Subscribe:

dimarts, 28 de març del 2017

ELS  FRUITERS  D' AITONA



Paisatge brodat
amb fils color natura;
paisatge florit.



Els presseguers
com erugues rosades,
van fent fileres.


Flors, banderoles
penjades a les branques,
que al cel s'enfilen.


Cauen els pètals;
papallones que volen
quan ve el capvespre.


Camps de pereres,
desafiant vents glaçats
i gelades tardanes.


Les flors llueixen
les seves millors gales,
per les abelles.

M. Roser Algué Vendrells ( Fotos, M. Dolors)

diumenge, 19 de març del 2017


UN VINT DE MARÇ

(La primavera desperta  el mar)

És un dia clar, sol, sorra daurada;
n’ és el primer dels jorns de primavera;
un suau ventijol m’ empolsina d’ aigua
i la salabror em resseca la cara.

Allargo la vista sense veure flors
però, a les altes crestes de les ones,
endevino tots els bells colors
de les margarides, tulipes i roses.


La mar està inquieta, plena de frisança,
potser sent enveja dels enamorats
que, aprofitant-ne aquesta bonança,
tendrament es miren i enllacen les mans.

I veu en sos ulls espurnes de plata
castells d ’il·lusions, noves esperances,
somnis d ’un amor que irà refermant-se...
 De primaveres, sempre n’ hi haurà d’ altres!

I quan els anys passin hi haurà alguns infants,
infants de pell bruna o blanca de lluna,
d’ ulls negres com ell o molt blaus com ella,
que amb molta tendresa veuran fer-se grans.


I que allà a la sorra, amb el vent de cara,
faran onejar-ne esplendents estels;
que s’ enlairaran com vol d’ ocellada,
fent mil giragonses pels camins del cel.

Penso que és això el que la mar somnia
quan després de la llarga hivernada,
sent del sol la càlida alenada...
De la primavera..., N ’és el primer dia!


M. Roser Algué Vendrells. Fotos M. Dolors.

(Poema publicat al blog, el març de 2009)

dilluns, 6 de març del 2017



DONA  DE LA  SEGARRA

Vinyes de malvasia i macabeu
de les clares cançons que la meva avia
em cantava al crepuscle, quan tornàvem
vora els horts del costat de la riera.
Al filat de la mort queden llençols
prop de l’obscur racó d’un safareig,
però el silenci i prou, és qui respon
si recordo la brisa entre les canyes.
La puresa de l’aire de secà
i les cançons on, cap el tard, sortien
vinyes de malvasia i macabeu.
La bonhomia als ulls, la paciència
en les mans sempre humides, que eixugava
al davantal per anar a obrir la porta.
Obro els ulls a la terra del passat:
Vinyes eixutes als turons gebrats
els camps de Sanahüja amb la fredor
dels primers raigs de sol, quan en els dies
d’hivern de mil nou-cents quaranta- dos
com una garsa negra eixia l’alba.


Joan Margarit
(Del llibre,  Els primers freds)

Els típics marges de pedra seca, de la Segarra...
El castell de Sanahüja. Joan Margarit va néixer  a aquest poble.

Les quatre estacions a la Segarra
Tardor

Hivern

Primavera

Estiu

M. Roser Algué Vendrells.

(Fotos tretes d'Internet)