Subscribe:

dissabte, 5 d’abril del 2008

PER QUÈ PETITESES ?



Petiteses és el títol del Blog i del meu llibre de poemes.

A la vida, ens passen poques coses realment importants i, si alguna vegada tenim la sort de tocar el cel amb la punta dels dits, és com un esclat de focs d’artifici que ens enlluerna, però finalment s’esvaeix deixant una estela de polsim de nostàlgies.

Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant. És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries. Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d’il.lusió a les nostres vides

Jo sempre he estimat la poesia; ara bé tinc molt clar que sentir-se poeta no és només fer versos... és, sobretot una actitud davant la vida. És un fer camí, observant i captant els missatges de tot allò que ens envolta, sense perdre’ns cap detall de la vida que passa a prop nostre i que, d’alguna manera, ens va enriquint per després poder transmetre als altres un borrall de sensibilitat.

I faig meva l’expressió amb que algú, potser sense ser-ne conscient, va plasmar aquesta filosofia:

“ APRENDRE A MIRAR, ÉS APRENDRE A ESTIMAR “

M.. Roser Algué Vendrells

REFLEXIÓ



JUBILAR-SE

Una paraula que ens fa una mica de basarda, suposo que es allò de: i ara què ?

Doncs mireu, penso que és un bon moment per passar a net la vida sempre, és clar, que no n’haguem perdut els esborranys.

Endrecem el passat perquè, junt amb la il.lusió del present, ens faci coixí per encarar el futur amb optimisme. Ara és quan més companyia ens fan els records, sobretot, si conservem una espurna d’aquella bona fe de la infantesa...

I cada matí, ens despertarem amb la joia de viure cada nou dia, amb calma i tranquil.litat, sense dependre, per primera vegada a la vida, d’un estri ben poc afortunat anomenat rellotge.

M. Roser Algué Vendrells