La meva tardor particular...
Des de casa m'agrada veure com passem d'una estació a l'altre només mirant per les finestres. Ara, tot el què observo em parla de tardor i me la faig meva...
Si les pilariques llueixen, amb tot el seu esplendor...
És la tardor!
Si a l'hora del capvespre miro el cel i veig una explosió de color...
És la tardor!
Si la pluja entela els vidres i arreu només veig grisor...
És la tardor!
Si les fulles dels arbres, van del verd, al roig, al groc i al marró...
És la tardor!
Quan estic escrivint aquest post, sento el degoteig d'una pluja fina
sobre el terra del meu terrat. És una tardor plujosa,
com feia temps que no n'havia vist cap,
però sembla que és el què toca!
sobre el terra del meu terrat. És una tardor plujosa,
com feia temps que no n'havia vist cap,
però sembla que és el què toca!
M. Roser Algué, Vendrells.