Els poemes dels carrers de la Vilella Alta, els va escriure un senyor que era pintor. Es deia Ramon Viñes. Havia viscut ja fa anys al poble, a l'època de la Renaixença (segona meitat del segle dinou).

Si trobeu a faltar algú que us abraci, només cal que aneu a Vimbodí i Poblet. Si passeu per aquest carrer, us abraçaran poèticament!

CARRER DE LES ABRAÇADES

En una de les parets s’ha instal·lat una placa amb una poesia escrita per la vimbodinenca Teresa Duch i Dolcet. La poesia  s'afegeix al rètol turístic que s'hi va instal·lar fa uns anys i que explica, en quatre idiomes, les peculiaritats d'aquesta via, que uneix el carrer Major amb la placeta de la Verdura. Durant el mercadet nadalenc de Santa Llúcia del proper 8 de desembre, l’Ajuntament distribuirà en paper el poema de les Abraçades entre els veïns, a canvi d'un donatiu que anirà a parar a la Marató de TV3. Felicitats Teresa!!!

Abraça'm amor

Abraça'm amor

la nit serà clara,

més càlid el fred,

la solitud menys aspra.

Abraça'm amor

no tinguis recança,

al pas d'un instant

la vida s'escapça.

Abraça'm amor

fonguem les mirades

i tots el malsons

seran endebades,

al vell carrer estret

de les abraçades.

Teresa Duch Dolcet.

M. Roser Algué Vendrells.

SETEMBRE

El setembre auncia,

la tardor que s'apropa

cada dia.

Sota un cel d'un blau tendre,

la natura ens ensenya

 a comprendre,

que l'estiu que s'acaba,

ha deixat tots els arbres

plens de saba

per passar la hivernada,

sense cap por del vent

ni la gelada.

Com si fos un emblema,

pel setembre comença

la verema,

i el pàmpol d'or convida,

a renovar la força

 de la vida.

Tornarem a l'escola

que ja deu estar trista

 tota sola,

i amb els amics de sempre,

celebrarem amb joia

 el setembre.

Miquel Martí i Pol

Somni de Tardor

M. Roser Algué Vendrells

Amb aquest post us desitjo un bon estiu, amb salut i molta poesia!!!

POESIA  A  LA  VILELLA  ALTA

Durant una estada a la comarca del Priorat , visitant un dels seus bonics pobles, em va sorprendre que al costat del rètol de cada carrer hi havia un petit poema que feia referència a alguna cosa especial que hi tenia relació. I ves per on, no portava cap paper per copiar-los. Doncs mireu, com que duia un paquet de "Klynex" , anant en compte que no se'm trenqués el paper tan fi... Vaig preguntar a una senyora qui els havia escrit i em va dir que un veí del poble que ja feia molt de temps que hi havia viscut, però no he pogut esbrinar-ne el nom!

Carrer quiet de la Bassa

de cor gran i esguart petit,

quan la tarda s'allargassa

el campanar de la plaça,

et mira de fit a fit.

Carrer amunt se t'encomana

un esglai esfereït

si avall es desgrana

quan baixes mires la plana

quan puges veus l'infinit.

Tu clous, carrer del Calvari

més amunt sols hi ha el cel blau

guardeu silenci a l'anar-hi

i us plaurà el dolç bategar-hi

d'un poble que dorm en pau. 

De tantes hores contades

has après a ser pacient

Plaça amiga de vesprades

de l'església i de xerrades 

els avis i del jovent.

Tens l'escalf del sol naixent

i tanta llum i bellesa

que al mirar-te em ve present

aquell record tan plaent,

carrer Nou de ma infantesa. 

Ets tan bell cap a migdia

quan el sol és tot estès,

que si fos noia et diria: 

carrer Major, que et plauria

d'ésser-ne el meu promès?

Tens eixides solejades

carrer de Migdia somrient;

cara a ponent les façanes

se'n riuen arrenglerades del fred,

del sol i del vent. 

Portal de vent i glaçades

carrer del Nord estimat

li fas l'ofrena sagrada

de rebre una abraçada

i oferir el comiat.

Aquest poble és divertit, perquè té un carrer que el travessa de punta a punta, on hi ha algun indret que sembla que el cotxe s'ha de quedar encastat, però no, si vigiles , vas passant! 

M. Roser Algué Vendrells

Les falles als Pirineus.

Les falles són les festes més tradicionals arreu dels Pirineus. Són Patrimoni Immaterial de la Humanitat des del 2015.

Aquesta foto em fa pensar en el quadre de Dalí, "Noia a la finestra", que mira al mar, en aquest cas, però, la noia mira a la muntanya esperant amb delit l'hora del capvespre. Al costat ja té preparades dues falles per a fer la baixada de la nit. ( Durro)

Les falles es celebren al voltant del solstici d'estiu i solen coincidir amb la Festa Major.

La falla és un tronc o teia que s'encén a la nit com si fos una torxa.

Els fallers i les falleres, es troben en un indret elevat de la muntanya, visible des del poble que es diu "el faro", a l'hora del capvespre.

Quan es fa de nit baixen muntanya avall amb les falles enceses, carregades a l'espatlla fent una corrua de foc, que sembla una cuca de llum gegant. Quan arriben a la plaça fan una gran foguera, al voltant de la qual solen ballar danses tradicionals.

Cada poble, però, té algunes variacions que li són pròpies.

La primera se celebra a Durro(foto de la finestra) i la nit de Sant Juan, baixen les falles de Boí.

La darrera és la de Llesp a finals de juliol. En aquest poble els i les  falleres, són rebuts amb el ritme de la música i el so de les campanes.

Aquesta foto és de la baixada de falles a Sant Climent de Taull. A mi em sembla una autèntica meravella. Un autèntic camí de foc, que segur contrasta amb el  cel estrellat, que es pot veure per aquests indrets.

Fotos cedides molt amablement pel Patronat de la Vall de Boí.
El fotògraf és L'Oscar Rodbag.

M. Roser Algué Vendrells

VALL  DE  BOÍ

Com ja sabeu, a mi m'agrada molt la prosa poètica i aquests dies llegint la revista Descobrir, que era com un monogràfic de la Vall de Boí hi vaig trobar un article,( es diu "Una reserva de resistència")  que ja m'hagués agradat escriure'l jo.

És d'una noia nascuda a Barcelona, però que fa molts anys que viu a la Vall. Es diu Núria Castells, és periodista i a més a LLesp, on viu, té al seu càrrec un forn de pa artesanal (antic negoci familiar). Si algun dia hi passeu, com que aquest any toca fer turisme d'interior, podeu anar-hi a fer un tast d'un pa que, ben segur, trobareu boníssim. Com que l'article és una mica llarg, n'he triat un fragment. 

"Des que hi visc , ja fa 25 anys,tot ha canviat, la vall i la meva vida. El medi imprimeix caràcter, diuen, per bé i per mal. L'aïllament cobejat és també un llast en l'esdevenidor de les coses més íntimes i quotidianes. La solitud que et regala aquest entorn porta el verí de la duresa, però el pas del temps aquí té estacions , cels, aigües, verds, daurats, blancs, marrons, grisos i negres, infinits sons i aromes, sols preuats i excepcionals sota zero.

L’ olor del bestiar, el so de les esquelles, el repic de les campanes, el cant del gall, la veu del riu, les tronades, la caiguda silenciosa de la neu, la crepitació del foc, les flors ignotes i la tremolor de les fulles dels arbres, meravelles que la invasió de cotxes i humans, no eclipsen. La rutina sempre a mercè dels elements de la naturalesa.

A les esglèsies romàniques, al Parc Nacional d'Aigües Tortes, a l'Estany de Sant Maurici, on he passat estones de plaer i feinai als pobles on he deixat històries, amors i dols, experiències i memoria, hi guardo les ganes de preservar tota aquesta bellesa. Són llocs que sento meus gràcies als gossos, la serenitat prestada dels gats, , l'alegria apresa dels moixons,i la pau manllevada de les vaques, ovelles i eugues, el respcte adquirit de les besties salvatges i la passió per tot el què està viu i m'envolta"...

Moltes gràcies a la Núria per deixar-me compartir el seu article. I l'he volgut acompanyar amb una foto que reflectís la bellesa del paisatge de la Vall, feta pel fotògraf Oscar Redbag gràcies a ell també. Trobo que així m'ha quedat un post ben rodó!!!

M. Roser Algué Vendrells.

Un petit poema perquè els nens i les nenes, ( i els grans) recordin els dies d'estiu que van gaudir de  la platja, perquè aquest any potser els hauran de viure de records!

LES  GAVINES

Quan jugo a la platja

la sorra és daurada;

i un aire fresquet

em talla la cara.

Seguint les barquetes,

volant sobre el mar

hi ha moltes gavines.

M’agrada mirar-les

perquè sé que són...

Les meves amigues¡ 

Les gavines estan molt tranquil·les sense ningú que les molesti!!!

M. Roser Algué Vendrells

     Compartir sensibilitats.

Aquests dies , regirant calaixos, he trobat aquest petit escrit de prosa poètica que, ja fa anys vam escriure una alumne i jo. A la mainada li fa il·lusió poder compartir sensibilitats, se senten importants... Com que el vaig trobar bonic, estava ben guardat!

Al matí, quan obro la finestra, el sol em dona el bon dia i del jardí, m'arriba l'olor de les flors i de la terra mullada, per la rosada de la nit!!!



M. Roser i alumna...