LA FONT DE LA BONA AIGUA -- 3

Els nuvis a Montserrat. Any 1937. Foto treta del llibre Memòries i evolució dels casaments, a Esplugues.

Abans hi havia una dita, feta tradició d'obligat compliment, que deia:" Si vols estar ben casat, porta la núvia a Montserrat".

El temps va anar passant i arribà el dia que l’hereu del Puig, es casà amb la pubilla de l’hostal.  Aviat van tenir una filla, la Mariona, bonica perquè sí, amb uns ulls verds preciosos, que enamoraven ...Quan va ser una mica gran, li agradava molt anar a buscar aigua a la font, tot endinsant-se dins la cova, la qual cosa amoïnava a la Neus que, patidora com era, sempre  pensava que la nena hi podia prendre mal.

Però mai li va passar res, perquè dins la cova la vigilaven amb tendresa, les mirades protectores de les dones d’aigua. Les mateixes que, temps enrrere seguien embadalides les anades i vingudes de l’hereu, durant el festeig.  Però, ves per on...Ara n’hi ha una altra de mirada, la d’uns ulls infantils que, com nostàlgic record d’una misteriosa tarda de tempesta, són iguals que els de la petita Mariona.

I diuen que en aquesta cova, mai cap infant i va prendre mal. I per això i perquè sempre hi rajava una aigua molt fresca li van posar el nom de Font de la Bona aigua”.

Bloc Ozna-Ozna

M. Roser Algué Vendrells

LA FONT DE LA BONA AIGUA -- 2

Un dia d’una forta tempesta, en Magí , un cop apariats els animals, es disposà a sortir com cada dia, sense fer cas de la Carme, la seva mare, que li deia que no ho fes amb aquell temps.

Però ell, tossut, es posà les botes i un sac per caputxa ( amb la tempesta millor no agafar el paraigua), i emprengué el camí que el menava a casa de l’estimada. El vent bufava amb força, els llamps brillaven com les llengües d’un drac enfurismat i els trons retrunyien per la torrentera. Talment semblava que el món s'hagués d'esfondrar. Tot d'una, un arbre va caure al bell mig del camí abatut per una forta llampada. De retruc l'arbre va tocar l'hereu, que va perdre el coneixement.

Bloc de meteorologia

Ja vesprejava quan en Martí es despertà i es va trobar dins la cova sense saber com hi havia anat a parar. El més estrany de tot era que no li feia mal res, ans al contrari, tenia una gran sensació de benestar sense saber per què. Es va alçar i va continuar fent camí tan de pressa com va poder cap a casa de la Neus, pensant que devia estar preocupada per la seva tardança.

Cadí. Bloc els Dalton

Quan va arribar-hi , era fosc com una gola de llop, doncs ara ja no hi havia ni la claror dels llamps. La noia l’esperava amb l’ai al cor, pensant que havia pres mal. En Magí no va saber explicar-li què li havia passat.

Aquella nit, l’hereu, va haver de quedar-se a dormir a l’hostal i, a trenc d’alba, l’Arnau, el mosso de confiança, va dur-lo a casa amb el carro.

D’ençà d’aquell dia cada cop que en Magí passava pel costat de la font, sentia una estranya atracció. Era un misteri que ell no entenia, una sensació màgica.

Continuarà...

M. Roser Algué Vendrells

La font de la bonaigua!

M'he adonat que el post que vaig penjar ahir, no ha sortit, perquè per equivocació ho vaig fer quan no tocava i ara jo si que el veig, però vosaltres no.
És un conte amb el que vaig guanyar un premi un any per Sant Jordi i el posaré en tres posts, a veure si tinc sort i ara es veu. Per això ara he penjat aquest mini post...

M. Roser, Algué Vendrells

LA FONT DE LA BONA AIGUA -- 1

Anys enrere, quan la gent es desplaçava en carros i tartanes, les rodalies de Sant Just, eren plenes de fonts d'on brollava l'aigua fresca, com un do de Déu, per els caminants assedegats. Les llegendes diuen que, abans, les fonts eren habitades per unes petites fades, les dones d'aigua i les de Sant Just, no eren pas una excepció.

Del bloc, Callejuela de las palabras

Jo recordo que l'àvia Angeleta, molt afeccionada a contar contes i rondalles, un vespre d'hivern, mentre seiem al voltant de la llar de foc, va explicar-nos, als meus germans i a mi, una història sobre l'origen de la font de la Bona Aigua. L'àvia deia que quan ella era petita, n'havia conegut els protagonistes. La història és la següent:

En Magí, l'hereu del Puig, festejava amb la Neus, la pubilla d'un hostal d'Esplugues. El Magi era un pagès aguerrit i treballador i això feia que la Neus, fos envejada per totes les noies de la contrada. Però no sols per les noies...

No gaire lluny de la casa d'en Magí i havia la font del Torrent, que brollava de dins d'una cova, que com totes les coves, estava envoltada d'un cert misteri.

Pies por el mundo

Cada dia, al capvespre, per anar a festejar, el noi havia de passar a frec d’aigua. Des de dins de la cova uns ulls miraven embadalits i delerosos el pas del ben plantat hereu, però aquest no havia intuït mai, la seva presència.

Continuarà...

M. Roser Algué Vendrells