Rebuscant entre la paperassa he trobat aquest escrit de la tardor.
És el resultat de donar un cop de mà, a un vailet veí, que ja feia la ESO. L'hi havien posat per deures un text lliure i com que no se'n sortia, em va demanar si el podia ajudar. Li vaig donar la idea i de mica en mica, va sortir aquest text... Em sembla que li van posar una bona nota!

MEMÒRIES  D’UNA  FULLA

Sóc una fulla marró, morta i lluny del meu arbre però, malgrat tot, he viscut una vida  feliç. 

Recordo que vaig néixer en un arbre molt frondós. Les meves companyes, és a dir, les fulles que havien nascut més o menys al mateix temps que jo, eren molt mogudes. Així que em va tocar el primer raig de sol, ja vaig fer-me amiga d’una  molt trapella. Sempre que plovia, a les dues ens agradava jugar amb les petites gotes d’aigua que queien sobre les nostre cares verdes i ens les deixava tant lluents, que el sol si reflectia. De vegades guardàvem alguna goteta i la deixàvem caure sobre algun ocell despistat  que volava a prop nostre.

El temps anava passant plàcidament per a totes nosaltres. Va ser al final de l’estiu que va passar la desgràcia: la meva amiga , ja una mica debilitada, va caure per culpa d’un cop de cua d’un ocell,  que feia cabrioles damunt la branca. Totes les fulles estàvem molt tristes. De cop i volta, vaig adonar-me  que  un dia jo també cauria. Em vaig mirar la pell i, tant presumida com era, vaig tenir un petit ensurt. Ja no era verda i lluent com abans, em tornava groguenca i estava una mica arrugada. M’adonava que m’estava fent gran i que aviat arribaria l’hora de deixar l’arbre que havia estat fins aleshores la meva llar. Veia com les meves companyes s'anaven acomiadant. I és que havia arribat la tardor. Una forta ventada va sacsejar la branca i  va fer caure la majoria de les fulles, inclosa jo. Vaig baixar planejant fins a terra  i rodolant, rodolant... Ves per on, sense saber com, havia anat a parar  al costat d’un petit rierol  d’aigües tranquil·les. Allà hi havia uns nens i nenes jugant amb l’aigua i recollint fulles per classificar-les. Jo vaig tenir la sort que m’agafés una nena pèl-roja  que triava les més boniques, i quina seria la meva sorpresa quan, dintre del seu cistellet, vaig retrobar-me amb la meva antiga amiga i , juntes, vam acabar enganxades a la matéixa pàgina del seu àlbum de natura.

I aquesta és la meva historia, la historia d’una fulla, segurament, com qualsevol altra.

David i M. Roser

RADIO  POÈTICA

Segurament alguns ja sabeu que, fa una vintena d'anys, jo vaig treballar cinc temporades a la radio del poble, fent un programa poètic setmanal...N'he triat uns quants, de persones que m'han semblat interessants, i perquè són més conegudes. Alguns ja no estan entre nosaltres, però d'altres si...Penseu que jo, en aquella època, anava a tots els recitals per tal de "fitxar" persones sensibles...He de dir que gairebé tothom, acceptava venir a la radio amb molt de gust, fins i tot em vaig trobar amb algunes sorpreses, de persones que em deien si podien venir, sense que jo els ho hagués demanat.

Amb la  M. Mercé Marçal haviem quedat  per un altre dia, però no va ser possible per la malaltia. També havia contactat amb l'Ovidi Montlló però, desgraciadament, va passar el mateix. Només vaig tenir dues negatives i perquè havia de tractar amb els representants...No cal dir que va ser una experiència d'aquelles que no s'obliden.

Veureu que a la barra del blog hi he posat una etiqueta nova...Si la cliqueu hi trobareu  la transcripció a l'ordinador ( estaven en cassets) d'aquests programes. N'hi ha que són una mica llargs, però igual a algú li abelleix saber com pensaven abans, aquestes persones.

Hi trobareu els programes dels següents convidats:

-Joan Margarit. Va venir dues vegades a la radio perquè viu molt a prop de casa meva.

- M. Mercè Marçal.  La vaig convidar pel dia de la dona. Com he dit abans havia de venir un altre dia però ja no va ser possible...

-Miquel Martí i Pol. En aquest cas, com que ja tenia algunes mancances causades per la malaltia, l'entrevista va ser  a casa seva, a Roda de Ter. Jo li vaig donar les preguntes abans i la seva esposa, la Montserrat, en va llegir les respostes que ell havia escrit. Al final, va poder dir ell mateix unes paraules de salutació. Va ser molt emotiu.

-Raimon. Amb ell vam gravar l'entrevista al bar Zuric de la plaça de Catalunya que em sembla que antigament, al costat, hi havia una estació de tren. Té la seva gràcia perquè se sent el so de la gent que parla. 

-Montserrat Abelló. Penso que és una persona molt coneguda al món de la poesia. També és una traductora molt qualificada.

-Guillem Viladot . És l'escriptor que em va fer el pròleg del llibre, Sota un vel de cendra. Tot i que vivia a Agramunt, va aprofitar un viatge a Barcelona per venir a la radio.

-José M. Mendiluce. Potser alguns no sabreu qui és, però aleshores era  un euro-diputat, que treballava en programes internacionals a favor dels refugiats ( ACNUR) i també era escriptor. En aquest cas vaig anar a parlar amb ell a un hotel de Barcelona, on vaig compartir l'espera amb representants d'altres medis de comunicació. 

Quan feia primer les entrevistes després muntava el programa, que al començament durava mitja hora , però després una hora.

De tant en tant, posava alguna cançó.
També vaig entrevistar al Pep Guardiola, parlant de poesia... Ja us podeu imaginar a la Roser, feta un flam, a la sala de premsa de can Barça! Aquesta gravació no l'he posada, perquè no va sortir gaire bé( no les feia jo, i  passava sovint)), si algun dia la puc arreglar...

Penseu que cinc anys, em van permetre parlar amb moltes persones del món  dels sentiments.

Ara estic preparant la transcripció del programa de la M. del Mar Bonet, en aquest cas, només l'entrevista  que li vaig fer per telèfon i el del Pau Riba, net d' en Carles Riba, del qual se celebrava aleshores, el centenari del seu naixement...










Aquestes fotos les vaig fer jo en un recital. Com que tenia el carnet de premsa, em podia ficar per tot arreu, la llàstima és que la càmera no estava a l'alçada de l'aconteixement...

Avui, a més, com homenatge a Miquel Martí i Pol, us deixo aquí la transcripció del programa. L'he posat sencer, perquè l'entrevista dura només deu minuts, però després dos bons rapsodes, reciten una petita selecció dels seus poemes

M. Roser Algué Vendrells

UN  BOSC  ESPECIAL...

Vaig passejant tranquil·lament pel camí de la vida i alguna cosa m'empeny  a endinsar-me en un  bosc frondós... De seguida veig que és especial, perquè em venen a rebre un munt de paraules...I ves per on, gairebé ensopego amb la primera, perquè em crida l'atenció. És la paraula arbre, que sembla ben normal per un bosc... Però després me n'adono que n'hi ha d'altres com, silenci, llunàtiques, enyor, penyora...És un bosc màgic, on cada un dels seus components, té un missatge.  Jo ara vull compartir amb vosaltres el que em regala la paraula ARBRE

  

Si la terra m'abraça, jo

no em resistiré.On aniria?

No sé volar com els ocells,

i en el mar m'enyoraria.

Estendré les meves arrels

i amb els braços oberts

desplegaré les branques

i en lloc de fulles i fruits

i naixeran paraules.

Paraules,

que bressolades pel vent

com xiuxiueix d'ocells

arribaran molt lluny,

a qui vulgui escoltar-les.

Remoroses paraules

que gronxades per l'oreig

voleien i s'escampen.Oh,

música subtil de les paraules.

I així passarà el temps,

fins a morir dempeus

com volen morir els arbres,

els arbres orgullosos i fecunds,

els arbres arrelats

al bosc de les paraules.

Glòria Bosc i Morera

REPTE
(jugar amb les paraules)

L’ avi va pessigar la model.

Fer una pluja d’elements que puguem relacionar amb cada una de les tres parts.

L’ avi---Amb ullets brillants , ben plantat, serè, a la placeta, assegut, a les 10 de la nit, picardiós, fatxenda, bastó, cabells blancs, amb corbata, de la Margarida, poeta...

Va pessigar---Cau la baba, floreta, perquè estava molt bona, sense dissimular, el cul, ella passava, en un rampell, perquè tenia un tic, quan ella li va demanar l’ hora, fer feliç...

La model---Maquillada, vestit vermell, molt cenyida, provocativa, complaent, xisclar, demanar l’ hora, cop de bossa, ensurt , dents per terra, simpàtica, sensual, histèrica, somrient, imponent, bellesa, transvestit, no s'ho esperava.

Amb la majoria d’ aquests elements, intentar fer un text sense punts, utilitzant, si cal, nexes d’ unió i sense contradir-se.

A les 10 del matí, d’un dia serè, assegut a la placeta, ben plantat, cabells blancs, amb corbata i bastó i amb aparença una mica fatxenda, al picardiós avi de la Margarida, li brillaven els ullets i li queia la baba, quan passava una model que estava molt bona i quan ella se li va apropar per demanar-li l’hora, poeta ell, li va tirar una floreta i sense dissimular, en un rampell, li va pessigar el cul, fent veure que tenia un tic, la qual cosa no era d’estranyar, perquè la noia era provocativa, sensual, simpàtica, complaent i anava  abillada amb un vestit vermell molt cenyit i molt maquillada, però va tenir un fort ensurt, perquè no s'ho esperava i va fer un xiscle mentre, amb un somriure histèric, donava a l’avi un cop tant fort amb la bossa, que li va fer caure la dentadura per terra i al final va resultar que aquella imponent bellesa, era un transvestit i a l'avi això, no el va fer feliç!

M. Roser Algué Vendrells