Subtileses

A la sèrie camins de sorra i llum, busco resseguir línies, unes d’imaginàries, les que dolçament uneixen la terra i les llums. Les imatges volen mostrar també la fragilitat d’un paisatge en constant canvi, qüestionant la seva pròpia existència.

El darrer tros de bosc abans d’arribar al turó dels somnis. Un racó de parada i fonda sovintejat pels desitjos.

Temps imaginat

Temps indefinit

De vegades, els silencis i els pensaments es troben en un moment on l’espai quasi ha estat oblidat per un temps fugaç.

Els dies passen i els pensaments es van diferenciant. Em transporto cap aquell racó guardat, enyorat, amic. I em trobo allà observant com potser, no és una il·lusió.

Un vel d’incertesa vol enterbolir aquella il·lusió enyorada. L’horitzó vol romandre intacte en el seu infinit món, per protegir-la. Així, junts, potser trobaran el moment de somriure.

 Xavier Manrique ( de la revista Descobrir)