Subscribe:

divendres, 27 de novembre de 2020

 EL  MEU  PAÍS

Com diu en Lluís Llac: -"El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir, mai estar prou segur d'haver-lo vist. Diuen les velles sàvies que és per això que torna...El meu país és tan petit, que des de dalt d'un campanar, sempre es pot veure el campanar veí. Diuen que els pobles tenen por de sentir-se sols. El meu país és tan petit, que sempre cap dintre del cor" (fragment).

El Sergi Boixader ens regala:" Un recull  d'alguns paisatges de Catalunya, que hem pogut gaudir durant aquest últim any, en què  hem estat més vegades als núvols que tocant a terra. Per tots els moments que encara han de venir i per poder tornar a gaudir d'aquests paisatges que tenim a casa nostra."

El meu país es CATALUNYA, UN  PAÍS  PER  MIRAR

Miquel Martí i Pol diu:"Més enllà de temors i recances s'obren sempre blaus horitzons"...

Si cliqueu aquest enllaç, podreu enamorar-vos una mica més d'aquest nostre petit país!

Joan Dausà , canta la cançó, Una altra manera de viure!

https://www.facebook.com/1139817055/videos/10217414388528549/

M. Roser Algué Vendrells

dilluns, 9 de novembre de 2020

Misteris de la natura


A la tardor, és quan podem veure les postes de sol més boniques, ens quedem embadalits mirant el cel, al capvespre. Aquí en teniu una bona mostra.



-Quantes postes de sol diríeu que hi ha?





Doncs, encara que no ho sembli, només n'hi ha una, totes les fotos les va fer ma germana des de les terrasses de casa seva, fa pocs dies. Les tres primeres, són fetes mirant on es pon el sol, o sigui a l' Oest i les altres, són fetes a la banda contrària , o sigui mirant a l' Est. I totes són  al mateix dia i a la mateixa hora...Realment jo no havia vist mai un cel així, m'ha semblat molt misteriós.  Aquesta muntanyeta que veieu, és Sant Pere Màrtir, la nostra part de Collcerola!

M. Roser, Algué Vendrells

dimecres, 21 d’octubre de 2020

TARDOR AL MONTSENY
(Fotos de Ramon Mas)
Quadre de tardor

Somni de tardor

Tardor entre sol i boira

Guarnit de tardor

Emprentes de tardor

Boires de tardor

Tardor a tot color

Tonalitats de tardor

Camí enboirat

Ambient de tardor

Tonalitats vora el riu

Comença la tardor, Martí i Pol sempre té un poema adient per cada estació i pels estats d'ànim que dins nostre ens produeixen. Gran poeta i bon coneixedor de l'esser humà.
AMB LA TARDOR VINDRÉ

Amb la tardor vindré per la vora del riu,
pels camps ben plens de boira
i amb galls que matinegen,
quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera del no-res un horitzó de pluja.

Amb la tardor i amb els carrers deserts
i el silenci a la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidat.
L'estiu s'allargà molt
i tant de sol m'ha colrat en excés.

Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.
Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula.

Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues.

Miquel Martí i Pol

M. Roser Algué Vendrells

dimecres, 23 de setembre de 2020

Els poemes dels carrers de la Vilella Alta, els va escriure un senyor que era pintor. Es deia Ramon Viñes. Havia viscut ja fa anys al poble, a l'època de la Renaixença (segona meitat del segle dinou).

Si trobeu a faltar algú que us abraci, només cal que aneu a Vimbodí i Poblet. Si passeu per aquest carrer, us abraçaran poèticament!

CARRER DE LES ABRAÇADES


En una de les parets s’ha instal·lat una placa amb una poesia escrita per la vimbodinenca Teresa Duch i Dolcet. La poesia  s'afegeix al rètol turístic que s'hi va instal·lar fa uns anys i que explica, en quatre idiomes, les peculiaritats d'aquesta via, que uneix el carrer Major amb la placeta de la Verdura. Durant el mercadet nadalenc de Santa Llúcia del proper 8 de desembre, l’Ajuntament distribuirà en paper el poema de les Abraçades entre els veïns, a canvi d'un donatiu que anirà a parar a la Marató de TV3. Felicitats Teresa!!!

Abraça'm amor
Abraça'm amor
la nit serà clara,
més càlid el fred,
la solitud menys aspra.

Abraça'm amor
no tinguis recança,
al pas d'un instant
la vida s'escapça.

Abraça'm amor
fonguem les mirades
i tots el malsons
seran endebades,
al vell carrer estret
de les abraçades.

Teresa Duch Dolcet.

M. Roser Algué Vendrells.

dimecres, 9 de setembre de 2020


SETEMBRE


El setembre auncia,
la tardor que s'apropa
cada dia.

Sota un cel d'un blau tendre,
la natura ens ensenya
 a comprendre,
que l'estiu que s'acaba,
ha deixat tots els arbres
plens de saba
per passar la hivernada,
sense cap por del vent
ni la gelada.

Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema,
i el pàmpol d'or convida,
a renovar la força
 de la vida.

Tornarem a l'escola
que ja deu estar trista
 tota sola,
i amb els amics de sempre,
celebrarem amb joia
 el setembre.


Miquel Martí i Pol

Somni de Tardor
M. Roser Algué Vendrells

dimecres, 8 de juliol de 2020

Amb aquest post us desitjo un bon estiu, amb salut i molta poesia!!!

POESIA  A  LA  VILELLA  ALTA

Durant una estada a la comarca del Priorat , visitant un dels seus bonics pobles, em va sorprendre que al costat del rètol de cada carrer hi havia un petit poema que feia referència a alguna cosa especial que hi tenia relació. I ves per on, no portava cap paper per copiar-los. Doncs mireu, com que duia un paquet de "Klynex" , anant en compte que no se'm trenqués el paper tan fi... Vaig preguntar a una senyora qui els havia escrit i em va dir que un veí del poble que ja feia molt de temps que hi havia viscut, però no he pogut esbrinar-ne el nom!


Carrer quiet de la Bassa
de cor gran i esguart petit,
quan la tarda s'allargassa
el campanar de la plaça,
et mira de fit a fit.

Carrer amunt se t'encomana
un esglai esfereït
si avall es desgrana
quan baixes mires la plana
quan puges veus l'infinit.

Tu clous, carrer del Calvari
més amunt sols hi ha el cel blau
guardeu silenci a l'anar-hi
i us plaurà el dolç bategar-hi
d'un poble que dorm en pau. 

De tantes hores contades
has après a ser pacient
Plaça amiga de vesprades
de l'església i de xerrades 
els avis i del jovent.

Tens l'escalf del sol naixent
i tanta llum i bellesa
que al mirar-te em ve present
aquell record tan plaent,
carrer Nou de ma infantesa. 

Ets tan bell cap a migdia
quan el sol és tot estès,
que si fos noia et diria: 
carrer Major, que et plauria
d'ésser-ne el meu promès?

Tens eixides solejades
carrer de Migdia somrient;
cara a ponent les façanes
se'n riuen arrenglerades del fred,
del sol i del vent. 

Portal de vent i glaçades
carrer del Nord estimat
li fas l'ofrena sagrada
de rebre una abraçada
i oferir el comiat.


Aquest poble és divertit, perquè té un carrer que el travessa de punta a punta, on hi ha algun indret que sembla que el cotxe s'ha de quedar encastat, però no, si vigiles , vas passant! 

M. Roser Algué Vendrells

dissabte, 20 de juny de 2020

Les falles als Pirineus.

Les falles són les festes més tradicionals arreu dels Pirineus. Són Patrimoni Immaterial de la Humanitat des del 2015.

Aquesta foto em fa pensar en el quadre de Dalí, "Noia a la finestra", que mira al mar, en aquest cas, però, la noia mira a la muntanya esperant amb delit l'hora del capvespre. Al costat ja té preparades dues falles per a fer la baixada de la nit. ( Durro)


Les falles es celebren al voltant del solstici d'estiu i solen coincidir amb la Festa Major.
La falla és un tronc o teia que s'encén a la nit com si fos una torxa.
Els fallers i les falleres, es troben en un indret elevat de la muntanya, visible des del poble que es diu "el faro", a l'hora del capvespre.
Quan es fa de nit baixen muntanya avall amb les falles enceses, carregades a l'espatlla fent una corrua de foc, que sembla una cuca de llum gegant. Quan arriben a la plaça fan una gran foguera, al voltant de la qual solen ballar danses tradicionals.
Cada poble, però, té algunes variacions que li són pròpies.
La primera se celebra a Durro(foto de la finestra) i la nit de Sant Juan, baixen les falles de Boí.
La darrera és la de Llesp a finals de juliol. En aquest poble els i les  falleres, són rebuts amb el ritme de la música i el so de les campanes.

Aquesta foto és de la baixada de falles a Sant Climent de Taull. A mi em sembla una autèntica meravella. Un autèntic camí de foc, que segur contrasta amb el  cel estrellat, que es pot veure per aquests indrets.

Fotos cedides molt amablement pel Patronat de la Vall de Boí.

El fotògraf és L'Oscar Rodbag.

M. Roser Algué Vendrells