TOT FENT CAMÍ
Vaig fent camí amb ulls plens d'esperança,
busco en el meu entorn nous horitzons,
no vull ser més la persona aïllada
que viu en una torre d'il·lusions.
Tant és que sigui d'or, gran o molt breu,
si són quatre parets cal reconèixer,
que ser lliure sempre ha tingut un preu..
Comencem a pagar al moment de néixer.
I a poc a poc m'adono que allà fora,
de les seguretats del meu bastió,
hi ha una vida que es mou i que respira,
que pot fer-me sentir alguna emoció.
No per això renunciaré a la meva
necessitat, de calma i solitud...
que en qualsevol moment puc fer-me enrere
i tornar al meu castell ple de quietud.
I pot ser que amb el temps arribi un dia
que la vida no em pugui acovardir...
Rodamon de la llum, anar fent via,
sempre lliure, seguint el meu destí.
M. Roser Algué Vendrells ( de Petiteses 2001)