PETITA SORTIDA FAMILIAR

Aquest estiu no vaig anar de vacances, però no podia passar sense veure les muntanyes i a finals d'agost, vam fer una sortida familiar al pre-Pirineu, només quatre dies de turisme rural als peus del Taga. Per cert que al marxar ens va agafar una bona A pluja amb pedregada inclosa, tot i que no va ser d'aquella tan grossa, però molts cotxes s'esperaven a dins dels túnels. Quan vam arribar feia una tempesta de pluja, llamps i trons, tot era ben fosc i la casa estava tancada; vam haver de trucar amb el mòbil perquè ens vinguessin a obrir, tot el terra estava ben xop. 

Anàvem amb el Miqui que va recórrer la casa ben desorientat, però de seguida se la va fer seva. L'endemà al matí, va entrar a totes les habitacions a fer de despertador!!!

El poble més a prop( Pardines).

Posta de sol del segon dia.

El primer que vam fer va ser encendre la llar de foc.

.

El Miki  ja s'hi troba la mar de tranquil.

La família fent la "viu- viu" pel pati de la casa.

Els marits vigilen la barbacoa.

La Núria , el Marc l' Eva i el Miqui al cim del Taga.

La Núria i l'Eva mirant el paisatge.

Sembla que s'han cansat una bona mica!

 

Fent una passejada fins el poble.

Reposant, després d'una estoneta de caminar.

L'Aina ha fet un amiguet!!!

Aquest cop, les fotos són de la família!

Ja tinc ganes de tornar a la muntanya.

M. Roser Algué Vendrells.

GENER

Els primers regals de l'any, de la natura!

Primeres albades de l'any a l'Escala.( LLuís Roure)

La lluna plena de gener  (J. Chamague)

M. Roser Algué Vendrells

Aigua rosa prop de les illes Medes.

Quan fa molt de temps  que no ha plogut, l'aigua de les pluges barrejada amb el terra sorrenc , agafa aquest color rosat , tan bonic, em sembla que és la desembocadura del riu Ter...

 M. Roser Algué Vendrells

BONES FESTES A TOTHOM!!
(recuperat de les festes de Nadal del 2012)

No em puc estar d'explicar-vos una petita anècdota casolana del tió.

Mentre l'àvia (la meva germana) feia l'escudella, la petita Aina de tres anys, estava jugant al menjador, quan de cop i volta, se li presenta a la cuina amb un paquet a la mà:

-Mira àvia, un regal...

Ja us podeu imaginar la situació, l'acalorament no era de l'escalfor de l'olla, no, no! Li van explicar que l'havien comprat perquè hi havia nens que no havien pogut anar a buscar el tió...I és clar, amb tres anys, va colar. Però va caldre canviar el paper i la forma del paquet...Vam riure molt pel descuit!

És bo tenir a prop

un somriure

per si, tot d'una,

una nova vida

ens ve a donar la mà.

O bé si l'alosa

canta a la matinada,

trencant el silenci

amb dolça harmonia.

 I venen els records,

de les coses bones

que has viscut a la vida;

i dels bons amics

que has trobat pel camí.

Ets optimista i somrius;

és igual si plou o neva,

 avui una mà innocent,  

et regalarà una estrella.

M. Roser Algué Vendrells

Novembre

Contrast de colors al bosc.

Heu vist mai una salamandra?

Aquí es veu que havia plogut.

On deu arribar aquesta escala?

El reflex del sol al mar.

El sol i la via làctia es saluden.

Un arbre sense fulles ens deixa veure el sol.

Posta de sol al Prepirineu.

Des del meu balcó...

Els arbres ja intueixen l'hivern i el sol está content.

Som a mig novembre, les fulles canvien de color i s'assequen. A terra hi  podem veure totes les tonalitats tardorals, des del verd, fins el marró passant pels grocs, els  ocres... 

Quan el sol se'n va a la posta, recorda els afers del dia i pensa si està content amb el què ha fet, o si el proper dia ha de millorar, perquè la gent sigui més feliç. Si veu unes casetes  humils amb els infants ben arraulits pel fred, sap que l'endemà ha de dirigir els seus raigs cap aquell indret, perquè com que la gent pobre no té calefacció, al vespre encara estaran una mica millor, ja que l'escalfor del sol encara mantindrà les cases una mica caldejades. Al matí, els infants es despertaran amb un somriure i li donaran gràcies al sol.

M. Roser Algué Vendrells

         Foto del Mas Vilar, Sergi Boixader

 

Aquesta és una foto de ple estiu, que bé podria ser un paisatge d'Ucraïna.

Si us hi fixeu el llaç està decorat amb els colors de la seva bandera, groc perquè és una terra de molts cereals i blau cel, pel blau del cel, quan està serè , es clar.

Però no, aquesta és una foto de casa nostra, és el Mas Vilar de Sant Bartomeu del Grau.( Osona)

BON  ESTIU  A  TOTHOM

M. Roser Algué Vendrells

 Bells somnis    

Flors blaves. Culturalia.

Les flors són color de cel,

cel i terra s'emmirallen.

El verd que és un xic gelós,

treu el cap entre les flors.

Les flors obren l'ull,

 aixequen el cap.

I diuen alegres:

-Quin dia més clar!!!

M. ROSER Algué Vendrells.