Subscribe:

dijous, 24 d’abril del 2014

BANDERA  NEGRA

Aquesta setmana he estat uns dies fent turisme rural amb la família, prop de Cardona( Bages). Varem visitar el castell, les mines de sal i fins i tot, vam anar a la masia on va néixer la mare, ja al Solsonès. Va ser una sortida per recuperar records...


Però ara us vull explicar el perquè d'aquest títol:

Durant la guerra de Successió entre els borbònics(Felip V) i els austriacistes( Carles d'Austria), el castell de Cardona va patir més d'un setge. A finals del 1.711, els borbònics van conquerir la vila de Cardona i es pensaven , infeliços ells, que el castell cauria fàcilment; no comptaven amb l'esperit patriòtic dels seus habitants, manats pel coronel Desvalls, un gran heroi. Sota el seu comandament, els 2.000 soldats del castell, van oposar resistència a un exèrcit d' 11.000 borbònics, durant 34 dies i malgrat la diferencia numèrica, en van sortir victoriosos. 
Com a símbol d' aquesta victòria després d'una resistència tan aferrissada, van adoptar la bandera negra.


L'eixerida Blanca ens dóna la benvinguda al castell.
L'aguerrit coronel Desvalls.
El castell de Cardona, convertit avui en parador de turisme, és el símbol de la resistència catalana a la Catalunya central i, al mateix temps, representa la cara menys amarga de la derrota del 1714, ja que va ser una fortalesa inexpugnable. Finalment , quan va caure Barcelona, el castell va capitular, doncs no tenia sentit que lluitessin ells sols.

La Blanca  preparada per la lluita.
El coronel Desvalls, atalaiant la llunyania.
Aquest any es pot visitar, tenint per guia el coronel Desvalls, heroi austriacista i  la Blanca, representant de la gent del poble, que abillats amb vestits de l'època,  expliquen la història del setge més important que va patir el castell.


La Blanca, l'heroïna del poble, al claustre del castell.
El coronel ens presenta la Bandera Negra.

Em sap greu que ja hagi passat Sant Jordi, perquè us volia recomanar un llibre titulat, Bandera Negra, de Jordi Santasusagna,( el coronel Dasvalls) novel·la basada en el setge de Cardona, del 1.711, de l'editorial Gregal. Però penso que tots els dies són bons per agenciar-se un llibre que ens ajudi a conèixer una mica més la nostra història.

Els dos herois contents per la victòria.
L'Aina i la Roser ben equipades per resistir el què calgui. Sort en tindrem dels herois!

Si voleu saber la llegenda de la Torre de la Minyona feu clic al següent enllaç:


M. Roser Algué Vendrells

dimarts, 22 d’abril del 2014

SANT  JORDI

Us vull desitjar una bona diada de Sant Jordi, aquest any plena d'esperança, amb la primera rosa que ha florit al costat de casa. Que us acompanyin, a més de les roses, els llibres, les princeses, els cavallers, els cavalls blancs i els dracs(o les dragones) si són bons, que tots plegats ens ajudaran a fer pinya!



Felicitats a tots els Jordis i en especial als companys  del blog que duen aquest bonic nom: el Jordi, cercador de Paraules, el Jordi del Far i el Jordi dels Amagatalls.

M. Roser Algué Vendrells

divendres, 18 d’abril del 2014


Primavera, un joc d'Antaviana


El caminant pujava pel coster, el castell era la seva fita. Des

dels vorals del camí, la florida primavera el cridava.

Trigarà una mica a fer el cim, quan del cel ja hauran

 desaparegut les nuvolades i un sol brillant, il·lumini el 

paisatge...

M. Roser Algué Vendrells

divendres, 4 d’abril del 2014

ABRIL VORA EL LLAC

Quan arriba el mes d’abril
vora el llac reneix la vida,
tant se val si és gran o xic;
la vida no necessita
mesures, per fer camí.

El matí és una festa
de cridòria i piuladissa;
l’hora dolça és el capvespre,
quan la tarda es va marcint.

Les granotes, grills i ànecs,
joves pinsans i orenetes,
lentament se’n van al niu;
fins parelles de gavines,
gavines de terra endins.

El silenci va caient
sobre l’aigua de l’estany;
el sol que ja és a la posta
ens somriu dins el mirall.

Els arbres del seu entorn
s’hi banyen a frec de nit,
mentre s’hi van reflectint
els llumets de les masies,
que hi ha vora dels camins.

Quan per fi la vida dorm
surt la lluna silenciosa,
tot passejant-se amorosa
vetlla amb tendresa el seu son.

Per sempre més, l'estany de Graugés. Jordi Boixader                         

M. Roser Algué Vendrells                                                                        ( Abril 93)