Subscribe:

diumenge, 21 de febrer del 2021

Tinc una amiga blogaire, que té un blog de poemes i són molt i molt bonics, es diu  " Descubriendo nuestro interior". Em va cridar l'atenció, perqué fa uns quants posts hi va posar un poema del Joan Margarit, NO TIRES  LAS  CARTAS DE AMOR, que és preciós. Per això he volgut fer un post amb un poema  seu i a més, n'hi he posat també dos del Joan.

 Las cosas por su nombre:

Si digo ventana

aquel atardecer.

Si digo miel

tus ojos.

Si digo música

tu risa.

Si digo árbol 

tus brazos.

Si digo nido 

tu corazón.

Si digo pájaro 

yo.

            ADRIANA  ALBA.

"Si digo belleza

tu alma."

(Estos dos versos los añadí yo.)




MUJER DE PRIMAVERA

Detrás de las palabras solo te tengo a ti.

Triste quien no ha perdido

por amor una casa.

Triste el que muere

con un aura de respeto y prestigio.

Me importa lo que sucede en la noche

estrellada de un verso.

Joan Margarit

LA MUCHACHA DEL SEMÁFORO

Tienes la misma edad que yo tenía

cuando empecé a soñar con encontrarte.

Entonces ignoraba, igual que tú lo ignoras,

que el amor se transforma en el arma cargada

de soledad y de melancolía

que ahora está apuntándote en mis ojos.

Tú eres la muchacha que busqué

durante tanto tiempo, cuando aún no existías.

Y yo, el hombre hacia quien querrás

alguna vez encaminar tus pasos.

Pero estaré tan lejos de ti entonces,

como lo estás ahora de mí, en este semáforo.

Joan Margarit

M. Roser Algué Vendrells


https://descubriendonuestrointerior.blogspot.com/

dijous, 18 de febrer del 2021


 HA  MORT  UN  POETA

Avui dia amb totes les persones que ens deixen, sembla que no tingui importància, però jo penso que si tothom te algú que l'enyori, en aquest cas més, perquè tots els que l'hem llegit trobarem a faltar la sensibilitat de les seves paraules gairebé sempre entenedores. L'amor i la mort, són dos temes recurrents en el seus poemes.

El Joan vivia molt a prop de casa meva i sovint me'l trobava pel carrer i ens saludàvem. Quan jo treballava a la radio el vaig entrevistar dues vegades, que va ser tan amable de venir a l'emissora. La primera entrevista fa trenta anys...L'amor i la mort, són dos temes recurrents en el seus poemes.

Hi ha una cosa amb la qual coincidíem; era un gran admirador de Jacint Verdaguer. A més era de la Segarra, una de les meves comarques preferides!

Al seu llibre, Un hivern fascinant tanca el poema «Verdaguer» amb aquest vers: "L’estimo com un fill i és el meu pare".


Verdaguer( Un hivern fascinant)

Abandonat i sol en  aquest quarto
que avui és un museu agonitzava.
 Alhora al mateix llit
naixíem els poetes catalans,
mentre una multitud que emplenava
els carrers se n’acomiadava.
La pietat catòlica i una mitologia decadent
servien d’esquelet a una bondat i a una compassió
com les de casa meva, rurals i violentes.
Verdaguer és l’alzina
que en aquest país nostre 
sempre hem necessitat: primer hi calem foc
i de seguida la plorem durant anys.
Cremar i plorar la desolació de la rancúnia.
L’estimo com un fill i és el meu pare.

Joan Margarit

VOLDRAN QUE ET MORIS( No era lluny ni difícil)

Sents aquest mar tranquil de cap al tard,
mig orgue, mig violoncel.
Es va fent fosc. Com tots els vells, vigiles
el teu propi final, mentre al llarg de la platja
el mar és una peça de seda desplegant-se.
Escoltes el que et diuen les onades:
que els qui t’estimaran, voldran que et moris.
Perquè els estimaràs, voldràs morir-te.
La lògica implacable de l’amor.
La lògica implacable de la mort.
L'alleujament que dóna saber que estan tan junts.

Reproductor d'àudi
Joan Margarit

VI (Mar d'hivern)

Molt lluny t'espera el seu somriure
s'han fet grans els desmais vora l'estany,
on ara gira, solitari, el vent.
 
La lluna surt sobre els camins de grava
per escoltar, com tu, el concert del mar.

El buit on ets serà el poema escrit.
Evocarà la nit amb l'or de l'aigua
mentre el verd funerari de les malves
s'estén sota les branques dels rosers.


VII (Mar d'hivern)

Tant transparent com l'aire entre els xiprers
el present il·lumina els finestrals.

En el més fosc del teu pressentiment
s'han encès les fogueres d'una vetlla
remota, el natalici d'una cambra
a l'escaire dels vidres de l'aurora.

I així albires un mar
fet de llum i paraules al teu front.

Joan Margarit
M. Roser Algué Vendrells.

dilluns, 8 de febrer del 2021





Castell de Cardona

A TV3, fan un programa per escollir el monument ( em sembla que romànic)de Catalunya preferit de la gent. Ho fan de dos en dos com una espècie de torneigs medievals. En aquest cas era el castell de Cardona i el de Miravet, per cert que va guanyar el de Cardona, però encara falten alguns combats. Com que ja sabeu que jo sóc del Bages, per a mi aquest castell és el meu preferit, trobo que és una meravella. He trobat totes aquestes fotos al Facebook i m'ha fet il·lusió fer-ne un post.
El noi que anunciava el concurs, el dia del combat deia que " Cardona va ser l'últim bastió on Catalunya va ser com voldrien que fos els catalans"
Prop del castell hi ha la muntanya i les famoses mines de sal de Cardona una autèntica meravella de la natura.

"L'episodi més emblemàtic de la fortalesa és la resistència protagonitzada contra les tropes de Felip V durant la guerra de Successió, ja que es va convertir en la darrera plaça forta catalana que va capitular, el 18 de setembre de 1714."
Al 1913  hi van penjar una bandera negra amb el lema "VIUREM  LLIURES O MORIREM."

El 18 de setembre de 1714, una setmana després de la caiguda de Barcelona, el comandant de la plaça, el coronel Manuel Desvalls i de Vergós, va obtenir una capitulació que garantia la llibertat de tots els defensors i de tots els fusellers de muntanya disseminats pel país i la tornada a casa dels soldats...


            












I participen 12 monuments i hem sembla que el proper  torneig és dissabte. (no sé l'hora). El darrer el va guanyar el castell de Cardona, i el proper combat serà Poblet, contra Santes Creus. Els sis guanyadors de cada programa, s'enfrontaran a una gran final on sabrem quin ha triat la gent de Catalunya, com a monument preferit!!!

M. Roser Algué Vendrells.