Sempre és bonic somniar amb papallones, són tan boniques, encara que sigui amb els ulls oberts...Tot i que és molt difícil agafar-les perquè volen tan de pressa!
A mi em fa il·lusió, llegir sota d'un arbre i que alguna papalluna es posi a sobre un full per a compatir les meves lectures, potser després les podrem comentar. Aquests tons de blau, m'enamoren!
M. Roser Algué vendrells
Sento aquestes llargues vacances ,pero he tingut problemes amb l'ordinador i amb el movíl...Espero tornar a posar-ho tot al seu lloc! Bona nit.
Ja pensava jo que, aquest any, allargaves molt les vacances.
ResponEliminaBen tornada, M. Roser.
Doncs si noia, a més he tingut problemes amb els canvis de llum , gas i telèfon, que no sé com no m'ha agafat un " parraque"...
EliminaUnes vacances més llargues de les que voldries... però ja ets aquí!.
ResponEliminaBen tornada, nina!.
Aferradetes.
Saps què passa que arriba un moment que quan comencen a falllar les coses ja perds les ganes de tanta tecnologia i demanes: "un llàpis per favor"...
EliminaEs una bona notícia, tenir noticies teves de nou, Roser !!.
ResponEliminaAmb tantes papallones al voltant, heu fet petar la xerrada i us ha passat el temps volant ! hehehe.
Salut !!.
Sort n'he tingut, perquè sinó m'hauria aborrit molt...Ens hem fet confidències!
EliminaBon vespre, Artur.
Ja m'estranyava que no plubliquessis cap post...
ResponEliminaLes papallones ens encandilen a la gran majoria, semblen màgiques!
Un text molt encertat per acompanyar una imatge preciosa.
Benvinguda M.Roser i molts petonets de part meva.
Hola Marta, d'això s'en diu vagància...Saps què passa que he tingut molts problemes amb el canvi de llum , gas i telèfon i encara no ho tinc tot solucionat... aquesta foto em va meravellar a veure si m'animo!
EliminaMolts petonets.
Volen els somnis
ResponEliminaamb ales simètriques
que venten els moments
al teu voltant.
Digués si el cel
té el mateix color
que les ales i si els sons
dels somnis tenen la teva veu.
Vull escriure
els mots sota l’ombra
que el color deix sota l’arbre
i volar amb les papallones
ixents dels capolls.
Dis-me quin blau veure
en obrir els ulls i mirar al fi.
qui sap si...
Oh! preciós aquest poema, moltes gràcies...Son tan boniques les papallones que jo no soporto la gent que en fa col·lecció, totes punxades, pobretes.
EliminaSuposo que veuràs el blau que més et t'arrii a l'ànima!
Petonets, voladors.
Jo també sóc un enamorat de les papallones.
ResponEliminaAprofito per enviar-te una salutació, M. Roser.
Suposo Xavier que tu deus haver fet unes bones caminades aquest estiu. Suposo que deus tenir alguns posts, marca Xavi, ja m'ho miraré.
EliminaBona nit.
Hola M. Roser. Estic contenta de tornar a veure els teus escrits i que estiguis bé. Has desaparescut del meu ordinador i el teu blog també m'arriva canviat . De fet estic cansada de les actualitzacions que ho capgiren tot, fins pensava que podies estar malalta.
ResponEliminaMolt bonic l'escrit i les papallones, però per aquí han desaparecut bastant, no se'n veuen com es veien abans.
Una abraçada.
Hola Anna!
EliminaTerns raó, jo també he trobat aquest comentari que no sé que redimonis vol dir i a sobre em posa com "anònim". Moltes gràcies per preocuparte, vaig fent una mica xino xano que diuen.
Espero que tu també estiguis bé.
Bona nit guapa.
T'he deixat un comentari nou. Pots mirar si el tens a correu brossa (spam). Espero que aquest arribi a bon port. 🤷♀️
ResponEliminaJa em diràs!
Bé ja veus que també ha arribat aquest, tot i que això d'anònim no sé perquè, ara miro la brosa.
EliminaBona nit, Lluneta.
Hopla Maria Roser . He fet un repas per el teu blog.Méncanten les teves fotografias i escrits.Fa temps que no entrava en els blogs.A mi també mágraden les pepellones.Rep petons desde Valencia <3
ResponElimina