Subscribe:

dissabte, 13 de maig de 2017

AVENTURA BLOCAIRE
Felicitant els deu anys del blog de la Carme

Us explicaré les peripècies que vaig passar, per arribar a una trobada blocaire a Corró de Munt, a la masia de la Núria de Miramelsmots.  Feia algun temps que no havia agafat el cotxe, degut als meus primers problemes visuals, però tot i així em feia il·lusió anar-hi i em vaig arriscar.
Com que la trobada era a les nou de la nit, la meva opció va ser marxar ben d’hora de casa, a la tarda  i després quedar-me a dormir a un hostal del poble.  Vaig arribar-hi força cansada més o menys a les sis i vaig decidir anar a investigar on era la casa abans d’anar a descansar una estona. Mentre hi anava, com que la masia era una mica lluny del poble, em fixava en les coses que més tard em podrien orientar.
El què no havia previst és que quan hi vaig anar al vespre, se’m fes fosc pel camí i de totes les coses en les quals m’havia fixat, ara no se’n veía ni una i a més no hi havia ningú per poder preguntar. O sigui que em vaig trobar sola al mig d’un bosc fosc i negre com una gola de llop,( jo escoltava per si en sentia algun, he, he). Vaig parar el cotxe sense saber per on tirar. Per sort al cap d’un a estona, en va passar un  que recollia les escombraries de les masies. Salvada! Vaig pensar. El senyor em va dir;- “Ja anava bé ja, és aquí mateix”. Bé, quan la gent de pagès diu  aquí mateix, no us en fieu massa, que jo he viscut molt de temps en pobles petits…Finalment vaig trobar la casa i em sembla que algú més també s’havia perdut.
I havia una bona colla de blocaires, alguns coneguts i d’altres que vaig coneixer aquell vespre. Vam fer petar la xerrada una estona en una preciosa terrassa, contemplant la vall nocturna amb els llums dels poblets allà lluny; alguns  van llegir poemes i després vam fer una mica de piscolabis. Va ser un vespre molt agradable.
Però aquí no s’acaba tot, perquè calia tornar al poble a dormir i com era d’esperar , em vaig tornar a perdre, fins que al primer semàfor que hi havia  vaig donar un ensurt a una senyora que estava esperant que es poses verd.( el semàfor) Imagineu-vos , les dotze de la nit,  esteu  parlant pel mòbil i algú  us pica als vidres... Encara recordo el bot que va fer….
Doncs ja ho veieu tota una aventura, però jo m’ho vaig passar bé, per arrodonir-la només em va caldre sentir algun udol enmig de la foscor!!!

Felicitats per aquesta Col·lecció de moments Carme. Que vagi augmentant i que jo ho pugui veure.

Entrada a un bosc de Corró d'Amunt. (Internet)

M: Roser Algué Vendrells.

dimecres, 3 de maig de 2017


   MATINADA

Sortida de sol a la Pobla de Lillet.

El sol desperta la terra.
La terra li diu:- bon dia!
Amb paraules de colors.

Sortida de sol al Pirineu.

M. Roser Algué Vendrells.

diumenge, 23 d’abril de 2017


Que tingueu una bona diada de Sant Jordi, amb llibres plens de paraules d'esperança i roses amb olor de llibertat... 

Tinc guardat a la memòria aquest poema que em vaig aprendre de ben petita, però no sé qui n'és l'autor/a.

EL ROSER DEL MEU BALCÓ

Tinc en un test del balcó
enfilant-se per la barana,
un roser tot l'any en flor
sempre verd i amb bella ufana.

Jo no sé qui el plantaria
ni tampoc d'on sigué dut,
però si que ja floria
quan n'era jo nin menut.

Cada dia la rosada
amorosa el bé a besar,
l'alè de la marinada
cada tarda el vol gronxar.

Solellades, calamarsa
i fredors, tot ho sofreix,
cada cop que veu secar-se
 una flor, nou tany li creix.

I mai s'han vist tantes roses
n'hi s'ha sentit tanta olor,
com en les branques florides
del roser del meu balcó!




M. Roser Algué vendrells (Fotos, M. Dolors.

diumenge, 16 d’abril de 2017


  Pasqua florida, al bell mig de la primavera.


 Quan  en música parlem de primavera, sempre tendim a pensar amb la de Les quatre estacions de Vivaldi.

Avui he descobert aquesta primavera de Beetoven, que jo no coneixia i m'ha agradat molt. Us la deixo aquí perquè tingueu una Pasqua florida ben alegre...

Primavera de Beetoven  ( Giulia Zarantonello)




M. Roser Algué Vendrells.

dimarts, 28 de març de 2017

ELS  FRUITERS  D' AITONA



Paisatge brodat
amb fils color natura;
paisatge florit.



Els presseguers
com erugues rosades,
van fent fileres.


Flors, banderoles
penjades a les branques,
que al cel s'enfilen.


Cauen els pètals;
papallones que volen
quan ve el capvespre.


Camps de pereres,
desafiant vents glaçats
i gelades tardanes.


Les flors llueixen
les seves millors gales,
per les abelles.

M. Roser Algué Vendrells ( Fotos, M. Dolors)

diumenge, 19 de març de 2017


UN VINT DE MARÇ

(La primavera desperta  el mar)

És un dia clar, sol, sorra daurada;
n’ és el primer dels jorns de primavera;
un suau ventijol m’ empolsina d’ aigua
i la salabror em resseca la cara.

Allargo la vista sense veure flors
però, a les altes crestes de les ones,
endevino tots els bells colors
de les margarides, tulipes i roses.


La mar està inquieta, plena de frisança,
potser sent enveja dels enamorats
que, aprofitant-ne aquesta bonança,
tendrament es miren i enllacen les mans.

I veu en sos ulls espurnes de plata
castells d ’il·lusions, noves esperances,
somnis d ’un amor que irà refermant-se...
 De primaveres, sempre n’ hi haurà d’ altres!

I quan els anys passin hi haurà alguns infants,
infants de pell bruna o blanca de lluna,
d’ ulls negres com ell o molt blaus com ella,
que amb molta tendresa veuran fer-se grans.


I que allà a la sorra, amb el vent de cara,
faran onejar-ne esplendents estels;
que s’ enlairaran com vol d’ ocellada,
fent mil giragonses pels camins del cel.

Penso que és això el que la mar somnia
quan després de la llarga hivernada,
sent del sol la càlida alenada...
De la primavera..., N ’és el primer dia!


M. Roser Algué Vendrells. Fotos M. Dolors.

(Poema publicat al blog, el març de 2009)

dilluns, 6 de març de 2017



DONA  DE LA  SEGARRA

Vinyes de malvasia i macabeu
de les clares cançons que la meva avia
em cantava al crepuscle, quan tornàvem
vora els horts del costat de la riera.
Al filat de la mort queden llençols
prop de l’obscur racó d’un safareig,
però el silenci i prou, és qui respon
si recordo la brisa entre les canyes.
La puresa de l’aire de secà
i les cançons on, cap el tard, sortien
vinyes de malvasia i macabeu.
La bonhomia als ulls, la paciència
en les mans sempre humides, que eixugava
al davantal per anar a obrir la porta.
Obro els ulls a la terra del passat:
Vinyes eixutes als turons gebrats
els camps de Sanahüja amb la fredor
dels primers raigs de sol, quan en els dies
d’hivern de mil nou-cents quaranta- dos
com una garsa negra eixia l’alba.


Joan Margarit
(Del llibre,  Els primers freds)

Els típics marges de pedra seca, de la Segarra...
El castell de Sanahüja. Joan Margarit va néixer  a aquest poble.

Les quatre estacions a la Segarra
Tardor

Hivern

Primavera

Estiu

M. Roser Algué Vendrells.

(Fotos tretes d'Internet)