Subscribe:

dimarts, 27 d’abril del 2021

Felicitats a totes les Montserrats


 Paisatges de Catalunya

(Tres fotos precioses tretes de la revista Descobrir)

                         Montserrat des del Bages.           

Posta de sol a la badia del Fangar, delta de l'Ebre.


Passejada pel Ripollès.

Respirem, aire pur, encara que sigui de forma virtual!

M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 18 d’abril del 2021


Les nenes perdudes del Llobregat
(Llegenda del Pirineu treta de la revista Descobrir)

Diu la llegenda que Hug de Mataplana, el senyor de la Pobla i Castellar, va triar una noia estrangera com a esposa. Una dona que va resultar altiva i orgullosa. Per això quan Hug va morir, el poble va sospitar de l’esposa, que estava embarassada. Diu la història que com a càstig va tenir una filla d’allò més lletja, però que, en fer-se gran, la mare es va proposar que la filla guanyés popularitat i fos la més bonica del regne. En una nit de bruixeria, totes les nenes del regne van desaparèixer. El poble les va buscar per tot arreu i tan sols van sentir uns plors llunyans sortint d’entre les roques. Diuen que l’aigua del brollador del Llobregat són en realitat les llàgrimes d’aquelles nenes!

Diuen que les llegendes no cal que siguin veritat, n'hi ha prou que siguin boniques!!!

Neixement del riu Llobregat a Castellà de N'Hug.         

M, Roser Algué Vendrells.

dijous, 8 d’abril del 2021

Núvols de colors , neu i boira.

Quan encara era de nit a Tona.


Posta de sol als cingles de Tavertet


Enfarinada de 2 cm per fer bonic als cingles de Tavertet, amb la boira freqüent que li dona màgia al lloc.

 No digueu que no atrau seure a la cadira...Això sí amb un bon café amb llet ben calent a les mans...

Jaume Cusidó.      www.jaumecusido.com


M. Roser Algué Vendrells.

dijous, 1 d’abril del 2021


ABRIL VORA EL LLAC 

(Poema recuperat de l'abril del 2.014)

Quan arriba el mes d’abril

vora el llac reneix la vida,

tant se val si és gran o xic;

la vida no necessita

mesures, per fer camí.

 

El matí és una festa

de cridòria i piuladissa;

l’hora dolça és el capvespre,

quan la tarda es va marcint.

 

Les granotes, grills i ànecs,

joves pinsans i orenetes

lentament se’n van al niu;

fins parelles de gavines,

gavines de terra endins.

 

El silenci va caient

sobre l’aigua de l’estany;

el sol que ja és a la posta

ens somriu dins el mirall.

 

Els arbres del seu entorn

s’hi banyen a frec de nit,

mentre s’hi van reflectint

els llumets de les masies

que hi ha vora els camins.


Quan per fi la vida dorm

surt la lluna silenciosa,

tot passejant-se mandrosa

vetlla amb amor el seu són.

M. Roser Algué Vendrells

Estany de Grauges ( Bergadà),   Sergi  Boixader .


M. Roser. Algué Vendrells