Subscribe:

dimarts, 30 d’octubre de 2018

 LES  CAMPANES

Avui voldria parlar de les campanes...El seu so sempre m'ha enamorat, potser perquè des de petita he viscut en poblets on les campanes eren protagonistes molt principals en tots els esdeveniments que si vivien , des dels bateigs, fins a les morts, passant pels casaments, les festes, quan tocaven a foc, l'àngelus a les dotze,  els pagesos des dels camps, paraven en senyal de respecte; també era el seu rellotge per saber quan havien de fer un mos o anar cap a casa,...Mai no he entès com a les persones que van a fer turisme rural, els poden molestar les campanes i que se'n queixin!!!

Recordo que una vegada vaig fer estada a l'hostatjaria de Vallbona de les Monges i la meva cel·la era pràcticament a tocar del campanar i ja us ho podeu imaginar hores, repetició i tots els quarts...Doncs a mi em fan sentir molt bé ho trobo relaxant; si a la nit em despertava algun toc, mirava l'hora i pensava: que bé encara és molt d'hora i em tornava a adormir com un angelet!!! 
Quan fa temps que no el sento, enyoro aquest so. Us deixo amb aquest bonica foto, i un parell d'estrofes de dos poemes d'estil diferent , ah i el meu haiku personal.

Foto de Joan Morales. Vista del Pla de Corts 
des del campanar de l'església de Peramea.
Les campanes del meu poble

La campana amb els seus tocs,

fa pas a la processó,

toca a bodes, toca a mort,

toca a festa, llamp, foc i tempesta…

toca humil a l’oració

i també a Missa Major.


Ramon Benseny( Prior del Monestir de les Avellanes)

***********

El Campanar

Però de temps en temps, 
sento la veu de les campanes, 
clara i alegre, ressonar, 
tocant a festa allà en l'altura, 
i veig per la finestra en el silenci 
de l'alba els camps estesos, esperant. 


Joan Vinyoli
**********

Fugen nostàlgies,
el so de les campanes
me n'allibera!

M.Roser

M. Roser Algué Vendrells.

dimarts, 9 d’octubre de 2018

CONTRASTOS

SIDERAL. Marta Breto Lucio‎.


Aquells dies d'agost de calor insuportable, em vaig topar amb aquesta fantàstica i refrescant foto. Anava acompanyada , d'aquest petit text que jo vaig traduir al català:




"Anem a refrescar una mica l'ambient... Campament nocturn a 5000 metres. Aquella nit ens trobàvem a 6 graus sota zero dins de la tenda( a fora uns quants menys)... La foto està feta pels vols de les 12 de la nit. A les 3 de la matinada ens vam llevar per intentar fer el pas...Les botes estaven rígides i congelades del tot  i les estrelles encara brillaven dalt del cel... Pakistan, juny de 2018."

No fa gaires dies a aquesta noia i uns companys, els va atrapar  un allau, que va passar lliscant  per sobre seu, sort que es van aixoplugar en una espècie de cova de roques i el van fotografiar des de dins, si ho voleu veure aquí teniu l'enllaç...Anaven dos fotògrafs i tres guies! Ningú va prendre mal, però quina experiència!!!

M. Roser Algué Vendrells.

dissabte, 22 de setembre de 2018

Benvinguda tardor!!!

Fotografies dels camps de lavanda a la Provença, fetes per ma germana  la primavera passada , en plena floració...















Amb l'olor de l'espígol o lavanda i el grog dels gira-sols, l'estiu  saluda la tardor que comença, tot desitjant-li que gaudeixi d'un  país millor!

M. Roser Algué Vendrells.

dimecres, 27 de juny de 2018

 Imatges i paraules

Aigües vives, Ramon Mas.

Corren riu avall
ni  troncs ni rocs les aturen.
Són aigües vives.

Moment efímer. Ramon Mas.

Vaig tenir un somni,
el garbí se l'endugué. 
Moment efímer.

Aquest post el vaig programar per error ja fa un temps, ara l'he recuperat i l'aprofito per acomiadar-me fins el setembre, ja que el blog em demana vacances, però jo aniré passant per casa vostra. 

Bones vacances a tothom!

M. Roser Algué Vendrells

dilluns, 11 de juny de 2018

EL  NÚVOL JUGANER

Mentre navego per internet , si aparto un moment la vista de l'ordinador i miro per la finestra, veig el cel, i avui que hi ha uns nuvolets petits, he recuperat un poema infantil dels primers anys del bloc. Recordo que una blocaire amiga, em va dir que l'ensenyaria al seu nen:


Quan surto de casa,

veig al cel un núvol

que sembla un trapella.

Si ell em veu s'amaga.

Si me'n vaig em crida.

I com que m'enfado,

em diu:-Feia broma!

I em pica l'ullet.


M. Roser Algué Vendrells

divendres, 1 de juny de 2018

EL  ROSSINYOL

Segons Josep Pla: "el rossinyol ha creat un volum enorme de poesia. Aquest ocell negre, petit, petitíssim, nerviós, sec, eixut, fugisser, fàcil de veure, difícil d'agafar, indomesticable, lliure, amagat sempre en els arbres ombrius, tingut per les persones enamorades en gran estima i per les persones establertes, com un testimoni de la recança dels somnis perduts, ha produït delicades reflexions, meditats treballs i esforços vius".


A un rossinyol de Vallvidrera

Rossinyol, bon rossinyol,

he sentida la teva arpa,
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:
cantaves l’amor a Déu,
l’enyorament de la pàtria,
los misteris de la nit,
les llums de la matinada,
ton amor entre les flors,
ton niuet entre les branques,
ta mainadeta, que viu
de cançons i de becada.
Trobador del mes de maig,
rossinyol, refila i canta,
mes no deixes eixos cims
per los vergers de la plana;
no hi vingues a la ciutat,
que hi ha una gent molt ingrata:
diu que estima als aucells,
diu que en son cor los regala,
mes als que canten millor,
els tanquen dins d'una gàbia.

Jacint Ver
daguer
"El Rossinyol, un ocell que inspirà  la poesia de Verdaguer" i de molts altres poetes...


"El cirerer és l'arbre del rossinyol, i, sobre les cireres, hi projecta el bec amb una força extraordinària" ,diu Josep Pla.

-Voleu escoltar el seu cant encisador?



M. Roser Algué Vendrells

dimarts, 15 de maig de 2018

LES AVENTURES DE L'ORENETA

(Conte infantil, recuperat de l'any 2011, el podeu escoltar al final del post)

L'oreneta s'ha quedat sola.

La gavina l'ajuda.

El nuvolet amic.
La parella d'orenetes, fan el niu.
I al cap d'un temps han nascut unes orenetes molt eixerides.



M. Roser Algué Vendrells