NADAL

Us felicito les festes amb aquesta petita sorpresa; m'han posat un poema meu, a la portada de la revista Crònica de la Vida d'Esplugues, d'aquest mes.

He posat aquesta preciosa Nadala del Joan Dausà, perquè intentem tots plegats recuperar la il·lusió de quan érem infants...

Bones  Festes a tothom!

M. Roser Algué Vendrells

Parlem d'escriptors...

Fa uns quants dies em van convidar a una xerrada sobre escriptors i escriptores d'Esplugues, organitzada pel grup d'estudis del poble...Em va fer il·lusió i vaig dir que sí. Us deixo alguna foto que en dona fe...

D'esquerra a dreta el poeta Joan Verdaguer, l'organitzador de l'acte Miquel Caselles, la Roser (llegint un poema) i el Jordi Macarulla, escriptor de novel·la negra.

Em va sobtar veure com s'emplenava el local...Ah i la televisió del poble, va filmar-ho i jo que no havia anat a la pelu, he, he...

Si teniu ganes d'escoltar la xerrada, ho podeu fer a You Tube, clicant AQUÍ

Com podeu veure , us ho he deixat més o menys a la mitat, que és quan vam parlar els tres protagonistes. El presentador, que va esmentar els "lletraferits" que ens han precedit al poble, va llegir deu fulls ( més o menys mitja hora de discurs) i es va fer una mica pesat, per això ja no ho sentireu...Després ja podeu escoltar com parla el Joan, jo al minut 52 i finalment, el Jordi.

Per acabar, en Joan Verdaguer acompanyat d'un músic, van fer un petit espectacle de poesia i música, ja que tenen un grup que es diu, Desperta Ferro i va estar molt bé.

La Roser sense complexes, sempre a prop dels més alts.

M. Roser Algué Vendrells

Agramunt i els torrons

Vista del poble. Comarca de l'Urgell.

Recordo que quan era petita, ens regalaven unes capsetes de llauna, ( utilitzades després per guardar petits tresors) amb torrons d'Agramunt, que duien escrit aquest poema:

Menjar d'esquirol

menuda avellana

i mel montsecana

feta amb raig de sol.

Dintre del perol,

bull la pasta blana,

després diu... galana

fadrina: Quí en vol?

Torrons d'Agramunt

que  tenen un punt

de reial dolçor,

qui un cop n'ha provat

en resta emmelat

dels llavis al cor.

Un petit tast...

Com que trobo que era un bonic regal, vaig trucar a la casa de més solera de torrons i els vaig comentar que seria bonic tornar a fabricar la caixeta. No recordo de quina marca eren, doncs al poble  n'hi ha diferents fàbriques. Em van contestar molt amablement, per dir-me que ja ho havien pensat, però no ho podien fer, perquè hi havia un petit problema; és que no se sabia de qui era el poema i és clar, tampoc era lògic  que alguna marca se'l fes seu. Suposo que abans això no es mirava tant...

M. Roser Algué Vendrells.