Subscribe:

divendres, 13 de gener de 2023


Aigua rosa prop de les illes Medes.





Quan fa molt de temps  que no ha plogut, l'aigua de les pluges barrejada amb el terra sorrenc , agafa aquest color rosat , tan bonic, em sembla que és la desembocadura del riu Ter...

 M. Roser Algué Vendrells

dijous, 22 de desembre de 2022

BONES FESTES A TOTHOM!!
(recuperat de les festes de Nadal del 2012)

No em puc estar d'explicar-vos una petita anècdota casolana del tió.

Mentre l'àvia (la meva germana) feia l'escudella, la petita Aina de tres anys, estava jugant al menjador, quan de cop i volta, se li presenta a la cuina amb un paquet a la mà:
-Mira àvia, un regal...

Ja us podeu imaginar la situació, l'acalorament no era de l'escalfor de l'olla, no, no! Li van explicar que l'havien comprat perquè hi havia nens que no havien pogut anar a buscar el tió...I és clar, amb tres anys, va colar. Però va caldre canviar el paper i la forma del paquet...Vam riure molt pel descuit!


És bo tenir a prop

un somriure

per si, tot d'una,

una nova vida

ens ve a donar la mà.


O bé si l'alosa

canta a la matinada,

trencant el silenci

amb dolça harmonia.


 I venen els records,

de les coses bones

que has viscut a la vida;

i dels bons amics

que has trobat pel camí.


Ets optimista i somrius;

és igual si plou o neva,

 avui una mà innocent,  

et regalarà una estrella.


M. Roser Algué Vendrells

dilluns, 21 de novembre de 2022

Novembre

Contrast de colors al bosc.

Heu vist mai una salamandra?

Aquí es veu que havia plogut.

On deu arribar aquesta escala?

El reflex del sol al mar.

El sol i la via làctia es saluden.

Un arbre sense fulles ens deixa veure el sol.

Posta de sol al Prepirineu.

Des del meu balcó...

Els arbres ja intueixen l'hivern i el sol está content.


Som a mig novembre, les fulles canvien de color i s'assequen. A terra hi  podem veure totes les tonalitats tardorals, des del verd, fins el marró passant pels grocs, els  ocres... 

Quan el sol se'n va a la posta, recorda els afers del dia i pensa si està content amb el què ha fet, o si el proper dia ha de millorar, perquè la gent sigui més feliç. Si veu unes casetes  humils amb els infants ben arraulits pel fred, sap que l'endemà ha de dirigir els seus raigs cap aquell indret, perquè com que la gent pobre no té calefacció, al vespre encara estaran una mica millor, ja que l'escalfor del sol encara mantindrà les cases una mica caldejades. Al matí, els infants es despertaran amb un somriure i li donaran gràcies al sol.

M. Roser Algué Vendrells

dijous, 11 d’agost de 2022

         Foto del Mas Vilar, Sergi Boixader
 
Aquesta és una foto de ple estiu, que bé podria ser un paisatge d'Ucraïna.
Si us hi fixeu el llaç està decorat amb els colors de la seva bandera, groc perquè és una terra de molts cereals i blau cel, pel blau del cel, quan està serè , es clar.
Però no, aquesta és una foto de casa nostra, és el Mas Vilar de Sant Bartomeu del Grau.( Osona)


BON  ESTIU  A  TOTHOM

M. Roser Algué Vendrells


diumenge, 26 de juny de 2022

 Bells somnis    

Flors blaves. Culturalia.

Les flors són color de cel,
cel i terra s'emmirallen.
El verd que és un xic gelós,
treu el cap entre les flors.

Les flors obren l'ull,
 aixequen el cap.
I diuen alegres:
-Quin dia més clar!!!


M. ROSER Algué Vendrells.

diumenge, 15 de maig de 2022

TEMPS DE PLUJA
(2009)

Després d'uns dies de pluja el cel encara és gris.(Es pot aplicar a la primera quinzena del mes de maig) Les nuvolades s’arrosseguen i, a l’horitzó es confonen amb el mar, fins al punt que, algun vaixell que s’intueix en la llunyania, és difícil saber si navega per l’aigua o pels núvols. Si dirigeixo l’esguard cap el cantó de la muntanya puc veure tota la gamma de verds, enlluentits encara per les gotes de pluja, que brillen com perles del collaret d’alguna dama d’aigua. El verd maragda, el verd mar, el verd de pins i alzines, fins i tot m'ha semblat veure el verd de l'esperança...I cap a la plana, destaquen com taques platejades els poblets mig amagats dins la boirina que mandroseja ronsejant, per no desaparèixer esfilagarsada, com una etèria cabellera rosa.

Al meu entorn, les bestioles del camp treuen el cap arrecerades dins els seus caus, per assegurar-se que el perill ja s’ha esvaït.

De sobte un núvol s’esquinça i un raig de sol travessa l’humit paisatge. Aleshores tot es transforma, és com quan després d’una nit fosca, obres la finestra i de cop, t’adones que ja és de dia. Ara tot renaixerà amb força assaonat per aquesta pluja, que ha netejat l’ambient de tota mena de partícules negatives.Tot plegat fa pensar en la sensació de pau que sents després de deixar anar un devessall de llàgrimes, quan algun neguit t’havia aclaparat. I si, finalment ,al mig de la plana, apareix un arc de Sant Martí, és que la natura ens fa un regal perquè sap que l'estimem i vol que tinguem somnis de colors! 

( Culturàlia ) 
 
M. Roser Algué Vendrells

dimecres, 27 d’abril de 2022

De tant en tant m'agrada recuperar algunes lletres que fa temps que tenia al bloc, perquè no se m'oblidin...

Si em dones...

 Si em dones una rosa,

et faré un carícia.

Si em dones una abraçada,

et donaré un somriure.

Si em dones la mà,

t'hi posaré la lluna.

Si em dones una il·lusió,

et faré un petó.

Si em dones un somni,

                                                    el viurem junts tu i jo.

M. Roser Algué Vendrells.


Ramon Mas. Diàfana.

                                       Felicitats a totes les Montserrats