ESPRIU 

Divendres, 22 de febrer, farà 28 anys que va morir el poeta, dramaturg i novel·lista català, Salvador Espriu. Va néixer a Santa Coloma de Farners, però ara descansa al cementiri d'Arenys de Mar (Sinera).

Salvador Espriu el poeta profund, de les interioritats de l'ànima, de l'amor al nostre petit país...

En el seu primer llibre de poesia, Cementir de Sinera(1946), Espriu va evocar "els dies i sols perduts", el món destruït per la guerra, que el poeta identificava amb Sinera (ARENYS)

Com a homenatge, una petita mostra dels seus poemes:

CEMENTIRI  DE  SINERA (fragments)

II

Quina petita pàtria

encercla el cementiri!

Aquesta mar, Sinera,

turons de pins i vinya.

Pols de rials. No estimo

res més, excepte l'ombra

viatgera d'un núvol.

El lent record dels dies,

que són passats per sempre.

XXV

A la vora del mar. Tenia

una casa, el meu somni,

a la vora del mar.

Alta proa.Per lliures

camins d'aigua, l'esvelta

barca que jo menava.

Els ulls sabien

tot el repòs i l'ordre

d'una petita pàtria.

Com necessito

contar-te la basarda

que fa la pluja als vidres!

Avui cau nit de fosca

damunt la meva casa.

Les roques negres

m'atrauen a naufragi.

Captiu del càntic,

el meu esforç inútil,

qui pot guiar-me a l'alba?

Ran de la mar tenia

una casa, un lent somni.

M. Roser Algué Vendrells

INFORMACIÓ

Inici oficial de l'any del centenari de Joana Raspall.

Data: dijous, 21 de febrer.

Lloc: sala Ibèria de Sant Feliu de Llobregat

Hora: dos quarts de vuit ( 19:30)

INVITACIÓ

He trobat uns quants mots

al món de la poesia

no vull quedar-me'ls tots!

Si t'agrada llegir

et faran companyia,

ens els podem partir.

Joana Raspall

TRADICIONS  D'HIVERN  A  PAGÈS

( Matança del porc a la masia)

Era un dia de ple hivern. El termòmetre marcava 10 graus sota zero. Un mantell brodat de petites perles de rosada, d’un blanc enlluernador, cobria bona part de l’horta de Cardona. L’aire bufava gelat però suau, per no malmetre les cares dels que, fidels a les seves tasques rurals, havien abandonat, a trenc d’alba, l’escalforeta acollidora dels llençols.

I el dia es va tornar tot ell una festa, ja que seguint la més estricta tradició de les masies catalanes en aquesta època hivernal, avui tocava fer la matança del porc. En aquest afer hi participava tothom: l’hereu, la jove, les àvies i els avis paterns i materns, els germans, cunyats, fills, nebots... Una bona part de l’arbre genealògic actual de la família. I vinga a preparar estris i un anar amunt i avall de persones atrafegades i, fins i tot, de gats adelerats per la flaire porcina.

El ritual és el mateix de sempre. Un cop el primal ben garratibat, toca fer-li la depilació definitiva amb una llengua de foc, en aquest cas, d’un ben poc tradicional bufador; i ja l’animal amb la pell ben neta i rosada, cal trossejar-lo i separar cada peça, segons l’ús que se li vulgui donar, i és que del porc s’aprofita tot: que si per fer llonganissa, en aquest cas la carn més magre, els peus, el llom, fins i tot els llardons, ben fregits, per posar a la botifarra negra i la cansalada, que després ben fregida és una petita delícia cruixent...

I si en tot el procés s’ha notat el saber fer amb que es treballa, és a l’hora de fer les botifarres, on es demostra clarament que la gent de la contrada hi tenen els dits pelats. Us puc assegurar, per experiència pròpia, que no és pas gens fàcil. Però no podia deixar passar l’ocasió sense ficar-hi, mai millor dit, les mans i fent tot un número còmic, deixar ben clar que una és  força maldestre en aquests afers.

Un cop tot enllestit, un bon xic cansats i amb més gana que una guilla, el millor de tot: un esmorzar com cal, dels de forquilla i ganivet. I és que bé s’havia de fer el tast! Unes bones torrades fetes a la llar de foc, ben amanides amb oli d’oliva, per fer companyia a tot un bé de déu de colesterol ecològic! Tot, ben regat amb unes llargues xerricades del porró, que passa de mà en mà sense tenir ni un moment de repòs.

A les cares de la gent es reflecteix la satisfacció d’una feina ben feta i necessària, si es vol menjar garrí amb totes les garanties de poder gaudir d'un sabor extraordinari, digne del paladars més sibarita, tot i que alguns  folkloristes s’han entestat en ficar-la, només, al sac de les festes tradicionals.

M. Roser Algué Vendrells

Cadena de refranys, dites, goigs i altres formes blocaires... 
Que he trobat al bloc de la Carme (Modificar refranys amb el tema blocs.)

Bon BLOC i tapa't.
Bona nit i tapa't

Tants POSTS, tants BLOCS.
Tants caps , tants barrets

Al mal COMENTARI, bona MODERACIÓ.
Al mal temps, bona cara

Qui canta , els VIRUS espanta.
Qui canta, els seus mals espanta.

El BLOC, porta els POSTS
El ventre, porta les cames.

Qui de jove no NAVEGA, de vell es perdrà a la XARXA.
Qui de jove no treballa, de vell dormirà a la palla.

Qui té el BLOC llogat , no PUBLICA quan vol.
Qui té el cul llogat, no seu quan vol.( Amb bons ulls)

Si ja ets prou gran per NAVEGAR, també o ets per BLOGUEJAR.
Si ja ets prou gran per cardar, també ho ets per treballar.( Espai Galionar)

Us animeu ?...

Ja tenia el post fet i l'he afegit...
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

PUNTS  DE  VISTA

NOTÍCIA---L'àliga s'ha escapat del zoo de Barcelona.

Diferents personatges  hi diuen la seva:

L'ÀLIGA---M'he escapat,  perquè estava cansada d'estar sempre dins d'un espai que no em permetia fer grans volades...Em sentia oprimida, em mancava cel...Era com un ninot de fira observada constantment per un munt de persones, espectadors delerosos de natura engabiada...

Per primera vegada, en la meva curta existència, em sento lliure i volo sense traves. Quan he sortit de la gàbia a trenc d'alba, el silenci del parc, m'ha reconfortat...Després m'he endinsat en la selva urbana d'edificis altíssims, i m'he atabalat una mica. Encara bo que he trobat un arbre amb una alçària suficient, perquè ningú em pogués molestar i que em permetia pensar com encarrilaria el meu futur. Un cop ben aposentada, penso, i ara què?

EL  CUIDADOR---Ves per on, amb tant de compte que vaig sempre, avui m'he distret un moment. M'he refiat pensant que l'àliga dormia i no he tancat la porta mentre li canviava l'aigua. i en un tres i no res, ja no hi era...Com li dic jo ara al director? És possible que em caigui una bona escridassada i, fins i tot, que em faci fora...D'altra banda, me n'alegro per l'àliga que ara deu volar feliç i lliure, encara que al bell mig d'una ciutat, no se pas com s'ho farà per sobreviure...

EL  DIRECTOR---Ara que estava tan tranquil mirant el Barça- Real Madrid, em venen amb aquest problema...Estic rodejat de gent incompetent. Esperaré que s'acabi el partit i ja me n'ocuparé...Només falten quinze minuts pel final...

UN TURISTA JAPONÈS---Com que he vingut a Barcelona atret per la bellesa dels seus edificis i monuments de diferents estils, no me'n penso deixar ni un per veure...Ara em toca anar a admirar el temple de la Sagrada Familia. I com que fa molta calor, m'aturo a reposar a l'ombra d'un arbre frondós. Miro enlaire i em crida especialment l'atenció  una figura en forma d'ocell i em dic:- Modernisme, Gaudí, foto...Fantàstic!

UN  COLOM ---Sóc un colom barceloní de tota la vida i vinc de nissagues amb molta solera a la ciutat, tant per part de pare com de mare...Amb això vull dir que he tingut una vida força feliç...Però d'ençà d'uns dies tots els coloms estem esparverats, perquè a Barcelona ha aparegut un monstre que vola com nosaltres, però no li coneixem les intencions. Ningú no en sap gran cosa i tots anem amb l'ai al cor fins que es resolgui el misteri...

I així  podríem anar descobrint que pensen i com se senten , diferents personatges, davant d'un mateix fet...

M. Roser Algué Vendrells