Subscribe:

dilluns, 10 de maig de 2021

SAMARRETES D'OBRES D'ART...

De tant en tant, ja ho sabeu, la gent m’encarrega camisetes o tasses. 

L’encàrrec de Roser Algué, però, va ser especial, perquè ella volia que la camiseta portara una col·laboració que vam fer ella i jo fa uns anys.

Fa 8 o 9 anys vaig llegir al seu blog ­­­­−de nom Petiteses− un poema que em va encantar, i em va inspirar un dibuixet on vaig incloure els primers quatre versos.

Per això, encara que no era la idea prevista, no només hi ha una camiseta, la de Roser, també hi ha una per a mi. 



Gràcies, Roser, per ser així, i per dir-ho ben clar: “Són aquestes, no d’altres / les coses que recordes, / quan un dia de pluja / t’agafa l’enyorança; / I repenjada als vidres / de la teva finestra / regalimant nostàlgies... / penses en el passat.”

Ximo

M. Roser Algué

dimarts, 27 d’abril de 2021

Felicitats a totes les Montserrats


 Paisatges de Catalunya

(Tres fotos precioses tretes de la revista Descobrir)

                         Montserrat des del Bages.           

Posta de sol a la badia del Fangar, delta de l'Ebre.


Passejada pel Ripollès.

Respirem, aire pur, encara que sigui de forma virtual!

M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 18 d’abril de 2021


Les nenes perdudes del Llobregat
(Llegenda del Pirineu treta de la revista Descobrir)

Diu la llegenda que Hug de Mataplana, el senyor de la Pobla i Castellar, va triar una noia estrangera com a esposa. Una dona que va resultar altiva i orgullosa. Per això quan Hug va morir, el poble va sospitar de l’esposa, que estava embarassada. Diu la història que com a càstig va tenir una filla d’allò més lletja, però que, en fer-se gran, la mare es va proposar que la filla guanyés popularitat i fos la més bonica del regne. En una nit de bruixeria, totes les nenes del regne van desaparèixer. El poble les va buscar per tot arreu i tan sols van sentir uns plors llunyans sortint d’entre les roques. Diuen que l’aigua del brollador del Llobregat són en realitat les llàgrimes d’aquelles nenes!

Diuen que les llegendes no cal que siguin veritat, n'hi ha prou que siguin boniques!!!

Neixement del riu Llobregat a Castellà de N'Hug.         

M, Roser Algué Vendrells.

dijous, 8 d’abril de 2021

Núvols de colors , neu i boira.

Quan encara era de nit a Tona.


Posta de sol als cingles de Tavertet


Enfarinada de 2 cm per fer bonic als cingles de Tavertet, amb la boira freqüent que li dona màgia al lloc.

 No digueu que no atrau seure a la cadira...Això sí amb un bon café amb llet ben calent a les mans...

Jaume Cusidó.      www.jaumecusido.com


M. Roser Algué Vendrells.

dijous, 1 d’abril de 2021


ABRIL VORA EL LLAC 

(Poema recuperat de l'abril del 2.014)

Quan arriba el mes d’abril

vora el llac reneix la vida,

tant se val si és gran o xic;

la vida no necessita

mesures, per fer camí.

 

El matí és una festa

de cridòria i piuladissa;

l’hora dolça és el capvespre,

quan la tarda es va marcint.

 

Les granotes, grills i ànecs,

joves pinsans i orenetes

lentament se’n van al niu;

fins parelles de gavines,

gavines de terra endins.

 

El silenci va caient

sobre l’aigua de l’estany;

el sol que ja és a la posta

ens somriu dins el mirall.

 

Els arbres del seu entorn

s’hi banyen a frec de nit,

mentre s’hi van reflectint

els llumets de les masies

que hi ha vora els camins.


Quan per fi la vida dorm

surt la lluna silenciosa,

tot passejant-se mandrosa

vetlla amb amor el seu són.

M. Roser Algué Vendrells

Estany de Grauges ( Bergadà),   Sergi  Boixader .


M. Roser. Algué Vendrells

divendres, 19 de març de 2021


Moments màgics.

 " La màgia sempre és allà, tot el què hem de fer és anar a buscar-la".

"Alguns moments estan destinats a durar per sempre".

"Hi ha horitzons infinits esperant a ser explorats...
i albades que enamoren".

"Hi ha moments en els que mires a l'infinit la bellesa de la naturalesa i sents que pertanys a ella".

"Mai em cansaré de fer senderisme i poder presenciar increíbles postes de sol".










     Fotos i  Poesia,  Cristian Z.---https://www.facebook.com/CristianZFotograf


M. Roser Algué

divendres, 12 de març de 2021

D'on sóc filla? De Navàs?...

Ja fa temps vaig fer un post explicant on havia nascut , amb fotos que vaig fer jo. Tant el Sergi (fotògraf) com jo vam néixer a Navàs, però jo no al nucli del poble.
Jo vaig néixer a una colònia tèxtil, Palà Nou o Valls de Torroella, a la riba del riu Cardener, que pertanyia la meitat al municipi rural, de Sant Mateu de Bages ( a la serra de Castelltallat),i l'altre meitat al també municipi rural de Castelladral que el 26 de gener del 2000 va ser absorbit oficialment, pel nucli de Navàs...De fet antigament, Castelladral era més important!
Però aquí no s'acaba la història, ja que la part pertanyent a Navàs va passar a ser de Sant Mateu, d'on és ara tota la colònia...Em podeu dir d'on sóc? Ni jo no ho sé...Però a tots els efectes, carnet, partida de naixement, paperassa...Sóc de Navàs, tot i que sembla que  hauria de ser de Sant Mateu!!!


Camps verds a les afores del poble.

Vista aeria de Navàs amb Montserrat al fons.

El campanar de Castelladral una nit de lluna plena.

Esglèsia de Castelladral, a l'alba.


M, Roser Algué Vendrells.