Fa sis anys que va morir, José Antonio Labordeta, un gran lluitador de les llibertats. En un de tants homenatges que li van fer a la seva terra, una companya del blog, em va demanar si hi volia col·laborar fent un escrit. Ho vaig fer en forma de carta dirigida a ell:
Carta a un hombre bueno
Y te fuiste con la mochila al hombro , el polvo del camino y el azul
del cielo por compañeros...
De ti Juan Antonio se que fuiste político, “el trobador de la política”
te llamaron. (aunque alguna vez perdiste los papeles i quién no) También eras un gran escritor, enamorado de las palabras. Dime sinó ¿ quién se gasta las trenta mil pesetas de un premio de la
loteria y se encierra en un balneario ,
para leer el Ulises de James Joyce?
También cantabas canciones reivindicando libertades perdidas, tu famoso
“canto a la libertad”...y canciones populares con acento maño y algunas muy
tiernas...Te llamaban cariñosamente “el
abuelo” quizás porque empezaste a cantar
ya un poco entrado en años...
Yo te conocí a través de los 29
programas de la tele, “un país en la mochila”, sí, los vi todos. Como soy poco
viajera, aprendí muchas cosas contigo.
Entre otras que hay una Espanya que no conocemos , lejos de las rutas
turísticas. Gracias a ti conocí personas entranyables, oficios en vias de
extinción... Y fue cuando descubrí tu
gran condición de poeta, no porque hayas hecho versos, sinó por tu actitud
frente a la vida. Eras un muy buen observador de todos los lugares donde te
llevaba el camino, de tal forma que me daba la sensación que viajaba contigo.
Tu trato con la gente interesandote por sus cosas siempre con respeto, decía mucho en tu favor.
Y si me permites , me gustaría terminar esta carta con un trocito de un poema que escribiste con ternura y buscando libertades...
Hoy quisiera
no saber las palabras,
olvidarme los ritos, las maneras,
ser tan libre como la mano de una niña
o el ojo de un pájaro en la niebla...
Espero que hagi aconseguit per fi, el seu objectiu: Ser LLIURE!!!
Sempre que lluitem pe ser-ho, el recordarem.
M. Roser Algué Vendrells
M'agrada això que li dius, que és poeta per la seua actitud davant la vida.
ResponEliminaEs que jo el fet de ser poeta ho entenc així, no només fer versos...
EliminaPetonets.
La primera estrofa de la seva cançó-emblema:
ResponElimina"Habrá un día
en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad..."
I la darrera:
"Que sea como un viento
que arranque los matojos
surgiendo la verdad,
y limpie los caminos
de siglos de destrozos
contra la libertad. "
Visca la poesia, visca la lluita per la llibertat... Visca el Labordeta combatiu!
M. Roser, m'ha agradat l'escrit que li vas dedicar.
EliminaVaig pensar que fer un escrit en forma de carta, seria més original...
EliminaTenia un caràcter una mica fort, però el posava al servei d'aconseguir els seus somnis de llibertat!
Bona tarda, Xavi.
Un bon i tendre homenatge. 6 anys, ja!
ResponEliminaJo m'he fixat també, com Novesflors, la manera que el descrius com a poeta. M'agrada molt com ho dius.
El temps passa volant i com més gran et fas, més...Es que les actituds són molt importants, i un poeta ha d'anar per la vida observant tot el què troba pel camí i així després ho pot transmetre als altres!
EliminaPetonets, Carme.
A mi em va agafar una mica tard, ja, però tothom en parla bé. Sembla que era un home de fortes conviccions i que les defensava, i això ja és destacable, per inusual.
ResponEliminaJo t'he de dir que el vaig conèixer gracies al programa "Un país en la mochila", i com que em va agradar, el vaig investigar i tens raó era de fortes conviccions, tot i que de vegades les formes no l'acompanyaven gaire, però com que lluitava per les llibertats!!!
EliminaBon vespre, XeXu.
Com passa el temps a la casa dels altres...! Molt bona carta, M. Roser, on has sabut expressar uns punts de vista que traspuen sinceritat i sentiment. Necessitem més persones com ell!
ResponEliminaUna abraçada, bonica!
Gràcies Montse, va ser una manera diferent de fer una col·laboració, el fet de dirigir-me a ell...Jo el vaig seguir en els seus viatges a peu per les Espanyes!
EliminaPetonets, Montse.
Esplèndit homenatge Roser.
ResponEliminaPersones axí sòn totalment especials pel seu Coratge i Amor a la vida.
Una Abraçada.
Moltes gràcies, Olga i Carles...Ell lluitava per un món on les persones podessin ser més lliures!!!
EliminaMolts petonets.
Sis anys, ja! Va ser un home honest i de fortes conviccions.
ResponEliminaI el teu homenatge molt encertat, M. Roser, et felicito.
Petonets.
Moltes gràcies Glòria, com que m'ho van demanar i a mi em queia bé...
EliminaPewtonets.
Preciós el teu homenatge. Jo també el vaig conèixer en els programes de televisió, i m'agradava seguir-lo pels llocs tan interessants que mostrava. Tot un poeta. Com han passat els anys!!!
ResponEliminaGràcies Mari, veig que les dues el vam acompanyar en les seves caminades...Els anys passen més de pressa del què voldríem!
EliminaPetonets, bonica.
geni i figura ! com passa el temps! sis anys ja? gran homenatge epistolar poètic M Roser!
ResponEliminaMai millor dit això de geni i figura, es feia sentir...Doncs si noia 6 anys i sembla que va ser ahir...Vaig pensar que era una manera original, això d'adreçar-me a ell en una carta!
EliminaPetonets, Elfre.
el temps ens passa ràpid, hem de gaudir-lo al màxim i poder omplir la nostre motxilla tal com ho va fer ell
ResponEliminaEl temps passa i ningú el pot aturar, hem de gaudir de cada moment com si fos l'últim ambla motxilla plena d'il·lusions...
EliminaBon vespre, Joan.
¡Hola, Mª Roser!!!
ResponEliminaPerdona no pasar antes, voy muy despacio con todo... Me parece un lindo homenaje a este Señor sabedor de historia y libertad que yo también he visto haciendo camino al andar, enseñándonos rincones bellos y desconocidos por menos para mí. Mostraba una gran serenidad y sabiduría.
Para todos llega la hora del tiempo,
implacable en su brío
que enmudece las palabras
las azucenas y lirios.
Así es la vida no somos eternos nada lo es. Pero Antonio deja su bonita huella para el recuerdo.
Ha sido un inmenso placer pasar por esta tu casa y leerte.
Te dejo mi cálido abrazo, mi gratitud y estima.
Ten una feliz semana.
Hola Marina,
EliminaNo te preocupes, cada uno va a su ritmo , faltaria más...Ya veo que tu también acompañaste a José Antonio en sus viajes con la mochila al ombro por la geografia española...I sí, todos tenemos una cita a la que no podemos dejar de asistir, por eso, hay que aprovechar cada momento que se nos regala! I siempre es bonito dejar un buen recuerdo.
Que el otoño te inspire bonitas palabras llenas de sensibilidad para que podamos seguir gozando de ellas. Mis mejores deseos de felicidad para ti. Besitos.