Subscribe:

dimarts, 14 de gener de 2020

El Miki, un gos estrella.

Diem que els  gossos són els millors amics de les persones , però segons com els tractem, ells ens respondran, és clar.

Aquí us poso un petit reportatge que van fer a TV3, dels gossos de la Unitat Canina dels Mossos d' Esquadra.


El Miki , havia estat maltractat i per això quan els mossos s'en van fer càrrec , era  una mica agressiu... Ara és un gos encantador!

Si us pregunteu per què n'he fet un post, és que el Miki,  és el gos estrella de la Unitat i el mosso que l'entrena, el Marc, és el meu nebot. És allò d'orgull familiar!!!




M. Roser Algué Vendrells

dilluns, 30 de desembre de 2019

Primer fil 
( llimona i llargandaix)


El llangardaix s’ha perdut, és petitó i encara no s’orienta bé, no sap anar sol per les contrades on viu amb la seva família. Mira i remira, veu una cuca  de llum, si apropa atret per la claror, però veu que es mou i s’espanta. Caminant, xino xano, arriba a un jardí amb arbres fruiters de tota mena. Fa un saltiró per enfilar-se i veure si albira casa seva. Ves per on ha anat a parar a un llimoner. Es mira els fruits de color groc i pensa; caram, he anat a parar a un arbre amb fruits molt bonics... Va aclucar el ulls i es va adormir! El què ell no sap és que ha anat a parar a un arbre “indepe”. Serà un llangardaix lliure.


M. Roser Algué Vendrells

PD: Això és el primer fil del concurs "lletres i fils", de la Núria Lorente del blog Espill daurat.

Segon fil
( tatutge i elixir)

Jo no sóc de les persones que es posen “pircincs” al melic, no sé quantes arracades , ni res de res, però no se sap mai…Un dia, després de conèixer el qui jo em pensava que seria l’amor de la meva vida, en vaig deixar constància posant un tatuatge amb el seu nom al meu braç…Però , ai las, la cosa no va acabar bé i jo què faria ara amb aquella nosa el braç?
Vaig pensar què podia consultar alguna bruixa de les que fan pocions. Així ho vaig fer , li vaig suplicar que m' ajudés, a veure si em podia fer un elixir, no el de la vida, sinó un que esborrés “tatus”, ja que el que tenia em provocava malsons. Va ser una bona solució, perquè ara dormo com un angelet !!!

 Espero que aquest ocell no vulgui tornar més a la gabia, que voli lliure!

M. Roser Algué Vendrells

dilluns, 23 de desembre de 2019

           BON  NADAL



Somrieu sovint i sereu feliços, vosaltres i els que sempre us fan companyia.

Amb aquest "Quan somrius", desitjo a tothom unes Bones Festes.

M. Roser Algué Vendrells. 


dijous, 19 de desembre de 2019

 El  bosc  de  bambú

 El dia 11 d'aquest mes, vaig presentar a Badalona el llibre de Jesús Giron, "El bosc de bambú" que va guanyar el premi Betulia de poesia . Tracta de la filosofia i la poesia xinesa, tal com ell la veu. De primer no sabia gaire com fer-ho, ja que aquest company de blog, és una persona molt culta i no volia pas fer-lo quedar malament, però un cop mi vaig posar , em va sortir força bé. La llàstima és que al local on es va fer la presentació no hi havia calefacció i feia un fred que pelava, jo he estat una setmana sense poder anar a l'escola, perquè no podia parlar.
I com que jo dic el què penso, li vaig dir a la consellera de cultura a veure si les persones que estimàvem la poesia i les lletres en general, a les presentacions , ens havíem de portar una manteta sinó volíem que sortissin poemes i poetes congelats...No va saber gaire què dir!!! Us deixo algunes fotos, el Jesús és el que està al meu costat. Malgrat tot va ser una vetllada bonica.






Portada del llibre, és molt original (pel tema) i molt agradable de llegir.


M. Roser Algué Vendrells

dimecres, 4 de desembre de 2019

INFORMACIÓ

Presentació a Badalona del llibre EL BOSC  DE  BAMBÚ, de Jesús Giron, a l'Espai Betúlia, el dimarts, 10 de desembre a les 19h.
No sé com me'n sortiré, perquè el presentaré jo!!!

M. Roser Algué Vendrells

dimarts, 26 de novembre de 2019


PROU!!!

El dia 25 de novembre del 2010, vaig participar en un acte de protesta contra la violència de gènere. Estava segura que tots i totes finalment tindríem consciència que l'amor no és possessió, ( ningú pertany a ningú) sinó respecte envers l'altre.
La  meva petita aportació va ser la lectura d'una història que pot ser real o no, però segur que, per desgràcia, n'hi ha moltes que coincideixen amb ella.
Com que el problema és d'una gran duresa, jo vaig intentar donar-li un caire d'esperança. La meva sorpresa ha estat comprovar, que malgrat els esforços fets per combatre aquesta violència, estem pràcticament on estàvem, la història per desgràcia, és totalment  vigent!

De lluna de mel, a lluna de fel


 


Jo era na noieta quan, plena d'il·lusions, vaig trobar un jove ben plantat i dolç, amb el qual pensava que compartiria una feliç i llarg vida. A mi m'havien educat amb allò de "fins que la mort ens separi". El dia del meu casament estava tant contenta i emocionada, que totes les meves amigues m'envejaven...   
encara que per a mi el matrimoni era molt més que un paper; era amor, tendresa, amistat, respecte...La lluna de mel va ser com fer realitat un somni!

El temps passava i tot anava com una bassa d'oli. Solia dir-me: - " ets com un regal que m'han fet, embolicat amb paper d'estrelles" i és clar, jo em fonia de gust. Fins que van començar a aparèixer alguns senyals, que jo no volia veure.
La primera vegada que em va alçar la veu em vaig quedar tan decebuda que no sabia com reaccionar, però ja se sap...Perdona, he tingut un mal dia i ,és clar jo no li donava importància; però els malts dies sovintejaven més del compte...I després venia allò de, "no et posis aquest vestit tan escotat que ensenyes tota la pitrera, o no remenis tant que els homes et miren el cul"...Fins que un dia desil·lusionada per la seva actitud tan injusta em vaig atrevir a protestar. Aquesta vegada no va ser la veu el què em va alçar, va ser la mà! Jo em vaig quedar glaçada, però innocent de i , encara el vaig justificar pensant en la famosa bufetada pedagògica i vaig pensar que potser me l'havia merescuda i com que es va disculpar...I es mostrava tan tendre quan ho feia...Però les coses empitjoraven cada vegada més; les paraules boniques s'havien tornat lletges: desamor, falta de respecte, brutalitat, humiliacions...Allò era una lluna de Fel.Fins i tot va arribar a imposar-me d'una manera ben matussera el què ell en deia els seus drets i d'aquesta manera es va destruir un dels pocs lligams que encara ens quedaven, ja que fins aleshores en els moments més íntims sempre havia estat delicat i respectuós.

Com a conseqüència d'un d'aquests episodis humiliants, em vaig quedar embarassada. Va néixer el nen i  vaig viure un temps relativament tranquil·la, suposo que el nen el va entendrir, però no va durar gaire. La família em deia que el denunciés, però jo no volia fer-ho pel meu fill...Fins que un dia, en una de les habituals escenes agressives, el nen , que només tenia 6 anys, es va posar al mig i va rebre el cop que anava dirigit a mi.
I vaig dir: -"PROU"!!!



Ara visc feliç amb el meu fill, intentant que les experiències negatives que li han tocat viure, no li deixin cap seqüela. M'agradaria que quan ell encarrilés la seva vida, la seva companya tingués més sort que jo i no hagués de viure angoixada, ja que allò de fins que la mort us separi em podia haver passat en qualsevol moment per culpa de la covardia d'algú que segurament no s'estimava, ni respectava a  ell mateix... I es ben estrany malgrat tot, encara em desperta una certa tendresa, sobretot quan miro el nostre fill, tot i que desitjo de tot cor, que no se li assembli.

M. Roser Algué Vendrells

dijous, 14 de novembre de 2019

Nostàlgies radiofòniques


El dia 29 d'octubre vaig anar a Radio Molins de Rei, perquè em fessin una entrevista. Ja feia temps que m'ho demanaven , però costava posar-se d'acord en un dia. El programa es diu Essències  i amb la noia que el porta , fa molts anys que ens coneixem, de quan jo feia radio. Vam estar una hora i mitja, entre les preguntes que em va fer, els poemes que vam recitar les dues i de tant en tant posaven alguna cançó... Recordo que vam acabar amb "agafant l'horitzó"   dels Txarango!!! Em va portar molts records agradables.

Si algú no té res millor a fer o si més no per curiositat, jo deixo el link del programa: https://www.radiomolinsderei.cat/download_podcast/radiomolinsderei_podcast_20514

La Roser en plena nostàlgia radiofònica.
*********

El nostre amic blocaire, en Jordi Solà, ha tret un altre llibre de poemes, que es diu "Ira". Per si algú li interessa us deixo l'enllaç: