LA FONT DE LA BONA AIGUA -- 1

Anys enrere, quan la gent es desplaçava en carros i tartanes, les rodalies de Sant Just, eren plenes de fonts d'on brollava l'aigua fresca, com un do de Déu, per els caminants assedegats. Les llegendes diuen que, abans, les fonts eren habitades per unes petites fades, les dones d'aigua i les de Sant Just, no eren pas una excepció.

Del bloc, Callejuela de las palabras

Jo recordo que l'àvia Angeleta, molt afeccionada a contar contes i rondalles, un vespre d'hivern, mentre seiem al voltant de la llar de foc, va explicar-nos, als meus germans i a mi, una història sobre l'origen de la font de la Bona Aigua. L'àvia deia que quan ella era petita, n'havia conegut els protagonistes. La història és la següent:

En Magí, l'hereu del Puig, festejava amb la Neus, la pubilla d'un hostal d'Esplugues. El Magi era un pagès aguerrit i treballador i això feia que la Neus, fos envejada per totes les noies de la contrada. Però no sols per les noies...

No gaire lluny de la casa d'en Magí i havia la font del Torrent, que brollava de dins d'una cova, que com totes les coves, estava envoltada d'un cert misteri.

Pies por el mundo

Cada dia, al capvespre, per anar a festejar, el noi havia de passar a frec d’aigua. Des de dins de la cova uns ulls miraven embadalits i delerosos el pas del ben plantat hereu, però aquest no havia intuït mai, la seva presència.

Continuarà...

M. Roser Algué Vendrells