Aquest comentari sortirà a la revista EL PONT del mes d'abril. Podreu trobar-lo a l'agenda que acompanya la revista.
----------------------------------------------------------------------
Al vell mig de la primavera, com cada any, arriba Sant Jordi i ens retrobem amb els llibres, les roses, els poemes, els enamorats...
I quina contradicció, continuem celebrant el dia del llibre, quan es diu que cada vegada es llegeix menys ! És clar que això són punts de vista i jo no hi estic massa d’acord. Sí, ja sé que hem passat del món del llapis i el paper, al dels ordinadors i el “ciberespai”.
Diuen que ara ,els nens i nenes, naveguen per les autopistes virtuals i s’obliden dels llibres... Però no us heu fixat mai en les cares d’alguns infants que resten embadalits escoltant o llegint contes? Contes que els parlen de fades bones, de pirates aguerrits, d’extraterrestres amb antenes, de bruixes avorrides, de bruixots com els de Harri Potter...
Penseu que els llibres els permeten navegar, en aquest cas, per les autopistes de la imaginació i la fantasia.
Si, malgrat tot, no ho veieu clar, potser que posem fil a l’agulla i comencem, entre tots, la nostra tasca engrescadora, ja que crec que les dues coses són ben compatibles.
Jo, a cada infant que comencés l’escola, li regalaria un llibre en blanc que portés per títol “La rosa de cent fulles”. Cada fulla d’aquesta rosa metafòrica, seria un full on podrien plasmar els sentiments que els provoqui qualsevol lectura amb la qual hagin gaudit. Potser, fins i tot, amb el temps, arribarien a tenir un petit pom d’aquestes roses, i és possible que els agradés compartir la seva sensibilitat amb els altres.
Un desig per a tothom: que us regalin moltes roses oloroses i literàries, perquè això voldrà dir que hi ha persones que us estimen. Que tingueu un bon Sant Jordi.
M. Roser Algué Vendrells
----------------------------------------------------------------------
Al vell mig de la primavera, com cada any, arriba Sant Jordi i ens retrobem amb els llibres, les roses, els poemes, els enamorats...
I quina contradicció, continuem celebrant el dia del llibre, quan es diu que cada vegada es llegeix menys ! És clar que això són punts de vista i jo no hi estic massa d’acord. Sí, ja sé que hem passat del món del llapis i el paper, al dels ordinadors i el “ciberespai”.
Diuen que ara ,els nens i nenes, naveguen per les autopistes virtuals i s’obliden dels llibres... Però no us heu fixat mai en les cares d’alguns infants que resten embadalits escoltant o llegint contes? Contes que els parlen de fades bones, de pirates aguerrits, d’extraterrestres amb antenes, de bruixes avorrides, de bruixots com els de Harri Potter...
Penseu que els llibres els permeten navegar, en aquest cas, per les autopistes de la imaginació i la fantasia.
Si, malgrat tot, no ho veieu clar, potser que posem fil a l’agulla i comencem, entre tots, la nostra tasca engrescadora, ja que crec que les dues coses són ben compatibles.
Jo, a cada infant que comencés l’escola, li regalaria un llibre en blanc que portés per títol “La rosa de cent fulles”. Cada fulla d’aquesta rosa metafòrica, seria un full on podrien plasmar els sentiments que els provoqui qualsevol lectura amb la qual hagin gaudit. Potser, fins i tot, amb el temps, arribarien a tenir un petit pom d’aquestes roses, i és possible que els agradés compartir la seva sensibilitat amb els altres.
Un desig per a tothom: que us regalin moltes roses oloroses i literàries, perquè això voldrà dir que hi ha persones que us estimen. Que tingueu un bon Sant Jordi.
M. Roser Algué Vendrells