Subscribe:

dilluns, 28 de març del 2016

El vell pou


Davant la masia, ara reconstruïda, el vell pou recorda el seu passat.


Segur que en èpoques llunyanes havia estat el protagonista indispensable, de la vida a la casa, obligada a girar a l'entorn de l'aigua, la sàvia del seu tronc rocós, ara una mica escrostonat pel pas i les inclemències del temps.

El grinyolar de la corriola, amb la seva veu trencada per l'esforç de traginar constantment la galleda, d'on sobreeixia el preuat, per escàs líquid, devia ser una remor afegida als molts brogits amb què la natura sol obsequiar a qui tingui l'oïda i l'ànim disposat a escoltar-los.

Ens podem imaginar les dones feineres, amb les mans balbes pel fred de l'hivern ( que s'eixugaven de tan en tan amb el davantal), o amb les galtes colrades pel sol de l'estiu, fent la bugada al safareig, que se li arrapava amb força, ja que el necessitava per sobreviure.

El preuat líquid permetia, ben segur, mantenir un mínim d'higiene, fer el menjar de cada dia i, possiblement, regar quatre viandes que ajudessin a fer més suportable la migrada economia de la casa. Ben segur que també hi posaven a refrescar el vi, sobretot, quan algun esdeveniment requeria un àpat excepcional.
Ara, una parra majestuosa, l'envolta amb lligams d'eternitats, com volent-lo protegir d'enemics imaginaris o reals, capaços d'accelerar el seu deteriorament. La corriola encara aguanta la galleda, convertida en suport d'una mata de verdor aromàtica, a recer de calors i glaçades.

La parra  fa ombra a un banc de fusta, per si volem arrecerar-nos-hi, a les hores de la canícula.  El banc també és d'allò més útil, per fer-hi una relaxada lectura, aprofitant la placidesa de la posta de sol.        

Una figuera i un lilà fan manetes i posen el seu granet de sorra, per fer de tot plegat un idíl·lic paratge. La primera ens regala uns saborosos fruits a la tardor, talment com fanalets d'un envelat vuitcentista, i el segon, pinta la primavera de color lila, amb sentors de mel. Una màquina de cosir reciclada, amb el sobre de marbre, és una bonica taula que ens permet deixar-hi el llibre o les ulleres, quan reposem un moment i reflexionem sobre la lectura, mentre deixem que la mirada es perdi, planures enllà. A la nit una llum esgrogueïda i somorta, que emana d'una bombeta nua, atrau a mosquits i volianes i els dóna una aparença un xic fantasmagòrica.            

Blog de meteorologia.
De tan en tant la lluna, com en un ritual del temps, intenta esmunyir-se per entre l'enreixat del pou, per emmirallar-se en la transparència de l 'escassa aigua. Però mai no pot, ja que degut a la seva trajectòria, sempre passa a frec del seu quimèric objectiu.
Però el vell pou està content, i s'alegra de rebre cíclicament, la visita de la celeste amiga, dons sap que només ella, des de la seva talaia, pot contemplar el fascinant quadre, en el seu màgic conjunt, veritable regal de la natura.

M. Roser Algué Vendrells                                                                     ( novembre 2006)

dilluns, 21 de març del 2016

Una bona manera de celebrar l'arribada de la primavera( hivernal), és amb aquests versos de la poesia de l'Olga Xirinacs, escrita per ella, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia.
Olga, la primavera t'ha portat dos regals, una molt bona millora de salut i el reconeixement públic de la vàlua de les teves paraules! Que per molts anys en puguis gaudir!

Preneu les roses

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fules de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març,
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada,
a la força del viure i a l'ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Ho, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu també,
La Primavera, d' Odilon Redon, al museu Puixkin.
la dona rosa i nua sota l'arbre immens
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L'he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s'esfullin,. Fulles i fulls de llibre
s'abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Felicitats Olga, petonets i gràcies per aquestes roses.

Alberto Ruggieri
M. Roser Algué Vendrells

dissabte, 12 de març del 2016

XOCOLATA
M'han fet arribar aquest vídeo i l'he trobat molt tendre malgrat la situació tan dura que l'ha originat ...He pensat que el podria compartir i el dedico especialment a tothom que  té passió per la xocolata!!!



La vida és plena de casualitats i sorpreses!!!

M. Roser Algué Vendrells.

divendres, 4 de març del 2016

TERTÚLIES

Durant un temps anava de tant en tant a una tertúlia poètica, on tothom escrivia en castellà menys jo. ( tots tenim un passat) Van convocar un concurs de poesia a nivell nacional i , és clar, el normal era que jo no hi participés...La meva satisfacció va ser observar algunes cares, quan van veure que hi havia participat ( no s'ho esperaven) i a més , vaig quedar finalista. En aquest cas hi havia premi pels tres primers : un quadre de tres pintors locals i va ser molt divertit, perquè com que un era  d'un pintor amic meu, vam fer una petita trampa, perquè em toques el que més m'agradava que era el seu... Ara és tot un personatge, sobretot en escultura...És professor de la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Es diu Jorge Egea.

LA  NANA  DE  LOS  PAJARITOS
Quaderns musicals
Tu que te despiertas muy de mañana
con un llanto tan chico y desvalido,
no penes más, cual pàjaro en el nido
a tu vera, te cantaré una nana.

Sinfonia de amor, mi niña sueña;
lindos pajaritos seran el coro
cristalina voz con reflejos de oro;
entre las mías, tu mano pequeña.

Tristes gorriones harán los clarines,
la bella alondra, arpegios de plata,
los ruiseñores suaves violines.

Melodía de acordes infinitos
te arrullarà cual celestial murmullo;
serà la nana de los pajaritos.
Las canciones infantiles de Nati.


Els refilets del tallarol, són del bloc de la Carme.

M. Roser Algué Vendrells

(Per cert, el meu blog demà farà vuit anys, avui me n'he adonat per casualitat.)