Subscribe:

dimarts, 15 de gener de 2019

 LA  LA VICTÒRIA  I  LA   KIKA
Aquest text és un resum que explica  la filosofia del meu conte , la Kika no s'agrada !


A la Victòria li agraden molt els llibres, llegir-los, però també mirar els dibuixos, sentir l’olor del paper…
Avui ha vist que a una estanteria de la biblioteca hi havia un llibre que parlava d’una granota que sempre estava trista i ha volgut saber que li passava.
- Hola granoteta, veig que estàs trista, què et passa?
- Com que veig que t’agraden els llibres t’ho explicaré. Em dic KiKa i estic trista perquè tota la meva família tenen una bonica cabellera negra i arrissada i jo sóc pel roja i no m’agrado…I com que sempre estic en un raconet sola, no tinc amics…
- Si vols puc investigar què diuen de tu els altre animalets.
- Ho faries per a mi?
La Victoria va parlar amb alguns animalets del bosc i després va explicar a la KiKa el que li havien dit.
-Mira, primer he parlat amb un conillet i m’ha dit que un dia el vas salvar d’un caçador . Després un ratolí  m’ha explicat que havies compartit la teva caseta amb ell i un picasoques m’ha dit el mateix. He vist una llumeta que s’atansava i era una cuca de llum que un dia vas evitar que un nen  la volgués posar a la seva col·lecció…Tots m’han dit que et trobaven molt guapa , perquè eres diferent i que aquest any et farien reina de la primavera, ja que a tu no et calia cap disfressa…
Fins i tot les floretes t'estaven agraïdes, perquè vas evitat que alguns animalets les collissin per guarnir la seva casa.
Ja us podeu imaginar com en va estar de contenta la KiKa , quan va sentir tot això. Fins i tot es va posar una mica vermella!
-Tot això t’han dit? Ara sí que veig que tinc amics i jo no ho sabia. Moltes gràcies per preocupar-te per mi, Victòria!
- Ho veus, s’ha acabat això d’estar trista, ets una granoteta molt solidària i ja has vist que els altres animalets et troven maca. Pensa que l’important es tenir bons sentiments i ser solidària amb tothom.
- Gràcies Victoria, vull que sempre siguem amigues.
I així va ser i el dia de la festa de primavera, les flors que eren una mica màgiques, fent saltirons van fer una rotllana al seu voltant. I la Kika va ser sempre feliç envoltada d’amics.



M. Roser Algué Vendrells

dimecres, 2 de gener de 2019

ALBADA  O  CAPVESPRE ???


No és fàcil contestar la pregunta...I és que podrien ser ben bé les dues situacions! 

Aquesta foto va sortir a l'espai del temps de TV3, del dia 20 de desembre. El  meteoròleg va dir : "Aquesta és l'última posta de sol de la tardor", Doncs no, era l'última sortida de sol de la tardor( el sol, en aquest cas, surt del mar)...La va fer ma germana des del terrat de casa seva, però  a la tele va sortir amb el nom del meu cunyat, perquè la va enviar amb el seu correu electrònic. A mi em va fer il·lusió.


M. Roser Algué Vendrells.

diumenge, 23 de desembre de 2018

Quan érem infants

Quan tu duies trenes
quan jo era un vailet,
no hi havia penes,
no feia mai fred.

Amb una joguina
buscàvem la pau.
Tu amb la teva nina,
jo amb el cavall brau.

Ning, nang, com ressona
la campana gran...!
Records d' hora bona
se'n vénen, se'n van...!

D'un vaixell corsari
jo era el capità;
de paper de diari
el vaig fabricar.

Collars i corones
lluïes, gentil;
eres reina a estones,
o captiva humil.

Per Nadal nevava,
cantàvem cançons;
la mare ens donava
neules i torrons.

Un bri d'esperança
i ens vèiem pastors,
un buf de gaubança:
àngels bufadors.

Eren temps feliços.
No ens calia més
que caramels i anissos
i jocs falaguers.

Rèiem i fremíem,
sabíem somiar.
El niu el teníem
dalt del campanar.

Delfí Abella ( cançó)


BON   NADAL 

Seria bonic que tothom podés gaudir d'aquestes festes en llibertat.




(Aquí us deixo aquesta preciosa cançó, perquè en podeu gaudir aquests dies)


M. Roser Algué Vendrells

dijous, 13 de desembre de 2018

(Col·laboració del dia de Santa Llucia, al calendari d'Advent)

NENS SENSE INFANTESA

Una nena que de ben menuda ja fa de mare del seu germanet...Qui els consolarà quan plorin? Qui els acaronarà quan estiguin tristos, tinguin fred o gana?  Quan miro aquestes  fotos, se m'encongeix el cor. Em fa pena veure que per molta gent, les Festes de Nadal són  cada vegada més materialistes... Molta gent només pensa en regals i en tiberis, quan hi ha tanta gent que passa gana, i no té ni un sostre per arrecerar-se...

Segons les nostres possibilitats, siguem solidaris tot l'any!!!


Perquè no tingueu fred
 amb la llum dels estels
jo us faré un bressolet.

Com que tothom reparteix xocolata, jo compartiré abraçades ....


M. Roser Algué Vendrells


dilluns, 3 de desembre de 2018

LA  PLAÇA


La plaça no és gaire gran
té porxos en dos costats.
a l'hivern, plovent, nevant
hi passem aixoplugats.

Una font en un racó,
molt petit el rajolí;
les noies en processó,
els càntirs hi van a omplir.
El temps no s'acaba mai,
s'atura, la pressa rai!

Hi ha un estanc i un estanquer
que és baixet gras i ufanós,
viu, garlaire, xafarder;
sempre en sap de tots colors.
Va gent a fer-la petar
que s'oblida de comprar.

Sovint hi ha poc personal
amb la cara  que somriu
i amb posat de no fer mal, 
que hem nascut al mateix niu.
-"Bon dia, Quim, què hem de fer?
-"Cap a l'hort , que us vagi bé".

Surt una dona a escombrar
uns nens fan el pam -i -pet,
el silenci és prim i clar;
sons de lluny i un aire net.
La placeta de l'estanc
la tinc ficada a la sang...


Delfí Abella

Plaça de la Font (Torà).

Porxos molt antics propers a la plaça ( Torà).

Realment les places són el cor del poble, on es reuneixen els veïns  per qualsevol cosa que els impliqui a tots...Festes , fires, acomiadaments...A mi m'agraden especialment les places amb porxos , on poder-te resguardar de la pluja,  de la calor estiuenca, treu-re les cadires fora i fer-la petar els capvespres quan ja comença a fer bonança...És clar que en aquest cas, són les places dels pobles petits, que encara conserven el seu tarannà...

 M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 18 de novembre de 2018


La meva tardor particular...

Des de casa m'agrada veure com passem d'una estació a l'altre només mirant per les finestres. Ara, tot el què observo  em parla de tardor i me la faig meva...

Si les pilariques llueixen, amb tot el seu esplendor...
És la tardor!

Si a l'hora del capvespre miro el cel i veig una explosió de color...
És la tardor!

Si la pluja entela els vidres i arreu només veig grisor...
És la tardor!

Si les fulles dels arbres, van del verd, al roig, al groc i al marró...
És la tardor!

Quan estic escrivint aquest post, sento el degoteig  d'una pluja fina 
sobre el terra del meu terrat. És una tardor plujosa, 
com feia temps que no n'havia vist cap, 
però sembla que és el què toca!

M. Roser Algué, Vendrells.

dimarts, 30 d’octubre de 2018

 LES  CAMPANES

Avui voldria parlar de les campanes...El seu so sempre m'ha enamorat, potser perquè des de petita he viscut en poblets on les campanes eren protagonistes molt principals en tots els esdeveniments que si vivien , des dels bateigs, fins a les morts, passant pels casaments, les festes, quan tocaven a foc, l'àngelus a les dotze,  els pagesos des dels camps, paraven en senyal de respecte; també era el seu rellotge per saber quan havien de fer un mos o anar cap a casa,...Mai no he entès com a les persones que van a fer turisme rural, els poden molestar les campanes i que se'n queixin!!!

Recordo que una vegada vaig fer estada a l'hostatjaria de Vallbona de les Monges i la meva cel·la era pràcticament a tocar del campanar i ja us ho podeu imaginar hores, repetició i tots els quarts...Doncs a mi em fan sentir molt bé ho trobo relaxant; si a la nit em despertava algun toc, mirava l'hora i pensava: que bé encara és molt d'hora i em tornava a adormir com un angelet!!! 
Quan fa temps que no el sento, enyoro aquest so. Us deixo amb aquest bonica foto, i un parell d'estrofes de dos poemes d'estil diferent , ah i el meu haiku personal.

Foto de Joan Morales. Vista del Pla de Corts 
des del campanar de l'església de Peramea.
Les campanes del meu poble

La campana amb els seus tocs,

fa pas a la processó,

toca a bodes, toca a mort,

toca a festa, llamp, foc i tempesta…

toca humil a l’oració

i també a Missa Major.


Ramon Benseny( Prior del Monestir de les Avellanes)

***********

El Campanar

Però de temps en temps, 
sento la veu de les campanes, 
clara i alegre, ressonar, 
tocant a festa allà en l'altura, 
i veig per la finestra en el silenci 
de l'alba els camps estesos, esperant. 


Joan Vinyoli
**********

Fugen nostàlgies,
el so de les campanes
me n'allibera!

M.Roser

M. Roser Algué Vendrells.