EVOCACIÓ
De
vegades, una sola mirada
val
per tot un poema;
i
jo en tinc un record entranyable
del
temps dels amors més tendres.
No
era d’uns ulls, com el blau del cel,
ni
d’un suau color de mel,
ni
d’un verd com el mar infinit,
ni
d’uns ulls negres com la nit.
Era
la mirada clara
d’uns
ulls grisos plens de llum,
que
obria horitzons nous
en
el meu candorós món.
D’evocadores
promeses,
de
delícies irreals,
d’il·lusions
i de tendreses
a
l’alba d’un despertar.
Més,
d’aquell bell esguard
tan
ple de visions de cels,
ara
sols en resta un somni,
un
bell somni... però res més.
M. Roser Algué Vendrells (Petiteses 2001)


















.jpg)










