Subscribe:

diumenge, 30 de juny del 2019


Avui amb aquestes precioses sabates tan florides, el meu blog comença les vacances, però ja sabeu que vaig passant per casa vostra, que sempre en gaudeixo.
BON   ESTIU  A  TOTHOM !

Foto, Ramon Mas.

Flors que fan camí

amb cordes relligades.

Un petit jardí.


M. Roser Algué Vendrells.

dimarts, 18 de juny del 2019

Aquí us deixo un parell de poemes d'animalets marins perquè la mainada, a l'estiu, pugui practicar sensibilitats, amb la seva lectura.
EL TAURÓ DE PELUIX 

Quan obre la boca
el meu amic tauró,
sembla la gran cova
d’un drac monstruós.

Té unes dents com punxes
però no em fa mal.
¿Li faig pessigolles?
¡Pobret animal!



EL DOFÍ

Avui a la platja
he vist un dofí,
té l’aleta blanca
però és de color gris.
Jo, neda que neda,
i ell vol venir amb mi.

Li pujo a l’esquena
i és molt i molt fí.
¡Quan tornava a casa
s’ha quedat molt trist!

Jo li he dit: no ploris
amiguet de plata...
Tornaré a venir!

M. Roser Algué Vendrells

dijous, 6 de juny del 2019


La masia abandonada

Sola, tota sola la masia
dorm un somni de pedres i fustam.
les portes són tancades nit i dia,
hi ha un silenci de mort al seu voltant.

De tant en tant, alguna bestiola
s'hi apropa pels camins més amagats
i en respirar l'esglai de la llar sola,
se'n torna rastrejant les soledats.

Només algun ocell flairant el niu
que penja d'una branca encara tendra,
refila com un símbol del caliu
que avui a dins la llar tot s'ha fet cendra;

i si els ocells coneixen l'alegria
d'aquell amor que mai no pot morir,
és que l'instint solemnement els guia
sota el cel blau, pel lluminós camí.

És l'amor, aquesta cosa viva
que ens parla d'esperança i d'il·lusió;
és la vida mateixa que ens captiva
i ens fa més radiant nostre horitzó.
En estat crític. (Ramon Mas)
En altre temps dins la masia oberta
s'hi respirava un aire triomfant;
la joventut vibrava ben desperta
i emprenia la feina tot cantant.

Els avis bressolaven la mainada
amb cançons d'un temps enyoradís
i l'aviram corria per l'entrada
picant el gra menut prop del pedrís.

I la solemnitat de les diades
reunia famílies i amistats;
totes les festes eren celebrades
amb un escalf de cordialitats.

Mes, si avui la masia abandonada
s'ha adormit amb la són dolça de la mort,
els homes la veuran altra vegada
ben desperta i amb un delit més fort;

perquè tot en la vida passa i torna
i en el retorn es mouen voluntats
i es va teixint aquesta gran corona
que és premi dels pobles retrobats.
La Carola , prop de Ripoll( Ripollès).
I en el retrobament s'obren les ales
i la volada s'eixampla dins l'espai
i els pobles es guarneixen amb les gales
que els dignifiquen amb més impuls que mai.

Els pobles són banderes desplegades
que es mouen amb el vent de la il·lusió
i que tenen virtuts ben arrelades,
no es fa esperar la gran resurrecció;

i si han posat marfugues amb deliri
i els homes han perdut la voluntat,
amb la mateixa palma del martiri
el seu destí s'haurà purificat.

I de nou tornaran cançons de glòria
damunt la pau serena dels sembrats
i les generacions tindran memòria
d'una desolació de temps passats.

No és morta, no, la gran masia sola!,
ara dorm entre somnis d'ideals,
quan desperti serà l'ocell que vola
seguint la llum dels pobles immortals!

En aquesta casa del Solsonès, va néixer la meva mare. Cal Ginga. Quan ja no hi havia ni els padrins ni els oncles i tietes, la masia va restar sola força temps.  Ara una família de Cardona , que la va restaurar una miqueta, la tenen com a residència de vacances.

Visita nostàlgica a la masia restaurada!

Joan brilles l'autor d'aquest poema, és un poeta d'Esplugues, va ser Mestre en Gai Saber (Va guanyar les tres flors dels Jocs Florals). Aquí us deixo un petit fragment de les paraules que li va dedicar el seu net , Joan Sala, en un homenatge que li va fer el poble.

" Joan Brillas i Vilà, el meu avi, va ser i va viure la seva vida com un poeta".
"Sentia un profund amor pel món rural i als anys 70, en plena efervescència de l'èxode de la pagesia cap a les ciutats, escrivia el seu poema, La Masia abandonada."

Quan neix en Joan l'any 1901, Esplugues tenia al voltant dels 1.200 habitants, 300 cases i 20 carrers.


M. Roser Algué Vendrells