VEIG  A  L'HORITZÓ

QUE  EL  SOL  ABRAÇA  EL  MAR...

ÉS  L'ESPERANÇA.

Doncs si,m'han operat y ja soc a casa,  l'operació va anar bé, però amb tot aquest enrenou és un pal ,

per aixo he decidit fer unes quantes vacances més, perquè no estic gaire d'humor per buscar la inspiració. Petons a tothom i cuideu-vos molt.

M. Roser Algué Vendrelles

Demà serà un altre dia.

El català és una llengua molt rica en expressions, dites, frases fetes...

Cal que entre tots intentem que no es perdi una part tan interessant de la nostra parla.

Aquest any a l'escola aprofitarem totes les oportunitats per recuperar i potenciar

aquest tresor literari, que els nostres avis, fa quatre dies , utilitzaven de manera quotidiana.

Som-hi, posem fil a l'agulla i si no ens en sortim, pensem que fent i desfent es fa l'aprenent i, si més no...Demà serà un altre dia. 
Aquest escrit el vaig fer per animar la mainada, però també pot servir perquè els grans ens animem a enriquir el nostre català...

Us animeu? només que cadascú en posi una , ja en tindríem un bon feix, però podeu posar totes les que us vinguin de gust...

Sinó us poso comentaris durant uns dies, és que faré vacances obligades a un hotel de bates blanques i visturís, per això us deixo feina per fer, he, he... A veure si feu els deures!!! Fins aviat!!!

(Començar una cosa)

M. Roser Algué Vendrells.

Sovint estem molt segurs del què tenim, però, de cop i volta, alguna cosa ens desapareix i no sabem ben bé per què...I és clar, ens fa una mica de tristesa!!!

JO TENIA...

Jo tenia un bell jardí,

on hi plantava roses vermelles;

la hivernada me l'ha glaçat...

Sense les roses jo m'he quedat.

Jo tenia un rossinyol,

que em dedicava dolces cantades,

el rossinyol s'ha enamorat...

Sense els seus cants jo m'he quedat.

Jo tenia un príncep blau

quan somniava de matinada;

però de sobte m'he despertat... 

Sense el príncep jo m'he quedat.

Jo tenia una nina de drap

que sempre reia quan la gronxava;

la nina s'ha empolsinat...

Sense els somriures jo m'he quedat.

Jo tenia un bon amic

en el qual sempre confiava;

però quan a prova l'he posat...

Sense l'amic jo m'he quedat.

M. Roser Algué Vendrells.

Una icona especial

(Fil número quatre : icona i sabó)

  

La Laia i els seus amics, els Sonors, es van apuntar a un concurs de cant  organitzat per la radio del poble. La Berta seria la solista...Van guanyar i van decidir fer-li un petit present, perquè, havien guanyat gràcies a la seva fantàstica veu. D' això se'n va encarregar la Laia, perquè tenia molta traça a l'hora de fer petites escultures. Però, ai las, se li havia acabat la matèria prima...

Aleshores va recordar que li havien regalat un sabó molt especial que tenia ben guardat. Ara li faria servei. Va fer un bust  d'una noia, que es va convertir en la Icona del grup, fins i tot si assemblava, a la Berta!

No cal dir que va ser molt original, perquè era feta amb un sabó  de llet, civada i mel...Potser a partir d'ara el grup s'hauria de dir, els Sonors, Ecològics!!!

M. Roser Algué Vendrells

El Sergi i el seu Instant Somniat

Sergi Boixader

14 de gener a les 11:35 · 

Siurana, un poble que enamora...

Catalunya està ple de pobles de postal, però n’hi ha un de la província de Tarragona que ens té robat el cor a molts. Damunt d’ una cinglera espectacular, el nucli de Siurana sembla tret d’ una pel·lícula, amb unes vistes que treuen l’ alè, des de dalt dels penya-segats.

Després de diversos anys buscant el moment per anar-hi, finalment aquestes festes de Nadal hem trobat l’ Instant Somiat en què boires, núvols i poble quadraven tal com havíem imaginat. Les boires només hi són presents 2 o 3 dies l’ any, però vam estar de sort de trobar-les al punt just. El dia abans i el dia després ja no hi eren o la boira era massa alta.

A la posta de Sol, finalment, la boira es va difuminar... Tot i que el cel rogent va ser una sorpresa! I a vosaltres, quina foto us agrada més?

A mi m'agraden totes, però potser la del capvespre, és una mica més màgica...
Segons la llegenda, des d'una d'aquestes cingleres, va saltar la reina mora amb el seu cavall, abans no la fessin captiva els cristians...Per això es diu, El Salt de la Reina Mora !!!

  

M. Roser Algué Vendrells

La meva Rambla

Fil numero  tres: rambla i editorial

La petita Mercè , sabia que  la rambla era, antigament, un lloc per on hi passava aigua només quan plovia. Ara, solament si passejaven quatre gats. Ella hi solia seure, somniant que, quan fos gran, algú llegiria els seus escrits. Llegir i escriure... Les seves diversions.

Amb el temps, va acabar vivint a Barcelona. Un dia que enyorava  la rambla del poble, va decidir buscar-ne una a la ciutat. Però, ai las, només va trobar un carrer molt ample ple de gent. Va saber que quan Barcelona era un poble petit, aquell lloc era la rambla. La Mercè va quedar molt decebuda.

Però li van cridar l'atenció unes lletres que feien pampallugues, en un racó mig fosc d'un carreró estret. El rètol posava Editorial la Llum. Ves per on, allà van fer realitat el seu somni. Li van publicar el seu llibre, La meva Rambla; la rambla del poble, és clar!!!

La Rambla de Mataró fa 100 anys.

M. Roser Algué Vendrells

El Miki, un gos estrella.

Diem que els  gossos són els millors amics de les persones , però segons com els tractem, ells ens respondran, és clar.

Aquí us poso un petit reportatge que van fer a TV3, dels gossos de la Unitat Canina dels Mossos d' Esquadra.

El Miki , havia estat maltractat i per això quan els mossos s'en van fer càrrec , era  una mica agressiu... Ara és un gos encantador!

Si us pregunteu per què n'he fet un post, és que el Miki,  és el gos estrella de la Unitat i el mosso que l'entrena, el Marc, és el meu nebot. És allò d'orgull familiar!!!



M. Roser Algué Vendrells