|
Posta de sol al Prepirineu. |
|
Des del meu balcó... |
|
Els arbres ja intueixen l'hivern i el sol está content. |
Som a mig novembre, les fulles canvien de color i s'assequen. A terra hi podem veure totes les tonalitats tardorals, des del verd, fins el marró passant pels grocs, els ocres... Quan el sol se'n va a la posta, recorda els afers del dia i pensa si està content amb el què ha fet, o si el proper dia ha de millorar, perquè la gent sigui més feliç. Si veu unes casetes humils amb els infants ben arraulits pel fred, sap que l'endemà ha de dirigir els seus raigs cap aquell indret, perquè com que la gent pobre no té calefacció, al vespre encara estaran una mica millor, ja que l'escalfor del sol encara mantindrà les cases una mica caldejades. Al matí, els infants es despertaran amb un somriure i li donaran gràcies al sol.
M. Roser Algué Vendrells