Subscribe:

diumenge, 23 de desembre del 2018

Quan érem infants

Quan tu duies trenes
quan jo era un vailet,
no hi havia penes,
no feia mai fred.

Amb una joguina
buscàvem la pau.
Tu amb la teva nina,
jo amb el cavall brau.

Ning, nang, com ressona
la campana gran...!
Records d' hora bona
se'n vénen, se'n van...!

D'un vaixell corsari
jo era el capità;
de paper de diari
el vaig fabricar.

Collars i corones
lluïes, gentil;
eres reina a estones,
o captiva humil.

Per Nadal nevava,
cantàvem cançons;
la mare ens donava
neules i torrons.

Un bri d'esperança
i ens vèiem pastors,
un buf de gaubança:
àngels bufadors.

Eren temps feliços.
No ens calia més
que caramels i anissos
i jocs falaguers.

Rèiem i fremíem,
sabíem somiar.
El niu el teníem
dalt del campanar.

Delfí Abella ( cançó)


BON   NADAL 

Seria bonic que tothom podés gaudir d'aquestes festes en llibertat.




(Aquí us deixo aquesta preciosa cançó, perquè en podeu gaudir aquests dies)


M. Roser Algué Vendrells

dijous, 13 de desembre del 2018

(Col·laboració del dia de Santa Llucia, al calendari d'Advent)

NENS SENSE INFANTESA

Una nena que de ben menuda ja fa de mare del seu germanet...Qui els consolarà quan plorin? Qui els acaronarà quan estiguin tristos, tinguin fred o gana?  Quan miro aquestes  fotos, se m'encongeix el cor. Em fa pena veure que per molta gent, les Festes de Nadal són  cada vegada més materialistes... Molta gent només pensa en regals i en tiberis, quan hi ha tanta gent que passa gana, i no té ni un sostre per arrecerar-se...

Segons les nostres possibilitats, siguem solidaris tot l'any!!!


Perquè no tingueu fred
 amb la llum dels estels
jo us faré un bressolet.

Com que tothom reparteix xocolata, jo compartiré abraçades ....


M. Roser Algué Vendrells


dilluns, 3 de desembre del 2018

LA  PLAÇA


La plaça no és gaire gran
té porxos en dos costats.
a l'hivern, plovent, nevant
hi passem aixoplugats.

Una font en un racó,
molt petit el rajolí;
les noies en processó,
els càntirs hi van a omplir.
El temps no s'acaba mai,
s'atura, la pressa rai!

Hi ha un estanc i un estanquer
que és baixet gras i ufanós,
viu, garlaire, xafarder;
sempre en sap de tots colors.
Va gent a fer-la petar
que s'oblida de comprar.

Sovint hi ha poc personal
amb la cara  que somriu
i amb posat de no fer mal, 
que hem nascut al mateix niu.
-"Bon dia, Quim, què hem de fer?
-"Cap a l'hort , que us vagi bé".

Surt una dona a escombrar
uns nens fan el pam -i -pet,
el silenci és prim i clar;
sons de lluny i un aire net.
La placeta de l'estanc
la tinc ficada a la sang...


Delfí Abella

Plaça de la Font (Torà).

Porxos molt antics propers a la plaça ( Torà).

Realment les places són el cor del poble, on es reuneixen els veïns  per qualsevol cosa que els impliqui a tots...Festes , fires, acomiadaments...A mi m'agraden especialment les places amb porxos , on poder-te resguardar de la pluja,  de la calor estiuenca, treu-re les cadires fora i fer-la petar els capvespres quan ja comença a fer bonança...És clar que en aquest cas, són les places dels pobles petits, que encara conserven el seu tarannà...

 M. Roser Algué Vendrells