Miguel Hernández

Continuo practicant els vídeos i aquest cop ho torno a fer amb un poema de Miguel Hernández. De tant en tant m'agrada fer coses que entengui tothom. Espero que us agradi.

M. Roser Algué vendrells

METÀFORA

Dins una verda prada

molt propera al camí,

tot de cavalls pasturen;

pas allà, pas aquí...

Enmig d’ells, una euga,
tota altiva i senyora

i al seu darrera un poltre
com petita penyora.

Té un, dos o tres dies,
i va seguint la mare
amb passos poc segurs,
tambalejant-se encara.

El petit ve que es cansa,
s’ajau i s’endormisca;
l’euga, que sembla mansa,
no es mou del seu costat.

Més enllà, amb gran cridòria,

un grup de jovenalla,
quasi uns infants diria,

s’empaiten dins dels prats.

La vida mai s’atura;
la jove mare euga,
amb el seu petit poltre,
reposen uns instants.

I als camps d'allà a la vora,
a l’hora del capvespre,

uns vailets de pell tendra
juguen a fer-se grans.

M. Roser Algué Vendrells