Subscribe:

divendres, 19 de gener del 2024

Subtileses
A la sèrie camins de sorra i llum, busco resseguir línies, unes d’imaginàries, les que dolçament uneixen la terra i les llums. Les imatges volen mostrar també la fragilitat d’un paisatge en constant canvi, qüestionant la seva pròpia existència.

El darrer tros de bosc abans d’arribar al turó dels somnis. Un racó de parada i fonda sovintejat pels desitjos.

Temps imaginat

Temps indefinit

De vegades, els silencis i els pensaments es troben en un moment on l’espai quasi ha estat oblidat per un temps fugaç.

Els dies passen i els pensaments es van diferenciant. Em transporto cap aquell racó guardat, enyorat, amic. I em trobo allà observant com potser, no és una il·lusió.


Un vel d’incertesa vol enterbolir aquella il·lusió enyorada. L’horitzó vol romandre intacte en el seu infinit món, per protegir-la. Així, junts, potser trobaran el moment de somriure.



 Xavier Manrique ( de la revista Descobrir)

Publicat per a

13 comentaris:

  1. xavier pujol20/1/24 18:28

    Fotografia i poesia en bona conjunció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim21/1/24 21:18

      De vegades amb el permís de l'autor, em copio d'algun blog que m'agrada molt, he, he...

      Elimina
  2. artur20/1/24 18:50

    Gràcies per compartir-ho, Roser !, unes fotografies molt maques i el text les acompanya d'allò millor.
    Salut i ben trobada de nou ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim21/1/24 21:21

      Alguna vegada, quan trobo alguna cosa que m'agrada molt, la "pispo" amb permís eh!
      Bona nit Artur.

      Elimina
  3. sa lluna20/1/24 22:29

    Ben tornada!.
    Les fotografies són una passada i les teves paraules molt adients amb totes elles. Maquíssima l'entrada!

    Aferradetes, Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim21/1/24 21:24

      Ui, les paraules també són del fotògraf, ja m'agradaria a mi no hi ha com tenir coneguts "il·lustrats"...
      Petonets bonica.

      Elimina
  4. Carme Rosanas20/1/24 23:29

    Que bonic tot. Gràcies per compartir-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim21/1/24 21:28

      Doncs si , Carme, trobo que sort en tenim de persones que ens deixen fan gaudir del seu art i els seus sentiments...
      Sembla que l'equip de TV3, que va anar a fer "rogatives" a Montserrat perquè plogués ha tingut el seu premi!!!
      Petonets.

      Elimina
  5. espai de contes21/1/24 10:38

    Unes paraules molt adients per unes imatges espectaculars. Esperem que el vel d'incertesa que ronda aquest món, es vagi diluint amb el pas dels anys. Petonets de part meva!

    ResponElimina
  6. Anònim21/1/24 21:32

    Hola Marta!
    A veure si passo per casa teva, que no sé per què m'he emmandrit, passaré una bona estona llegint els contes i faules tant "guais", que sempre poses.
    Molts petonets també.

    ResponElimina
  7. Anònim21/1/24 21:40

    Hola Montserrat! perdona però se m'ha esborrat el teu comentari. he intentat treure l'anònim i ja veus què m'ha passat. miraré a veure si el puc recuperar.

    ResponElimina
  8. Olga Xirinacs1/3/24 18:53

    Ets tan bonica com els teus paisatges, i espero veure't més sovint. Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Cuba2/4/24 16:38

    Thumbs up for your post, keep it up!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)