Subscribe:

divendres, 23 de desembre del 2016


Aquest angelet amb cara  trapella,  dels Pastorets 
d'Esplugues, i jo, us desitgem que passeu unes bones festes de NADAL i que comenceu l' Any Nou amb  molta il·lusió!

L'AINA ( foto, Dolors)
I l'infant que tots hem estat algun dia, s'enfila a la cadira i diu aquests quatre versets:

Avui la terra
 és com un cel,
un raig de llum
juga amb els estels
⇿⇿⇿⇿⇿⇿⇿⇿
Mirant el Nen del Pessebre ens recordarem de tots els infants que tindran per sostre només el cel estrellat:

 Perqué no tinguis fred,
amb la llum dels estels
et faré un bressolet!

BONES  FESTES!!!

M. Roser Algué Vendrells

dimarts, 13 de desembre del 2016

Hola a tothom, JA TORNO A SER AQUÍ a donar la tabarra al personal... (però encara no tinc l'alta!!!)

Us explico: he tingut un despreniment de retina, el tercer després de tres anys! Els metges aquesta vegada s’han volgut curar en salut (mai millor dit)…
El problema ve després de l’operació. Et posen un gas a dins l’ull (com un globus) i fins que el cos no l’absorbeix has d’estar tot el dia cara avall…Un pal, com us podeu imaginar. Les primeres vegades van ser vuit dies, però aquesta dos mesos( no vaig poder mirar la superlluna, snif!). Sempre t’has de refiar d’algú!!!
A veure si a la tercera va la vençuda …Us he contestat els comentaris que em vau deixar, gràcies. Ara aniré poquet  a poquet, no com una moto, que és el meu costum!!!!
Espero acabar la tardor ben“formosa”, poden intercanviar sentiments:

Imatge trobada al Facebook

M. Roser Algué Vendrells

dimarts, 25 d’octubre del 2016

AMB  PACIÈNCIA  I UNA CANYA...

El meu  blog i jo estem de vacances forçades...Estic tot el dia mirant al terra i el meu blog no està dins del camp de visió...

Fins aviat, petonets a tothom!!!

M. Roser

dissabte, 8 d’octubre del 2016

LA  VALL  D'ARAN

Comentari de la impressió que vaig sentir en el meu primer viatge a la Vall D’Aran, fent una semblança amb la que va sentir Maragall davant la Fageda d’en Jordà…Un dels molts exercicis que vaig fer ja fa anys,( per treure’m el títol  de català) recuperat de la capsa de les paraules perdudes…

Una impressió semblant, la sento cada vegada que he fet un viatge a aquest indret que és com un petit paradís! Recordo la primera vegada que vaig anar-hi. Era l’estiu i el paisatge ( durant el viatge)oferia una gran variació. A la Segarra era tot sec, la terra tenia un color quasi blanquinós i els rostolls eren de tonalitats daurades. Els poblets petits, tenien el mateix color que la terra, la qual cosa feia que , gairebé, es confonguessin. En anar-nos endinsant al pre-Pirineu, la terra era més rogenca i les alzines i roures , contribuien a donar un color diferent al paisatge. Després del Collegats, ja al Pallars, va ser com entrar de cop en un gran quadre, amb diferents matisos del verd: els prats, les pollancres i les albes, aquestes darreres amb reflexes d’argent i més amunt , ja al Port de la Bonaigua, hi havia els immensos boscos d’avets d’unes tonalitats més fosques…Des del cim vaig admirar una visió quasi celestial…La Vall d’Aran va apareixer al meu davant, com una gran catifa verda contrastant amb la grisor de les muntanyes pelades ,   la foscor dels avets , la blancó de la neu a l’horitzó …Una sensació de calma i tranquil·litat ho envaia tot i em va caldre un gran esforç per desfer-me de la màgia d’aquelles contrades i tornar a la realitat.

El nucli de Montgarri.
Vall de Montgarri.
Salardú, vista general. A l'esquerra, Gessa.
El nucli antic de Salardú. Jo hi vaig anar de vacances, nou anys seguits.
Camí de l'estany de Colomers.
L'estany de Colomers.

(Les fotos les va fer ma germana, que va anar-hi aquest estiu.)

 M. Roser Algué Vendrells

divendres, 30 de setembre del 2016

Unes quantes fotos de la Festa Major d'Esplugues...

Els Minyons de Terrassa van carregar i descarregar un 3 de 9 amb folre...

 i tot i que semblen la Torre inclinada de Pisa , van pujar molt rectes, el problema va ser que amb tanta gent no vaig trobar el lloc per enquadrar bé...


Aquí, més ben situada, amb aquest 2 de 8 amb folre  i només falta que l'enxaneta faci l'aleta...Em sembla que eren els castellers de Mataró.

Els gegants del poble, el Mateu la Marta, la Caterina i el Quim( el cavall).

 Normalment el Mateu no va a cavall del Quim, només per les festes importants, perquè junts, pesen molt.


La família també participa en les representacions de cultura popular...La meva neboda  toca la gralla i la reneboda que de vegades porta algun cap gros!

Be calia seguir la cercavila...

Caram, normalment no em veig tan remenuda, però es clar, al costat de la geganta!!!

M. Roser Algué Vendrells.

dimarts, 20 de setembre del 2016


Fa sis anys que va morir, José Antonio Labordeta, un gran lluitador de les llibertats. En un de tants homenatges que li van fer a la seva terra, una companya del blog, em va demanar si hi volia col·laborar fent un escrit. Ho vaig fer en forma de carta dirigida a ell:

 Carta a un hombre bueno

Y te fuiste con la mochila al hombro , el polvo del camino y el azul del cielo por compañeros...

De ti Juan Antonio se que fuiste político, “el trobador de la política” te llamaron. (aunque alguna vez perdiste los papeles i quién no)  También eras un gran escritor,  enamorado de las palabras.  Dime sinó ¿ quién se gasta  las trenta mil pesetas de un premio de la loteria y se encierra   en un balneario , para leer el Ulises de James Joyce?

También cantabas canciones reivindicando libertades perdidas, tu famoso “canto a la libertad”...y canciones populares con acento maño y algunas muy tiernas...Te llamaban  cariñosamente “el abuelo” quizás porque empezaste  a cantar ya un poco entrado en años...

Yo te conocí a través de  los 29 programas de la tele, “un país en la mochila”, sí, los vi todos. Como soy poco viajera,  aprendí muchas cosas contigo. Entre otras que hay una Espanya que no conocemos , lejos de las rutas turísticas. Gracias a ti conocí personas entranyables, oficios en vias de extinción... Y  fue cuando descubrí tu gran condición de poeta, no porque hayas hecho versos, sinó por tu actitud frente a la vida. Eras un muy buen observador de todos los lugares donde te llevaba el camino, de tal forma que me daba la sensación que viajaba contigo. Tu trato con la gente interesandote por sus cosas siempre con respeto, decía mucho en tu favor.

Y si me permites , me gustaría terminar esta carta con un trocito de un poema que escribiste con ternura  y buscando libertades...

Hoy quisiera
no saber las palabras,
olvidarme los ritos, las maneras,
ser tan libre como la mano de una niña
o el ojo de un pájaro en la niebla...

Espero que hagi  aconseguit per fi, el seu objectiu: Ser LLIURE!!!
Sempre que lluitem pe ser-ho, el recordarem.

M. Roser Algué Vendrells

dimarts, 6 de setembre del 2016

El setembre ens porta aires de Diada, homenatgem la nostra llengua , posem senyeres al balcó...i estem "a punt" per sortir a reivindicar la nostra Terra!!!

PETITA  LLENGUA

La llengua amb què escric
no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.


Cèlia  Sanchèz i Mústich ( La cendra i el miracle)
Calella de Palafrugell  (Jaume Cusidó).
M. Roser Algué Vendrells

divendres, 8 de juliol del 2016

LA  CALOR

Aquests mesos de calor el meu blog farà vacances, però jo aniré passant per casa vostra i deixaré la meva porta oberta..Amb aquesta cadernera que es banya amb l'aigua  d'una bassa improvisada,  us desitjo que passeu un bon i fresquet estiu.

Foto manllevada del blog, Ultraversalia.
L'ocell es banya
en l'aigua ben fresqueta.
Mans amoroses.

M. Roser Algué Vendrells.

dijous, 30 de juny del 2016

LA TIETA

Rèiem d'amagat mentre cosies al sol
i em contaves secrets de grans
escurant plats al gibrell de la padrina.

Lo temps ho ha escolrit tot:
els llençols brodats de la calaixera de la sala,
l'olor del mondongo i els colors del firal.

Després, "l'argenda" llogada i la por.
Tots els animals morts i els pallers buits.
La vellesa i una altra generació.

Creus que re ha servit per re.
Però sempre és així: tot passa.
I només et pots lliurar a cada instant.

M. Dolors Millat (El batec de la Terra)

La M. Dolors Millat, és del Pallars, per això trobareu alguna paraula dialectal que jo no he sabut discernir... De fet hi ha una muntanya que du el nom de l 'Argenda...Potser el Jordi Dorca! És llicenciada en història antiga per la Universitat de Barcelona. Entre d'altres coses ha estat cap d'estudis de l' Escola d' Escriptura de l' Ateneu Barcelonès.

El batec de la terra, és un viatge poètic al Pallars de quan era xica.




M. Roser Algué Vendrells

dijous, 16 de juny del 2016

Fa temps que no explico batalletes...

LA MÀGIA DEL TREN

Aquest podria ser el títol d'una novel·la... Van ser uns viatges en tren, amb una amiga...( encara no tenia cotxe)  
Vam comprar un "quilomètric", no sé si us sona, enlloc de bitllets compraves quilòmetres i anaves tirant de beta mentre duraven. Vam fer dos viatges un a Albacete, a casa d'un amic especial, en un permís seu de la mili ( quins temps), amb parada a Alacant i València i l'altre viatge el vam fer a Madrid, i a una part de Galícia.

Recordo que a la nit, mentre l'amiga dormia, m'escapava pels carrers del barri moro d'Alacant a veure la lluna plena i en un recorregut amb un tren de rodalies, vaig acabar a la cabina del maquinista, compartint un entrepà que ell portava i segons em digué, fet " por las manos de una amante esposa"...( el costum de viatjar sola)
Jo ara fa temps que no vaig en tren, però suposo que no deuen tenir punt de comparació amb els d'aleshores i això que anàvem en primera i fins i tot i vam dormir una nit, en llitera. Recordo que em vaig despertar en una estació i per la finestreta em va saludar un rètol que deia, Valladolid... Al tornar, vam dormir  al mateix departament on seiem de dia, perquè els seients s'abaixaven, amb els peus intercalats, amb els dels passatgers  del davant...

Maletes , farcells , un cotxet amb un nen, a punt per pujar al tren i començar una nova vida amb molts interrogants...
No sé si molts recordareu els trens de llarg recorregut d'aquella època (anys setanta-vuitanta...). Cada vagó tenia uns quants departaments, on hi cabien unes vuit persones i estaven separats uns dels altres, amb envans de fusta. Tots donaven a un passadís amb molts finestrals, on la gent quan es cansava de seure o tenia ganes de veure el paisatge, sortia a estirar les cames.

En una d'aquestes passejades dins del tren, vaig posar-me a parlar amb un noi força ben plantat, que em va dir que havia emigrat a Bèlgica ( era l'època de l'onada d'emigrants espanyols a la resta d'Europa)) , havia vingut uns dies a veure la família i ara tornava a marxar. Durant el viatge vam fer moltes xerrades i de seguida em va agafar confiança. Suposo que li va cridar l'atenció el fet que jo ( aleshores una estudiant finolis) no tingués problemes per relacionar-me amb ell, " un pobre emigrante"... ( que cantava en Valderrama). A mi em va anar molt bé perquè era una manera agradable de viatjar i el temps passava més de pressa. Ens vam escriure algunes cartes i una felicitació de Nadal molt xula i a la tercera, ja em demanava "relacions" ( es deia així abans)...Si he de dir la veritat, no recordo com es va acabar la història, ja que no era pas el què jo pretenia...

Les cartes les guardo, no només les seves, sinó dels diferents amics especials, amb els quals m'he cartejat a la vida. Gairebé totes estan força esgrogueïdes pel pas del temps, però de tant en tant m'agrada rellegir-les.

A mi els trens sempre m'havien fascinat i ja veieu que a més de per anar a fer turisme, també si podia fer amistats i fins  tot lligar!!!

El tren avança planures enllà, carregat de somnis...
M. Roser Algué Vendrells

dimarts, 7 de juny del 2016

COMIAT  FLORIT
La primavera ja comença  a  acomiadar-se, però encara llueix amb tota la seva plenitud, i ens regala aquest "escarabat" tan florit...
M'agradaria saber que us suggereix  aquesta preciosa fotografia!!!


FARCIT  DE  FLORS (Ramon Mas) 
M. Roser Algué Vendrells.

dilluns, 30 de maig del 2016

Haikus

JOC  D' ANTAVIANA

Xiques petjades
pintades a la pedra,
marquen bells camins.

Qui la tecleja
només escriu poemes.
Ésser sensible.

Fulla tardoral
guardada dins un llibre.
Cançó de l'enyor.

No seguiran més
els camins de la vida.
Les duré a la mà.
------
Sabates velles
busquen peus nus i cansats.
Faran d'aixopluc.

M. Roser Algué Vendrells.

dimecres, 18 de maig del 2016

LA  MEVA  PRIMAVERA  CULTURAL

La Roser fent de presentadora de la festa de Sant Jordi...

 Vista general

Aquest any va fer entrega dels premis literaris, un ex-alumne de l'escola, ara escriptor de novel·la negra.
Encara que el terra estigui una mica dur, val la pena de seure-hi per gaudir de la festa...
I no podia faltar la sardana, la nostra dansa...
"La dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan".
 Un  acordionista i una violinista  van posar el punt i final a la festa.


IL·LUSTRAR  CONTES

La Roser llegia els seus contes i  l'Anna Aparicio els il·lustrava.
Els alumnes de 5è van estar molt atents!
Jo vaig llegint el llibre dels meus contes curts, que l'any passat em van fer enquadernar a l'escola.
L'Anna va il·lustrant el què jo llegeixo!
L' Estrella i en  Roky
Què li passava a la lluna?
No em direu que no són una passada aquests dibuixos...En acabar els vam rifar entre els alumnes.


FORUM  DE  LECTURA

Aquí  explico el conte de la KiKa no s'agrada, als nens i nenes de segon.
El suport visual m'ajudava a recordar-lo.  
Després, em van fer  moltes preguntes interessants!

M. Roser Algué Vendrells

dimarts, 10 de maig del 2016

 CRISI?  NO...IL·LUSIÓ!
Amb la llavor de les paraules i la sensibilitat, la natura ens ha regalat un preciós jardí amb vuit departaments florals. De la seva conjunció n'ha sortit la flor més bella que ens mira amb ulls de nena. Vol captar tot el què el món li ofereix, per compartir-ho amb nosaltres!


PER MOLTS ANYS  OLGA,
que puguis gaudir d'aquesta nova dècada amb salut
i joia, envoltada de la gent que estimes i que t'estimen!!!


El mar reflecteix la llum dels seus ulls!

L'Olga amb la seva mirada de nena!
M. Roser Algué Vendrells

dissabte, 30 d’abril del 2016

EL  COLOR  DE LES  ROSES

Els colors de les roses, tenen un significat simbòlic, a través del qual pots transmetre, de manera molt subtil, determinants sentiments. Hi ha diferents opinions, jo he triat les que m'oferien missatges positius!!!

La rosa vermella és la clàssica, la de tota la vida. Regalar una rosa vermella, és parlar d'amor. Ideal, doncs pels enamorats. Però també es pot usar per regalar a un amic, una mare o a persones molt especials.

La rosa blanca també ens parla d'amor, però alhora és símbol de pau, de puresa i d'innocència. Les núvies acostumen a escollir aquesta rosa per als seus rams perquè significa que l'amor durarà tota la vida. És el color indicat per aquelles persones properes que estan malaltes, per demostrar-los que se n'està pendent.

La rosa "rosa" implica dolçor, absència de maldat, per tant, la persona que la regala és de fiar Si hem d'agrair un favor important, ens haurem de decantar per aquest color. També indica que s'aprecia molt, la persona que rep la flor. Si el rosa és suau, significa també admiració i simpatia.

La rosa groga és ideal per a l'amistat i per regalar als adolescents. També simbolitza alegria , felicitat, benvinguda... Els més supersticiosos, però, poden veure darrera d'una flor d'aquest color, alguna segona intenció oculta.

La rosa taronja expressa entusiasme i desig, i la satisfacció per un amor ja consolidat.


M. Roser Algué Vendrells.

divendres, 22 d’abril del 2016

En aquesta festa de Sant Jordi , vull compartir amb vosaltres aquestes precioses roses literàries, un obsequi molt preuat...Les meves paraules són massa humils per agrair tanta delicadesa!!! De totes maneres GRÀCIES OLGA!

ROSER, DE PARAULES ROSA
*
Roser, mestressa de les roses,
les has tingudes totes un moment o altre:
reina de primaveres diferents,
roseta de cent fulles, olorosa,
rosa de vi i vellut per dar als enamorats,
rosa rosada amb les vores nacrades,
rosa groga dels dies més llargs
i de pitiminí, les joies petitones
perfectes per donar-les a les fades.

Juga amb les roses, Roser, que ara arriben,
ja sé que són delicades i es marceixen,
però tornen cada any, i ara et saluden,
paraules de poema que llegeixo per tu.
*
Olga Xirinacs

BONA  FESTA  DE  SANT  JORDI  A  TOTHOM!

Roses de la terrassa de ma germana...
M. Roser Algué Vendrells.

diumenge, 10 d’abril del 2016

UN  LLOC  PER  INSPIRAR-SE...


El post del Vell pou, me'l va inspirar el que hi havia a aquesta casa del Pla de l'Estany, on uns quants estius seguits, vaig anar a fer turisme rural.  Es diu Can Fabrica, ara lloguen la casa sencera...

Aquí es veu la porta de fusta de la meva habitació, oberta de bat a bat. A través de la vidriera, podia veure la lluna o el cel estrellat, des del llit!

Aquesta porta de fusta era de la meva habitació. Antigament, era la cort de les mules, que treien el cap per aquesta finestreta  que hi ha a la porta. Després li treia jo! La finestra gran, era de l'habitació del costat, on un any hi feia estada el José M. Mendiluce i així el vaig conèixer.

Poder sortir de l'habitació directament a fora, era tot un plaer. En aquesta tauleta vaig seure moltes estones per escriure records o el que l'entorn m'inspirava.

Aquesta terrasseta era el menjador d'estiu i el lloc ideal per a les tertúlies vespertines...

Veig que encara hi ha la tauleta feta amb una màquina de cosir, i els bancs, que són molt a prop del pou...

I aquí teniu el vell pou, ara restaurat com la resta de la masia!

M. Roser Algué Vendrells.