Subscribe:

dilluns, 3 de desembre de 2018

LA  PLAÇA


La plaça no és gaire gran
té porxos en dos costats.
a l'hivern, plovent, nevant
hi passem aixoplugats.

Una font en un racó,
molt petit el rajolí;
les noies en processó,
els càntirs hi van a omplir.
El temps no s'acaba mai,
s'atura, la pressa rai!

Hi ha un estanc i un estanquer
que és baixet gras i ufanós,
viu, garlaire, xafarder;
sempre en sap de tots colors.
Va gent a fer-la petar
que s'oblida de comprar.

Sovint hi ha poc personal
amb la cara  que somriu
i amb posat de no fer mal, 
que hem nascut al mateix niu.
-"Bon dia, Quim, què hem de fer?
-"Cap a l'hort , que us vagi bé".

Surt una dona a escombrar
uns nens fan el pam -i -pet,
el silenci és prim i clar;
sons de lluny i un aire net.
La placeta de l'estanc
la tinc ficada a la sang...


Delfí Abella

Plaça de la Font (Torà).

Porxos molt antics propers a la plaça ( Torà).

Realment les places són el cor del poble, on es reuneixen els veïns  per qualsevol cosa que els impliqui a tots...Festes , fires, acomiadaments...A mi m'agraden especialment les places amb porxos , on poder-te resguardar de la pluja,  de la calor estiuenca, treu-re les cadires fora i fer-la petar els capvespres quan ja comença a fer bonança...És clar que en aquest cas, són les places dels pobles petits, que encara conserven el seu tarannà...

 M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 18 de novembre de 2018


La meva tardor particular...

Des de casa m'agrada veure com passem d'una estació a l'altre només mirant per les finestres. Ara, tot el què observo  em parla de tardor i me la faig meva...

Si les pilariques llueixen, amb tot el seu esplendor...
És la tardor!

Si a l'hora del capvespre miro el cel i veig una explosió de color...
És la tardor!

Si la pluja entela els vidres i arreu només veig grisor...
És la tardor!

Si les fulles dels arbres, van del verd, al roig, al groc i al marró...
És la tardor!

Quan estic escrivint aquest post, sento el degoteig  d'una pluja fina 
sobre el terra del meu terrat. És una tardor plujosa, 
com feia temps que no n'havia vist cap, 
però sembla que és el què toca!

M. Roser Algué, Vendrells.

dimarts, 30 d’octubre de 2018

 LES  CAMPANES

Avui voldria parlar de les campanes...El seu so sempre m'ha enamorat, potser perquè des de petita he viscut en poblets on les campanes eren protagonistes molt principals en tots els esdeveniments que si vivien , des dels bateigs, fins a les morts, passant pels casaments, les festes, quan tocaven a foc, l'àngelus a les dotze,  els pagesos des dels camps, paraven en senyal de respecte; també era el seu rellotge per saber quan havien de fer un mos o anar cap a casa,...Mai no he entès com a les persones que van a fer turisme rural, els poden molestar les campanes i que se'n queixin!!!

Recordo que una vegada vaig fer estada a l'hostatjaria de Vallbona de les Monges i la meva cel·la era pràcticament a tocar del campanar i ja us ho podeu imaginar hores, repetició i tots els quarts...Doncs a mi em fan sentir molt bé ho trobo relaxant; si a la nit em despertava algun toc, mirava l'hora i pensava: que bé encara és molt d'hora i em tornava a adormir com un angelet!!! 
Quan fa temps que no el sento, enyoro aquest so. Us deixo amb aquest bonica foto, i un parell d'estrofes de dos poemes d'estil diferent , ah i el meu haiku personal.

Foto de Joan Morales. Vista del Pla de Corts 
des del campanar de l'església de Peramea.
Les campanes del meu poble

La campana amb els seus tocs,

fa pas a la processó,

toca a bodes, toca a mort,

toca a festa, llamp, foc i tempesta…

toca humil a l’oració

i també a Missa Major.


Ramon Benseny( Prior del Monestir de les Avellanes)

***********

El Campanar

Però de temps en temps, 
sento la veu de les campanes, 
clara i alegre, ressonar, 
tocant a festa allà en l'altura, 
i veig per la finestra en el silenci 
de l'alba els camps estesos, esperant. 


Joan Vinyoli
**********

Fugen nostàlgies,
el so de les campanes
me n'allibera!

M.Roser

M. Roser Algué Vendrells.

dimarts, 9 d’octubre de 2018

CONTRASTOS

SIDERAL. Marta Breto Lucio‎.


Aquells dies d'agost de calor insuportable, em vaig topar amb aquesta fantàstica i refrescant foto. Anava acompanyada , d'aquest petit text que jo vaig traduir al català:




"Anem a refrescar una mica l'ambient... Campament nocturn a 5000 metres. Aquella nit ens trobàvem a 6 graus sota zero dins de la tenda( a fora uns quants menys)... La foto està feta pels vols de les 12 de la nit. A les 3 de la matinada ens vam llevar per intentar fer el pas...Les botes estaven rígides i congelades del tot  i les estrelles encara brillaven dalt del cel... Pakistan, juny de 2018."

No fa gaires dies a aquesta noia i uns companys, els va atrapar  un allau, que va passar lliscant  per sobre seu, sort que es van aixoplugar en una espècie de cova de roques i el van fotografiar des de dins, si ho voleu veure aquí teniu l'enllaç...Anaven dos fotògrafs i tres guies! Ningú va prendre mal, però quina experiència!!!

M. Roser Algué Vendrells.

dissabte, 22 de setembre de 2018

Benvinguda tardor!!!

Fotografies dels camps de lavanda a la Provença, fetes per ma germana  la primavera passada , en plena floració...















Amb l'olor de l'espígol o lavanda i el grog dels gira-sols, l'estiu  saluda la tardor que comença, tot desitjant-li que gaudeixi d'un  país millor!

M. Roser Algué Vendrells.

dimecres, 27 de juny de 2018

 Imatges i paraules

Aigües vives, Ramon Mas.

Corren riu avall
ni  troncs ni rocs les aturen.
Són aigües vives.

Moment efímer. Ramon Mas.

Vaig tenir un somni,
el garbí se l'endugué. 
Moment efímer.

Aquest post el vaig programar per error ja fa un temps, ara l'he recuperat i l'aprofito per acomiadar-me fins el setembre, ja que el blog em demana vacances, però jo aniré passant per casa vostra. 

Bones vacances a tothom!

M. Roser Algué Vendrells

dilluns, 11 de juny de 2018

EL  NÚVOL JUGANER

Mentre navego per internet , si aparto un moment la vista de l'ordinador i miro per la finestra, veig el cel, i avui que hi ha uns nuvolets petits, he recuperat un poema infantil dels primers anys del bloc. Recordo que una blocaire amiga, em va dir que l'ensenyaria al seu nen:


Quan surto de casa,

veig al cel un núvol

que sembla un trapella.

Si ell em veu s'amaga.

Si me'n vaig em crida.

I com que m'enfado,

em diu:-Feia broma!

I em pica l'ullet.


M. Roser Algué Vendrells