El setembre ens porta aires de Diada, homenatgem la nostra llengua , posem senyeres al balcó...i estem "a punt" per sortir a reivindicar la nostra Terra!!!
PETITA LLENGUA
PETITA LLENGUA
La llengua amb què escric
no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.
Cèlia Sanchèz i Mústich ( La cendra i el miracle)
 |
| Calella de Palafrugell (Jaume Cusidó). |
Estem a punt, M Roser!
ResponEliminaDe tot el que m,estimo de la nostra terra, que són moltes coses, icrec que la llengua hi té un lloc privilegiat!
Són tantes les coses que ens fan estimar aquesta terra, que per això cal que sempre estem "a punt" per defensar-la!!!
EliminaL'estimem i sempre li serem fidels...
Petonets, Carme.
La llengua en la que escriu el poema cada cop me l'estimo més, sobretot després de sentir algunes coses que sento diàriament del meu voltant, que la menystenen i minimitzen.
ResponEliminaL'altre dia el vaig trobar per casualitat aquest poema, i vaig pensar que era un bon moment perquè tothom sabes que encara que "petita", és un amor i per això l'estimem...
EliminaBon dia, XeXu.
Podríem dir que al pot petit hi ha la bona confitura.
ResponEliminaL'hem de defensar sempre. Fins i tot quan siguem independents ho haurem de fer.
Has triat un poema i una fotografia molt adients.
Estem a punt per a tot M. Roser.
I tant que si Xavier, quan una cosa s'estima s'ha de defensar contra tots els embats que li puguin venir d'arreu...I l'estimem perquè és la nostra!!!
EliminaBon dia, Xavier.
Es una bella lengua en la que escribes este y todos tus poemas aunque tenga que usar el traductor es un placer visitarte y disfrutar la lectura.
ResponEliminaBesos, querida amiga.
Amiga Eugenia,
EliminaNo sabes lo mucho que te agradezco el esfuerzo que haces, lo qual demuestra que eres una persona de mente muy abierta y amante de las libertades...
Un beso grande va para Méjico lindo!
Les cales petites són les que portem més endins.
ResponEliminaI tant Novesflors...Perquè són més íntimes, al lloc on hi guardem els sentiments!
EliminaPetonets, de setembre.
La Cèlia és una molt bona poeta, que sempre troba la paraula justa per a allò que vol expressar. M'agrada molt el poema, m'agrada que el setembre ens porti aquests aires de Diada, m'agrada retrobar-te.
ResponEliminaUna abraçada, M. Roser!
L'altre dia mirant llibres de poemes, vaig trobar aquest i em va semblar molt adequat per aquestes dates...A mi també m'agrada que a tu t'agradi retrobar-me, he, he!
EliminaPetonets, Montse.
estem super a punt!!!!! gràcies pel poema, desconeixia la poesia de l'autora , tenia bones referències d'ella com a narradora
ResponEliminaa punt per abraçar-nos també
A punt de solfa...Ella fa poemes i també escriu narració; aquest és el primer recull de poesia que va fer i ella diu que la que fa ara no si assembla gaire, però jo hi he trobat coses ben guapes...
EliminaUna bona abraçada, sempre s'agraeix.
No hi ha llengües petites, totes les que donen vida a un poble són grandioses i crec que el major bé cultural de la humanitat. Un poble que no té cura de la seva llengua és un poble que mor. Bona i gran diada.
ResponEliminaTens molta raó Alfonso, sort que som moltes les persones que defensem la nostra, perquè volem un poble ben viu...
EliminaEsperem que sigui una diada que no desmereixi de les altres.
Bona nit.
Estem a punt, M.Roser! Incansables i sense desmai una altra vegada demostrarem l'onze de setembre que volem ser lliures. Com cada any.
ResponEliminaA mi m'agrada que ho hagin descentralitzat...Potser ser que visualment no serà el mateix, però penso que no és just que sempre s'hagin de desplaçar els mateixos!
EliminaBona Diada, Glòria.
Srmpre valents i a punt per defensar la llibertat de la nosyra terra... Cayalunya!!!
ResponEliminaPetons.
I tant Olga, l'empenta i la il·lusió, no ens la pot prendre ningú...Sempre endavant, que la nostra terra somnia la llibertat!
EliminaPetonets.
Ja era hora, dic jo, un post nou des de juliol. Ja és hora, diràs tu, que ja fa una setmana que l'he penjat. La nostra cala petita, a la que tenim un amor incondicional, és el que ens permet entendre'ns tan bé, Roser. Sí o no?
ResponEliminaAra és hora catalans...
EliminaÉs que al meu blog la calor, l'aixafa molt i ara com que ja es comença a insinuar la tardor...Jo gairebé sempre torno per la Diada!!!
I tant que SÍ, ens l'estimem perquè és la nostra i és bonica com un sol i entre nosaltres ens entenem d'allò més bé, i si els de fora es fan l'orni...Pitjor per a ells!
Petonets, Teresa.
El català no es toca! I la nostre terra tampoc.
ResponEliminaMolt maca la publicació Roser, carregada de sentiments!!
Fins aviat!!
Gràcies Rafel...El català i la nostra terra van sempre junts, són inseparables i cal que sempre les defensem amb tota la nostra il·lusió!!!
EliminaBon cap de setmana.