l'esperarà. Veurem sol i lluna plena, al mig del cel, com un petit miracle!!!
Albada a Torre Mongó.

El sol diu esperem,
a la lluna que s'amaga,
enrojolada!

Posta de lluna.

M. Roser Algué Vendrells 
                                         
     Fotos, Lluís Roure