BONES FESTES A TOTHOM!!
(recuperat de les festes de Nadal del 2012)
(recuperat de les festes de Nadal del 2012)
No em puc estar d'explicar-vos una petita anècdota casolana del tió.
Mentre l'àvia (la meva germana) feia l'escudella, la petita Aina de tres anys, estava jugant al menjador, quan de cop i volta, se li presenta a la cuina amb un paquet a la mà:
-Mira àvia, un regal...
Ja us podeu imaginar la situació, l'acalorament no era de l'escalfor de l'olla, no, no! Li van explicar que l'havien comprat perquè hi havia nens que no havien pogut anar a buscar el tió...I és clar, amb tres anys, va colar. Però va caldre canviar el paper i la forma del paquet...Vam riure molt pel descuit!
És bo tenir a prop
un somriure
per si, tot d'una,
una nova vida
ens ve a donar la mà.
O bé si l'alosa
canta a la matinada,
trencant el silenci
amb dolça harmonia.
I venen els records,
de les coses bones
que has viscut a la vida;
i dels bons amics
que has trobat pel camí.
Ets optimista i somrius;
és igual si plou o neva,
avui una mà innocent,
et regalarà una estrella.
M. Roser Algué Vendrells
Què divertida la anècdota, Roser !! Potser al tió se li va escapar un pet i li va sortir el primer regalet, qui sap ... ;D
ResponEliminaBon Nadal !!!
He, he, tu sempra de bon humor, la veritat és que vam riure molt...
EliminaBones Festes, Artur.
Una neta de tres anys com la meva... ja podeu vigilar i dissimular-lo bé, perquè a tres anys, semblen pocs, però són més llestos que la gana...
ResponEliminaBon Nadal, M Roser!
I tant Carme, d'aixó ja fa deu anys, ara en té tretze i les manetes de l' estrella són les seves, d'aleshores.
EliminaBones Festes, Carme.
Santa inocència! Quan tenen tres anys és per menjar-se'ls.
ResponEliminaUn poema preciós i ple de tendresa. Que passis unes Bones Festes de Nadal i que gaudeixis molt de la família.
Una abraçada ben dolça!
I quan són grans et penedeixes de no haver-t'els menjat, he, he...
EliminaMolt Bones festes per a tu , també, amb tota la gent que estimes i que t'estimen, Marta.
Una anècdota que recordareu molts anys.
ResponElimina"...avui una mà innocent,
Eliminaet regalarà una estrella."
Un poema mlt bonic i el final lliga amb l'anècdota que has explicat.
Bon Nadal M. Roser.
D'això fa deu anys i encara cada Nadal és motiu de xerinola!
EliminaÉs que ho vaig fer expressament, perquè les mans són les d'ella, aleshores...
Bones festes, Xavier.
Ja ho diuen bé que neixen ben ensenyats. Vau tenir sort que només tingués tres anyets.
ResponEliminaGràcies pel poema!.
Molt bones festes, Roser!.
Aferradetes.
És veritat, les criatures, ens sorprenen sempre; va ser casualitat
EliminaQue el poema i la foto es referissin a la mateixa personeta...
Bones Festes per a tu també, Paula.
Hi ha anècdotes que sempre queden en el record. Un poema preciós amb un final esperançador.
ResponEliminaMolt Bones Festes, Roser!
Una abraçada nadalenca :)
Al començament del bloc, ja l'havia posat aquest post, i em va semblar interessant recuperar-lo.
EliminaÉs bonic que foto i poema recordin la mateixa nena, la meva reneboda.
Bones Festes per a tu també, Núria.
M'ha arribat l'abraçada i ara te l'envio jo.
Molt bell poema i una bona anècdota. Trobo que color d'estrella rima amb olor d'escudella... aprofita aquesta rima, Roser, i escriu-ne més. Una abraçada i molt bon any nou amb salut i energia.
ResponEliminaGràcies Olga,
EliminaLes mans que aguanten l'estrella, són de la nena de l'anècdota, és la meva "reneboda". Gràcies per la rima a casa seva, ens vam menjar l'escudella ( m'ha sortit una rima poc literària.
Espero que tu també gaudeixis del nou any am salud i alegria.
Bona nit, Olga.
Que tengas tú también un feliz año y todos tus deseos se cumplan. Petonets.
ResponEliminaGràcias Rocío, yo al año nuevo, le pido salud, paz i alegria para todos.Petonets de xocolata.
EliminaBom dia. Passando para desejar um segunda-feira com muita paz e saúde. Um ano de 2023 repleto coisas boas e que possamos continuar juntos nessa caminhada.
ResponEliminaBona nit, Luiz, gràcies per aquests bons desitjos, espero que per a tu el 2023, també sigui un any especial. Doncs sí, també em fa il·lusió caminar per aquests paisatges tan fantastics, encara que sigui de forma virtual.
EliminaBeautiful blog
ResponEliminaMoltes gràcies, Rajani i bon any nou!!!
Elimina!Holaa, M. Roser¡
ResponEliminaPerdona mi demora, estos días tuve poco tiempo para visitar mis blogs amigos.
Pero como dice el refrán, vale más tarde que nunca, quiero desearte un muy feliz año nuevo, que todos tus sueños se realicen empezando por la salud la paz y el amor de todos los colores. Lo demás llega solo.
Ojalá sigamos comunicándonos por este medio, mientras podamos… mientras que el cuerpo aguante.
Te dejo mi fraterno abrazo colmado de gratitud y estima.
Hasta otro momento y que la vida te sonría.
!Vaya, no sé por qué me salió anónimo¡ Bueno, ya sabes soy Merina.
ResponEliminaHola Marina, no te preocupes, veo que los anónimos campan a sus anchas. Yo sí que me demoro, más que tu, esta semana ya tengo un post preparado.
ResponEliminaMis deseos coinciden con los tuyos para ti y también deseo que nos sigamos comunicando! Es cierto que el cuerpo ya va haciendo de las suyas, aunque sea lentamente.
Muchos abrazos también para ti, con muchas sonrisas.
Un bonic missatge d'optimisme, Roser! Gràcies! I sobre l'anècdota, sort en tenim de la innocència de les criatures, que encara ens permet sortir del pas.
ResponEliminaL'altre dia l'Elna, cinc anys, després de passar els Reis em diu: Àvia, els Reis són de veritat? (Uf, perill!) És clar, carinyo, és clar que són de veritat, per què ho dius? Doncs perquè el rei negre no porta corona. Aaaahhh! És que a l'Àfrica no en porten, saps? A l'Àfrica no, iaia, al desert, el rei negre ve del desert. Doncs això, sí, del desert d'Africa.
No ho sé perquè em temo que l'any que ve s'ha acabat la innocència.
Petonets i bon any, Roser!
Jo penso que mentre no pregunten res, doncs està bé, però arriba una edat que si no ho descobreixen penso que se'ls ha de dir, sinó després se'n donen vergonya...
ResponEliminaJo tenia 5 anys com la teva neta, i ho vam descobrir els tres germans el mateix any ( jo sóc la petita), Perquè el pare ens va posar una carta dient que havíem de ser bons i ves per on, li vam conèixer la lletra...
A mi em va fer la mateixa il·lusió, perquè hi havia coses que no entenia, doncs quan tornàvem a l'escola recordo que alguns companys, portaven una meravella de joguines i jo, una sistelleta amb estris de cuina, una nina barateta, una pilota i jo no ho veia clar , perquè em portava bé i és que a casa no teniem gaires diners i els pares feien el què `podien i més!!!
Un bon any també per a tu, Teresa, amb salut i amb algun llibre més!!!