Subscribe:

divendres, 8 de juliol de 2016

LA  CALOR

Aquests mesos de calor el meu blog farà vacances, però jo aniré passant per casa vostra i deixaré la meva porta oberta..Amb aquesta cadernera que es banya amb l'aigua  d'una bassa improvisada,  us desitjo que passeu un bon i fresquet estiu.

Foto manllevada del blog, Ultraversalia.
L'ocell es banya
en l'aigua ben fresqueta.
Mans amoroses.

M. Roser Algué Vendrells.

dijous, 30 de juny de 2016

LA TIETA

Rèiem d'amagat mentre cosies al sol
i em contaves secrets de grans
escurant plats al gibrell de la padrina.

Lo temps ho ha escolrit tot:
els llençols brodats de la calaixera de la sala,
l'olor del mondongo i els colors del firal.

Després, "l'argenda" llogada i la por.
Tots els animals morts i els pallers buits.
La vellesa i una altra generació.

Creus que re ha servit per re.
Però sempre és així: tot passa.
I només et pots lliurar a cada instant.

M. Dolors Millat (El batec de la Terra)

La M. Dolors Millat, és del Pallars, per això trobareu alguna paraula dialectal que jo no he sabut discernir... De fet hi ha una muntanya que du el nom de l 'Argenda...Potser el Jordi Dorca! És llicenciada en història antiga per la Universitat de Barcelona. Entre d'altres coses ha estat cap d'estudis de l' Escola d' Escriptura de l' Ateneu Barcelonès.

El batec de la terra, és un viatge poètic al Pallars de quan era xica.




M. Roser Algué Vendrells

dijous, 16 de juny de 2016

Fa temps que no explico batalletes...

LA MÀGIA DEL TREN

Aquest podria ser el títol d'una novel·la... Van ser uns viatges en tren, amb una amiga...( encara no tenia cotxe)  
Vam comprar un "quilomètric", no sé si us sona, enlloc de bitllets compraves quilòmetres i anaves tirant de beta mentre duraven. Vam fer dos viatges un a Albacete, a casa d'un amic especial, en un permís seu de la mili ( quins temps), amb parada a Alacant i València i l'altre viatge el vam fer a Madrid, i a una part de Galícia.

Recordo que a la nit, mentre l'amiga dormia, m'escapava pels carrers del barri moro d'Alacant a veure la lluna plena i en un recorregut amb un tren de rodalies, vaig acabar a la cabina del maquinista, compartint un entrepà que ell portava i segons em digué, fet " por las manos de una amante esposa"...( el costum de viatjar sola)
Jo ara fa temps que no vaig en tren, però suposo que no deuen tenir punt de comparació amb els d'aleshores i això que anàvem en primera i fins i tot i vam dormir una nit, en llitera. Recordo que em vaig despertar en una estació i per la finestreta em va saludar un rètol que deia, Valladolid... Al tornar, vam dormir  al mateix departament on seiem de dia, perquè els seients s'abaixaven, amb els peus intercalats, amb els dels passatgers  del davant...

Maletes , farcells , un cotxet amb un nen, a punt per pujar al tren i començar una nova vida amb molts interrogants...
No sé si molts recordareu els trens de llarg recorregut d'aquella època (anys setanta-vuitanta...). Cada vagó tenia uns quants departaments, on hi cabien unes vuit persones i estaven separats uns dels altres, amb envans de fusta. Tots donaven a un passadís amb molts finestrals, on la gent quan es cansava de seure o tenia ganes de veure el paisatge, sortia a estirar les cames.

En una d'aquestes passejades dins del tren, vaig posar-me a parlar amb un noi força ben plantat, que em va dir que havia emigrat a Bèlgica ( era l'època de l'onada d'emigrants espanyols a la resta d'Europa)) , havia vingut uns dies a veure la família i ara tornava a marxar. Durant el viatge vam fer moltes xerrades i de seguida em va agafar confiança. Suposo que li va cridar l'atenció el fet que jo ( aleshores una estudiant finolis) no tingués problemes per relacionar-me amb ell, " un pobre emigrante"... ( que cantava en Valderrama). A mi em va anar molt bé perquè era una manera agradable de viatjar i el temps passava més de pressa. Ens vam escriure algunes cartes i una felicitació de Nadal molt xula i a la tercera, ja em demanava "relacions" ( es deia així abans)...Si he de dir la veritat, no recordo com es va acabar la història, ja que no era pas el què jo pretenia...

Les cartes les guardo, no només les seves, sinó dels diferents amics especials, amb els quals m'he cartejat a la vida. Gairebé totes estan força esgrogueïdes pel pas del temps, però de tant en tant m'agrada rellegir-les.

A mi els trens sempre m'havien fascinat i ja veieu que a més de per anar a fer turisme, també si podia fer amistats i fins  tot lligar!!!

El tren avança planures enllà, carregat de somnis...
M. Roser Algué Vendrells

dimarts, 7 de juny de 2016

COMIAT  FLORIT
La primavera ja comença  a  acomiadar-se, però encara llueix amb tota la seva plenitud, i ens regala aquest "escarabat" tan florit...
M'agradaria saber que us suggereix  aquesta preciosa fotografia!!!


FARCIT  DE  FLORS (Ramon Mas) 
M. Roser Algué Vendrells.

dilluns, 30 de maig de 2016

Haikus

JOC  D' ANTAVIANA

Xiques petjades
pintades a la pedra,
marquen bells camins.

Qui la tecleja
només escriu poemes.
Ésser sensible.

Fulla tardoral
guardada dins un llibre.
Cançó de l'enyor.

No seguiran més
els camins de la vida.
Les duré a la mà.
------
Sabates velles
busquen peus nus i cansats.
Faran d'aixopluc.

M. Roser Algué Vendrells.

dimecres, 18 de maig de 2016

LA  MEVA  PRIMAVERA  CULTURAL

La Roser fent de presentadora de la festa de Sant Jordi...

 Vista general

Aquest any va fer entrega dels premis literaris, un ex-alumne de l'escola, ara escriptor de novel·la negra.
Encara que el terra estigui una mica dur, val la pena de seure-hi per gaudir de la festa...
I no podia faltar la sardana, la nostra dansa...
"La dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan".
 Un  acordionista i una violinista  van posar el punt i final a la festa.


IL·LUSTRAR  CONTES

La Roser llegia els seus contes i  l'Anna Aparicio els il·lustrava.
Els alumnes de 5è van estar molt atents!
Jo vaig llegint el llibre dels meus contes curts, que l'any passat em van fer enquadernar a l'escola.
L'Anna va il·lustrant el què jo llegeixo!
L' Estrella i en  Roky
Què li passava a la lluna?
No em direu que no són una passada aquests dibuixos...En acabar els vam rifar entre els alumnes.


FORUM  DE  LECTURA

Aquí  explico el conte de la KiKa no s'agrada, als nens i nenes de segon.
El suport visual m'ajudava a recordar-lo.  
Després, em van fer  moltes preguntes interessants!

M. Roser Algué Vendrells

dimarts, 10 de maig de 2016

 CRISI?  NO...IL·LUSIÓ!
Amb la llavor de les paraules i la sensibilitat, la natura ens ha regalat un preciós jardí amb vuit departaments florals. De la seva conjunció n'ha sortit la flor més bella que ens mira amb ulls de nena. Vol captar tot el què el món li ofereix, per compartir-ho amb nosaltres!


PER MOLTS ANYS  OLGA,
que puguis gaudir d'aquesta nova dècada amb salut
i joia, envoltada de la gent que estimes i que t'estimen!!!


El mar reflecteix la llum dels seus ulls!

L'Olga amb la seva mirada de nena!
M. Roser Algué Vendrells