Subscribe:

divendres, 14 de gener de 2022

Aquest post el tenia preparat des d'abans de Nadal, però l'ordinador, volia fer vacances abans d'hora, ara sembla que ja té ganes de treballar...

        HIVERN



Que n'és de blanca
 la neu novella,
dalt d'una branca,
del Pirineu...
 
J. Verdaguer.

QUE TOTHOM  TINGUI UN  BON  ANY  AMB  SALUD,  PAU, AMOR  I  LLIBERTAT !

M. Roser Algué Vendrells.

dijous, 2 de desembre de 2021

Les falles d'hivern

Les festes amb foc són unes de les més importants i espectaculars festes populars catalanes. La majoria se celebren coincidint amb el solstici d´estiu. A Bagà, però, les flames marquen l´entrada al fred de l’hivern, en una intensa cremada col·lectiva de torxes, les "faies", que la nit de Nadal il·luminen les muntanyes del nord del Berguedà.





Aquí la gent no deu passar gaire fred, ja que es poden escalfar amb les "faies". Trobo que és fantàstic aquest espectacle de foc i llum!!!

M. Roser Algué Vendrells

divendres, 12 de novembre de 2021

La Selva del Camp

En aquest poble també hi ha molts poemes que es refereixen als noms dels carrers. No els hi he posat tots, perquè n'hi ha molts. Alguns han canviat de nom amb el pas del temps. Els poemes que hi ha a les majòliques del carrers els va escriure el metge i poeta local, Ramon Blasi i Rabasa.

PLAÇA MAJOR

La plaça gran de la vila
té un jardinet d'amor,
on l'amor sempre vigila
i ningú hi fa el sord.
La plaça gran de la vila,
té un brollador que s'enfila
i fa un plorico sonor,



CARRER DE ROSSELLÓ

Quin rossellonès seria
que Rosselló et va posar?
així que clareja el dia
amb el toc d’Ave Maria
ja et desperta el campanar.


CARRER DE LES CLAVEGUERES

El nom que duus no t’escau,
que ets de finestres florides
i una llenca de cel blau
i una pau, una gran pau
als terrats i a les eixides.


CARRER D’EN PUIG

Carrer d’en Puig curt i estret,
però obert a les mirades.
dessota d’un cel clar i net
la mà es donen les teulades.


CARRER DEL POU DE LA VILA

Carrer del Pou de la Vila
quin nom d’aigua fresca tens
on ets pou d’aigua tranquil•la!
on són els tupins d’argila
de tants anants i vinents!


CARRER DE LA PEIXATERIA

On és la peixateria
que el nom et donava un dia?
del teu cap del carrer estant,
veus el mar llunyà i brillant.

Camí del rec

CARRER DE GENTIL I VELLET

De la Gentil i el Vellet
en diuen d’aquest carrer
Vellet com el matí de fred
Gentil com un cavaller.


CARRER DEL PRESIDENT COMPANYS

Barriada del Carme
és un dels indrets millors
oh, Verge! Volgueu guardar-me
un raconet prop de Vós.


CARRER DEL FORN D’AVALL

Ai, carrer del Forn d’Avall,
forn de molta anomenada,
forn que despertava el gall
per fer pa i coca adovada.


CARRER DEL FORN NOU

Carrer del Forn Nou;
el pa cada dia era millor;
era de blat del Vilar
i aigua de la Font Major.


CARRER DE L’ABADIA

Abadia sense abat
però amb el senyor rector;
carrer fresc i a recer
per anar a Missa Major.

CARRER DE SANT RAFEL

Muralla de Sant Rafael
on el sol para al migdia,
i una oreneta pel cel va,
escrivint l'Ave Maria.

Un carrer qualsevol del poble.

M. Roser Algué Vendrells

dimarts, 26 d’octubre de 2021

Aquest poema ja fa mes de deu anys que el vaig publicar al blog . Com que el títol és el mateix del treball que ens va proposar la Marta, a l'octubre, m'ha fet il·lusió que tornés a sortir a prendre l'aire.

Somnis de tardor


Tardor...Simfonia de colors,
que et captiven la mirada,
amb matisos d'or i vermells de foc. 

Nits clares de lluna
i capvespres fantàstics
sota un cel de somni.


Pescadors a l'aguait
d'una mar, encrespada,
esperant que arribi  la calma.


Enyorances d'amors somniats
i d'il·lusions perdudes,
que mai seran realitat.

 Tardor...Sensacions indefinides
i per els cors sensibles...
Un bell cant de melangia!



M. Roser Algué Vendrells

divendres, 1 d’octubre de 2021


Boumort, la gran reserva salvatge del Prepirineu.

Vista de Boumort, des d'Hortoneda. Foto de Maria Rosa Vila.        


"Sabíeu que fa 36 milions d’anys a la zona de la conca de Tremp, limitada al nord per Boumort, hi havia un gran llac amb un delta de pantans i boscos tropicals? S’hi ha trobat fòssils de tortugues, cocodrils, tapirs i micos, entre altres bestioles d’aparença prehistòrica, que van viure-hi llavors"

"Fa 5 milions d'anys l'aigua va començar a excavar  el congost del Collegats."

 "Les roques són un diari de la Terra, que es va començar a escriure fa milions d'anys. Segons els experts, a Boumort i als seus voltants, es fàcil observar esdeveniments tan importants com les conseqüències
de l'aixecament dels Pirineus, i obrir-ne les pàgines és una lectura apassionant!"

(Fragments de l'escrit de la Núria Garcia Quera, a la revista Descobrir)


M. Roser Algué Vendrells.

divendres, 10 de setembre de 2021


Bona tardor a tothom

Un encàrrec personalitzat que em va fer M Roser Algué, i que vaig gaudir molt de principi a fi. Ja veieu que és una camiseta estampada per davant i per darrere, i que gira al voltant d'uns versos d'ella. Content de fer-la, i més quan em va dir que li havia agradat molt i em va enviar les fotos que ara compartisc ací.

I podria parlar ara de les camisetes i tasses que faig, però preferisc parlar de la Roser, a qui vaig conéixer fa molts anys gràcies al seu blog Petiteses (http://petitesesroser.blogspot.com/), allà hi ha molts poemes i altres textos seus, vos el recomane. A més a més Roser Algué té publicats tres llibres: "Sota un vel de cendra", un cant de nostàlgia nascut després dels incendis que van arrasar la Catalunya central en 1998. Segons paraules de l'autora és "un voler donar a conéixer una forma de vida que molta gent ignora i que, malgrat la seva duresa, també tenia les seves compensacions, sobretot pel que fa a relacions humanes". El primer llibre de poemes de la Roser és "Petiteses", i en ell reivindica la importància de les coses petites: "Jo crec que hem de viure observant tot el que ens envolta, sense perdre detall del que passa al nostre entorn, que ens va enriquint i això ens permet transmetre als altres un borrall de sensibilitat". I el darrer llibre fins ara és "Jo et donaré ales", on la Roser ens mostra una relació epistolar amb una persona que viu (i de vegades mor) a la presó. També ha publicat un conte infantil: "La Kika no s'agrada", que tracta el tema de l'autoestima. Roser diu: "vaig triar aquest tema perquè en la meva experiència com a mestra, sovint he trobat infants que no s'accepten tal com són i d'alguna manera volia fer-los arribar que l'important és ser bonics per dintre. Com siguem per fora és molt relatiu".

I ací vos deixe un poema seu que m'agrada molt:

"Quan surto de casa,
 veig al cel un núvol
que sembla un trapella.
Si ell em veu s'amaga.
Si me'n vaig em crida.
I com que m'enfado,
em diu: -Feia broma!
I em pica l'ullet".

Gràcies, Roser, per tanta poesia, per tanta bondat i per confiar en mi .






Ximo Segarra

 

Moltes gràcies a tu Ximo, per les teves amables paraules y per ser  tot un artista plasmant el dibuix a la samarreta...Fan molt bona parella, he, he...Tinc ganes que el temps acompanyi per lluir-la, no sempre una pot anar abillada amb tant d'art.

M. Roser Algué Vendrells.

diumenge, 11 de juliol de 2021

  BON  ESTIU  A  TOTHOM


El meu blog i jo estem una mica cansats i volem fer vacances...També la imaginació necessita un descans!
Amb aquesta posta de lluna plena a Montserrat, del dia 6 de juny, desitjo que tingueu un bon estiu i a veure si entre tots fem bondat i aconseguim que les coses tornin al seu lloc.
Com cada any , jo aníré passant per casa vostra  sempre que pugui.
Petonets a tothom!!!

M. Roser Algué.