Subscribe:

divendres, 18 d’abril del 2014


Primavera, un joc d'Antaviana


El caminant pujava pel coster, el castell era la seva fita. Des

dels vorals del camí, la florida primavera el cridava.

Trigarà una mica a fer el cim, quan del cel ja hauran

 desaparegut les nuvolades i un sol brillant, il·lumini el 

paisatge...

M. Roser Algué Vendrells

32 comentaris:

  1. Es tan bonica la primavera, com aquest escrit que li dediques.
    Que tinguis un feliç caop de setmana de Pasqua.
    Petons, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montserrat, era un joc que va proposar una companya blocaire...
      Que tinguis tu també una bona Pasqua i com que ets una cuinetes, jo diria que et faràs la mona tu...Me'n guardes un bocinet?
      Molts petonets.

      Elimina
  2. Abraço aquest paisatge
    i el coster, i els vorals, i el castell, i el cim que m'hi portava.
    I abraço el cel, brillant, amb què ens il·lumines.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja em va semblar que erets tu el caminant, he, he...
      I segur que rebràs l'abraçada de tornada, que la natura és molt agraïda.
      Petonets i bona Pasqua, Jordi.

      Elimina
  3. Molt bona metàfora estesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Helena, no acostumo a participar gaire en els jocs, però aquesta vegada em vaig animar...
      Que tinguis un bon cap de setmana.

      Elimina
  4. Salut i independència, Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I per tu també Jordi, gràcies. Desitjos compartits!

      Elimina
  5. un bonic camí amb un bonic cim
    abraçades m roser !
    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan, em va agradar participar al joc de la primavera...
      Petonets :)

      Elimina
  6. I els bells colors et pugen a les galtes i et somriuen als ulls.
    Bona Pasqua

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, per l'esforç de la pujada i per la il·lusió de veure tanta bellesa al voltant...
      Petonets i bona Pasqua, a tu també.

      Elimina
  7. Com a fita, un castell. Després de la pujada costeruda, el caminant s'endinsa en la milena-ria construcció i se n'adona que no hi viu ningú i s'hi queda. Tan de bo m'hagués decidit a pujar abans, però la dificultat del camí sempre m'havia espantat, pensa el nou propietari del castell

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva visió, caminant Gregori, veig que et sents identificat amb el (caminant) de la història, que segur que si troba d'allò més bé admirant les vistes del seu feu...
      Parlant de castells, estic preparant un post, d'un dels més emblemàtics de Catalunya, per la seva ubicació i la seva història...

      Elimina
  8. Val la pena l'esforç per assolir les fites. No ho em d'oblidar mai.
    Bon relat, M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies noia, el vaig escriure d'una tirada, de vegades és com millor et surten els relats...
      No sé si avui és el teu Sant, per si de cas, que tinguis un bon dia.
      Petonets, Glòria.

      Elimina
    2. Gràcies, si que era el meu sant diumenge. Avui ho hem celebrat.
      Petons!

      Elimina
    3. Ja m'ho pensava, sort que no em va passar de llarg...
      Ptonets.

      Elimina
  9. Un bonic cant a la primavera M. Roser.
    Bona Pasqua!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Anna, m'he apuntat a aquest joc, perquè era de la primavera i com que és tan bonica, bé molt de gust cantar-li...
      Bona Pasqua també per a tu i bona mona, mm!
      Petonets.

      Elimina
  10. bonica primavera la que transmets! visca la primavera dels nostres somnis!

    ResponElimina
  11. És que el dibuix era molt inspirador...I com que aquests dies ha estat una primavera que convidava a enfilar-se muntanya amunt, per conquerir castells!! Però ara sembla que s'ha cansat de fer solet...
    Petonets i bona Pasqua

    ResponElimina
  12. Quan arribi al cim es veurà recompensat pel paisatge i per les paraules. T'ha quedat una composició ben bonica. Que tinguis un bon dia, una mica ennuvolat avui.

    ResponElimina
  13. I tant que sí, Loreto...Jo aquests dies he anat a un castell que tenia unes vistes fantàstiques i molta història. Faré un post.
    Avui la primavera sembla que enyora l'hivern, tot el matí que plou i fa una bona fresqueta.
    Petonets i bona Pasqua.

    ResponElimina
  14. ¡¡¡Hola, Roser!!!

    Aunque estoy de descanso, hago una escapadita para agradecer la amistad y el cariño de quien me aprecia. Para mí, la amistad la sinceridad es un tesoro.
    Mil gracias por la tuya.

    Sólo decirte que todo se consigue en la vida, con un buen entendimiento y voluntad.
    Me parece tu escrito, una buena y bonita metáfora.

    Suerte mucha suerte.
    Te dejo mi cálido abrazo, mi gratitud y mi estima siempre.
    Se muy muy feliz.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina, veo que has hecho un pequeño lapsus en tu descanso y esto es una buena señal. Me alegro mucho, pero de todas formas, tu cuídate, que la vida es bonita y hay que disfrutarla, cuanto más mejor.Ya sabes que tienes mi amistad incondicional y me alegra mucho tener la tuya...
      La buena voluntad mueve montañas y acerca los corazones de las buenas personas.

      Para ti mucha suerte también y un beso grande con toda mi estima. I que tengas tamién momentos felices.

      Elimina
  15. Bona diada de Sant Jordi, M. Roser! Que t'acompanyi la poesia dels llibres i l'olor de les roses. Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sílvia, bona diada per a tu també...Que et regalen moltes roses i també algun llibre però, sobretot, que gaudeixis molt de la festa!
      Petonets amb olor de roses.

      Elimina
    2. Hola mi linda amiga, paso a saludarte y a dejarte mi cariño, no logre traducir tu post porque estoy en el móvil.
      Un gira abrazo queda para ti.

      Elimina
    3. Hola Eugenia, gràcies por pasarte, no te preocupes, ya se que siempre estás ahí...
      Abrazos y besitos, bonita.

      Elimina
  16. A misses dites arribo, però arribo a la fi.
    És com les pujades, em costa, em costa molt, però sé que quan pujo sóc feliç.

    Bones paraules per a aquesta primavera, Roser!!

    Salut i bessets!! ✿

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que diuen"nunca és tarde si la dicha és buena"?, doncs això...I veus, ja has fet el cim...
      Gràcies Lluneta, que les paraules es tornin flors, que t'alegrin el dia a dia!

      Petonets, bonica.

      Elimina