SOMNI O REALITAT???
Això li va passar a la Nina, una petita cuca de llum. En néixer, la seva mare ja va veure que no era igual que les seves germanes, no tenia fanalet per il•luminar el seu camí. Però ella se l’estimava molt i també tots els qui l’envoltaven i procuraven ajudar-la, sempre que aquesta mancança li representés algun problema…
Malgrat tot, la Nina era feliç i li agradaven molt les nits estelades, es posava de panxa enlaire i contemplant els estels, s’imaginava que eren companys seus i somniava poder brillar també algun dia.
Una nit va veure una llum que passava pel cel amb una gran cua molt brillant. L’aire suau, va fer moure les seves petites ales i va anar amunt, amunt, fins que amb la seva poteta es va poder agafar a la cua lluminosa. Així va anar viatjant entre les llumetes més petites que somreien al seu pas.
I van arribar al final del viatge; una petita cabana al mig d’un camp. L’estrella es va quedar a la porta. La Nina s’ho mirava tot amb uns ulls ben oberts, perquè de dins la cabana sortia tant d’amor fet llum, que semblava que era de dia. L’endemà es va trobar a la vora del camí i va sentir que les seves companyes la cridaven. S’havia adormit mirant els estels, o no? Al vespre va veure que tothom se la mirava encuriosit…Ai las, resulta que tenia un fanalet que feia més llum que cap altre. El somni era més real del que s'havia pogut imaginar mai. Va mirar el cel i va veure que totes les llumetes li somreien i li feien l’ullet…
