Aquest poema ja fa mes de deu anys que el vaig publicar al blog . Com que el títol és el mateix del treball que ens va proposar la Marta, a l'octubre, m'ha fet il·lusió que tornés a sortir a prendre l'aire.
Somnis de tardor
Tardor...Simfonia de colors,
que et captiven la mirada,
amb matisos d'or i vermells de foc.
Nits clares de lluna
i capvespres fantàstics
sota un cel de somni.
Pescadors a l'aguait
d'una mar, encrespada,
esperant que arribi la calma.
Enyorances d'amors somniats
i d'il·lusions perdudes,
que mai seran realitat.
Tardor...Sensacions indefinides
i per els cors sensibles...
Un bell cant de melangia!