BONES FESTES A TOTHOM!!
(recuperat de les festes de Nadal del 2012)

No em puc estar d'explicar-vos una petita anècdota casolana del tió.

Mentre l'àvia (la meva germana) feia l'escudella, la petita Aina de tres anys, estava jugant al menjador, quan de cop i volta, se li presenta a la cuina amb un paquet a la mà:

-Mira àvia, un regal...

Ja us podeu imaginar la situació, l'acalorament no era de l'escalfor de l'olla, no, no! Li van explicar que l'havien comprat perquè hi havia nens que no havien pogut anar a buscar el tió...I és clar, amb tres anys, va colar. Però va caldre canviar el paper i la forma del paquet...Vam riure molt pel descuit!

És bo tenir a prop

un somriure

per si, tot d'una,

una nova vida

ens ve a donar la mà.

O bé si l'alosa

canta a la matinada,

trencant el silenci

amb dolça harmonia.

 I venen els records,

de les coses bones

que has viscut a la vida;

i dels bons amics

que has trobat pel camí.

Ets optimista i somrius;

és igual si plou o neva,

 avui una mà innocent,  

et regalarà una estrella.

M. Roser Algué Vendrells

Novembre

Contrast de colors al bosc.

Heu vist mai una salamandra?

Aquí es veu que havia plogut.

On deu arribar aquesta escala?

El reflex del sol al mar.

El sol i la via làctia es saluden.

Un arbre sense fulles ens deixa veure el sol.

Posta de sol al Prepirineu.

Des del meu balcó...

Els arbres ja intueixen l'hivern i el sol está content.

Som a mig novembre, les fulles canvien de color i s'assequen. A terra hi  podem veure totes les tonalitats tardorals, des del verd, fins el marró passant pels grocs, els  ocres... 

Quan el sol se'n va a la posta, recorda els afers del dia i pensa si està content amb el què ha fet, o si el proper dia ha de millorar, perquè la gent sigui més feliç. Si veu unes casetes  humils amb els infants ben arraulits pel fred, sap que l'endemà ha de dirigir els seus raigs cap aquell indret, perquè com que la gent pobre no té calefacció, al vespre encara estaran una mica millor, ja que l'escalfor del sol encara mantindrà les cases una mica caldejades. Al matí, els infants es despertaran amb un somriure i li donaran gràcies al sol.

M. Roser Algué Vendrells

         Foto del Mas Vilar, Sergi Boixader

 

Aquesta és una foto de ple estiu, que bé podria ser un paisatge d'Ucraïna.

Si us hi fixeu el llaç està decorat amb els colors de la seva bandera, groc perquè és una terra de molts cereals i blau cel, pel blau del cel, quan està serè , es clar.

Però no, aquesta és una foto de casa nostra, és el Mas Vilar de Sant Bartomeu del Grau.( Osona)

BON  ESTIU  A  TOTHOM

M. Roser Algué Vendrells

 Bells somnis    

Flors blaves. Culturalia.

Les flors són color de cel,

cel i terra s'emmirallen.

El verd que és un xic gelós,

treu el cap entre les flors.

Les flors obren l'ull,

 aixequen el cap.

I diuen alegres:

-Quin dia més clar!!!

M. ROSER Algué Vendrells.

TEMPS DE PLUJA

(2009)

Després d'uns dies de pluja el cel encara és gris.(Es pot aplicar a la primera quinzena del mes de maig) Les nuvolades s’arrosseguen i, a l’horitzó es confonen amb el mar, fins al punt que, algun vaixell que s’intueix en la llunyania, és difícil saber si navega per l’aigua o pels núvols. Si dirigeixo l’esguard cap el cantó de la muntanya puc veure tota la gamma de verds, enlluentits encara per les gotes de pluja, que brillen com perles del collaret d’alguna dama d’aigua. El verd maragda, el verd mar, el verd de pins i alzines, fins i tot m'ha semblat veure el verd de l'esperança...I cap a la plana, destaquen com taques platejades els poblets mig amagats dins la boirina que mandroseja ronsejant, per no desaparèixer esfilagarsada, com una etèria cabellera rosa.

Al meu entorn, les bestioles del camp treuen el cap arrecerades dins els seus caus, per assegurar-se que el perill ja s’ha esvaït.

De sobte un núvol s’esquinça i un raig de sol travessa l’humit paisatge. Aleshores tot es transforma, és com quan després d’una nit fosca, obres la finestra i de cop, t’adones que ja és de dia. Ara tot renaixerà amb força assaonat per aquesta pluja, que ha netejat l’ambient de tota mena de partícules negatives.Tot plegat fa pensar en la sensació de pau que sents després de deixar anar un devessall de llàgrimes, quan algun neguit t’havia aclaparat. I si, finalment ,al mig de la plana, apareix un arc de Sant Martí, és que la natura ens fa un regal perquè sap que l'estimem i vol que tinguem somnis de colors! 

( Culturàlia ) 

 

M. Roser Algué Vendrells

De tant en tant m'agrada recuperar algunes lletres que fa temps que tenia al bloc, perquè no se m'oblidin...

Si em dones...

 Si em dones una rosa,

et faré un carícia.

Si em dones una abraçada,

et donaré un somriure.

Si em dones la mà,

t'hi posaré la lluna.

Si em dones una il·lusió,

et faré un petó.

Si em dones un somni,

                                                    el viurem junts tu i jo.

M. Roser Algué Vendrells.

Ramon Mas. Diàfana.

                                       Felicitats a totes les Montserrats

   CONTRASTS

A finals d'hivern, la natura  és plena de contrasts, podem veure camps  de cereals on les llavors ja comencen a germinar, més o menys, depenent del què hagi plogut, rius una mica secs que brillen amb la llum del sol i que van crixent a poc a poc, alguns que ja des del seu néixament, brollen l'aigua amb alegria, on fins i tot alguna salamandra surt a contemplar el paisatge, i a les planures, els arbres fruites ens meravellen amb els seus preciosos colors.

El Moianes un any de secada

on podem veure moltes alzines

i els camps que comencen a verdejar lentament.

De moment aquests núvols no són pas de pluja

més aviat de postal.

El desglaç de la neu i les pluges que esperem que vinguin aviat,

ens refrescaran la mirada, i potser farem companyia a la salamandra.

I aquí podem veure la plana de Lleida, coberta amb flors de diferents arbres 

fruiters, una meravella!!!

M. Roser Algué Vendrells

Natura indòmita

Si construís una petita casa, magradaria que tingués una petita porta. Tan petita que no deixés entrar les pluges de l'apatia, en època de murmuris. Tan petita que, en obrir-la, em trobés dins del somni d'una natura indòmita.

Text i fotografia, Xavier Manrique 

M. Roser Algué Vendrells. 

L'Empordà, el més bonic que hi ha.

Així pensa i així ho plasma el Lluis Roura, amb aquest hivern tant variat.

Aquestes flors d'ametller són el pressagi d'una bona collita d'ametles.

La primera lluna plena del  2022.

Posta de sol a primers de febrer.

El Canigó i l'embat de la Tramuntana.

Amb aquestes precioses fotos, el Lluís Roure, ens transmet el seu amor per l'Empordà, sovint amb el Canigó de fons!

M. Roser Algué Vendrells.

Aquest post el tenia preparat des d'abans de Nadal, però l'ordinador, volia fer vacances abans d'hora, ara sembla que ja té ganes de treballar...

        HIVERN

Que n'és de blanca

 la neu novella,

dalt d'una branca,

del Pirineu...

 

J. Verdaguer.

QUE TOTHOM  TINGUI UN  BON  ANY  AMB  SALUD,  PAU, AMOR  I  LLIBERTAT !

M. Roser Algué Vendrells.