Subscribe:

dijous, 2 de desembre del 2021

Les falles d'hivern

Les festes amb foc són unes de les més importants i espectaculars festes populars catalanes. La majoria se celebren coincidint amb el solstici d´estiu. A Bagà, però, les flames marquen l´entrada al fred de l’hivern, en una intensa cremada col·lectiva de torxes, les "faies", que la nit de Nadal il·luminen les muntanyes del nord del Berguedà.





Aquí la gent no deu passar gaire fred, ja que es poden escalfar amb les "faies". Trobo que és fantàstic aquest espectacle de foc i llum!!!

M. Roser Algué Vendrells

divendres, 12 de novembre del 2021

La Selva del Camp

En aquest poble també hi ha molts poemes que es refereixen als noms dels carrers. No els hi he posat tots, perquè n'hi ha molts. Alguns han canviat de nom amb el pas del temps. Els poemes que hi ha a les majòliques del carrers els va escriure el metge i poeta local, Ramon Blasi i Rabasa.

PLAÇA MAJOR

La plaça gran de la vila
té un jardinet d'amor,
on l'amor sempre vigila
i ningú hi fa el sord.
La plaça gran de la vila,
té un brollador que s'enfila
i fa un plorico sonor,



CARRER DE ROSSELLÓ

Quin rossellonès seria
que Rosselló et va posar?
així que clareja el dia
amb el toc d’Ave Maria
ja et desperta el campanar.


CARRER DE LES CLAVEGUERES

El nom que duus no t’escau,
que ets de finestres florides
i una llenca de cel blau
i una pau, una gran pau
als terrats i a les eixides.


CARRER D’EN PUIG

Carrer d’en Puig curt i estret,
però obert a les mirades.
dessota d’un cel clar i net
la mà es donen les teulades.


CARRER DEL POU DE LA VILA

Carrer del Pou de la Vila
quin nom d’aigua fresca tens
on ets pou d’aigua tranquil•la!
on són els tupins d’argila
de tants anants i vinents!


CARRER DE LA PEIXATERIA

On és la peixateria
que el nom et donava un dia?
del teu cap del carrer estant,
veus el mar llunyà i brillant.

Camí del rec

CARRER DE GENTIL I VELLET

De la Gentil i el Vellet
en diuen d’aquest carrer
Vellet com el matí de fred
Gentil com un cavaller.


CARRER DEL PRESIDENT COMPANYS

Barriada del Carme
és un dels indrets millors
oh, Verge! Volgueu guardar-me
un raconet prop de Vós.


CARRER DEL FORN D’AVALL

Ai, carrer del Forn d’Avall,
forn de molta anomenada,
forn que despertava el gall
per fer pa i coca adovada.


CARRER DEL FORN NOU

Carrer del Forn Nou;
el pa cada dia era millor;
era de blat del Vilar
i aigua de la Font Major.


CARRER DE L’ABADIA

Abadia sense abat
però amb el senyor rector;
carrer fresc i a recer
per anar a Missa Major.

CARRER DE SANT RAFEL

Muralla de Sant Rafael
on el sol para al migdia,
i una oreneta pel cel va,
escrivint l'Ave Maria.

Un carrer qualsevol del poble.

M. Roser Algué Vendrells

dimarts, 26 d’octubre del 2021

Aquest poema ja fa mes de deu anys que el vaig publicar al blog . Com que el títol és el mateix del treball que ens va proposar la Marta, a l'octubre, m'ha fet il·lusió que tornés a sortir a prendre l'aire.

Somnis de tardor


Tardor...Simfonia de colors,
que et captiven la mirada,
amb matisos d'or i vermells de foc. 

Nits clares de lluna
i capvespres fantàstics
sota un cel de somni.


Pescadors a l'aguait
d'una mar, encrespada,
esperant que arribi  la calma.


Enyorances d'amors somniats
i d'il·lusions perdudes,
que mai seran realitat.

 Tardor...Sensacions indefinides
i per els cors sensibles...
Un bell cant de melangia!



M. Roser Algué Vendrells

divendres, 1 d’octubre del 2021


Boumort, la gran reserva salvatge del Prepirineu.

Vista de Boumort, des d'Hortoneda. Foto de Maria Rosa Vila.        


"Sabíeu que fa 36 milions d’anys a la zona de la conca de Tremp, limitada al nord per Boumort, hi havia un gran llac amb un delta de pantans i boscos tropicals? S’hi ha trobat fòssils de tortugues, cocodrils, tapirs i micos, entre altres bestioles d’aparença prehistòrica, que van viure-hi llavors"

"Fa 5 milions d'anys l'aigua va començar a excavar  el congost del Collegats."

 "Les roques són un diari de la Terra, que es va començar a escriure fa milions d'anys. Segons els experts, a Boumort i als seus voltants, es fàcil observar esdeveniments tan importants com les conseqüències
de l'aixecament dels Pirineus, i obrir-ne les pàgines és una lectura apassionant!"

(Fragments de l'escrit de la Núria Garcia Quera, a la revista Descobrir)


M. Roser Algué Vendrells.

divendres, 10 de setembre del 2021


Bona tardor a tothom

Un encàrrec personalitzat que em va fer M Roser Algué, i que vaig gaudir molt de principi a fi. Ja veieu que és una camiseta estampada per davant i per darrere, i que gira al voltant d'uns versos d'ella. Content de fer-la, i més quan em va dir que li havia agradat molt i em va enviar les fotos que ara compartisc ací.

I podria parlar ara de les camisetes i tasses que faig, però preferisc parlar de la Roser, a qui vaig conéixer fa molts anys gràcies al seu blog Petiteses (http://petitesesroser.blogspot.com/), allà hi ha molts poemes i altres textos seus, vos el recomane. A més a més Roser Algué té publicats tres llibres: "Sota un vel de cendra", un cant de nostàlgia nascut després dels incendis que van arrasar la Catalunya central en 1998. Segons paraules de l'autora és "un voler donar a conéixer una forma de vida que molta gent ignora i que, malgrat la seva duresa, també tenia les seves compensacions, sobretot pel que fa a relacions humanes". El primer llibre de poemes de la Roser és "Petiteses", i en ell reivindica la importància de les coses petites: "Jo crec que hem de viure observant tot el que ens envolta, sense perdre detall del que passa al nostre entorn, que ens va enriquint i això ens permet transmetre als altres un borrall de sensibilitat". I el darrer llibre fins ara és "Jo et donaré ales", on la Roser ens mostra una relació epistolar amb una persona que viu (i de vegades mor) a la presó. També ha publicat un conte infantil: "La Kika no s'agrada", que tracta el tema de l'autoestima. Roser diu: "vaig triar aquest tema perquè en la meva experiència com a mestra, sovint he trobat infants que no s'accepten tal com són i d'alguna manera volia fer-los arribar que l'important és ser bonics per dintre. Com siguem per fora és molt relatiu".

I ací vos deixe un poema seu que m'agrada molt:

"Quan surto de casa,
 veig al cel un núvol
que sembla un trapella.
Si ell em veu s'amaga.
Si me'n vaig em crida.
I com que m'enfado,
em diu: -Feia broma!
I em pica l'ullet".

Gràcies, Roser, per tanta poesia, per tanta bondat i per confiar en mi .






Ximo Segarra

 

Moltes gràcies a tu Ximo, per les teves amables paraules y per ser  tot un artista plasmant el dibuix a la samarreta...Fan molt bona parella, he, he...Tinc ganes que el temps acompanyi per lluir-la, no sempre una pot anar abillada amb tant d'art.

M. Roser Algué Vendrells.

diumenge, 11 de juliol del 2021

  BON  ESTIU  A  TOTHOM


El meu blog i jo estem una mica cansats i volem fer vacances...També la imaginació necessita un descans!
Amb aquesta posta de lluna plena a Montserrat, del dia 6 de juny, desitjo que tingueu un bon estiu i a veure si entre tots fem bondat i aconseguim que les coses tornin al seu lloc.
Com cada any , jo aníré passant per casa vostra  sempre que pugui.
Petonets a tothom!!!

M. Roser Algué.

dimecres, 9 de juny del 2021

Mirant el cel.
Si de tant en tant mirem el cel podrem veure tantes meravelles, que ens alegraran la vida i després les  recordarem algunes nits d'insomni , com si fos una pel·lícula màgica!!!








M. Roser Algué, Vendrells

dissabte, 22 de maig del 2021

El club de les cireres
(Veig que hi ha cirerers amb flors blanques i d'altres amb flors rosades!)





Hi havia una nena molt presumida que es deia Nora i tenia un petit trauma. A ella li agradava anar abillada amb tota classe de guarniments, per ser sempre la més guapa i la que cridés més l'atenció, però ai las, quan va néixer, la mare va dir que a la seva filla ningú no li foradaria les orelles, que era una cosa molt primitiva...I és clar aquest fet va tenir conseqüències: la nena no podia portar arracades! Em direu per què no se les posava de clip, però li feien malt o li queien i la nena sempre estava emmurriada.

Un dia ben entrada la primavera, que feia un bo que enamorava, va decidir anar a fer un vol pels camps propers de casa seva per veure si li passava el mal humor.

I badant, badant, va veure uns camps amb uns arbres plens de boletes vermelles. Era un cirerer.  Si va atansar i pogué comprovar que moltes boletes penjaven de les branques , per parelles. La cara se li va il·luminar, se les penjaria a les orelles i segur que li quedarien d'allò més bé. I així va fer-ho,  es va emmirallar en un petit rierol d'aigües cristal·lines i es va trobar molt bonica.

Per fi, cada any, a la primavera, buscava l'arbre que tingués les cireres més vermelles i durant un temps era la nena més feliç del món amb aquelles arracades tan ecològiques.

I ves per on , totes les seves amigues se'n van enamorar, i el seu cole , a la primavera semblava un jardí. Com que eren molt modernes van decidir que crearien un WhastsApp, i així podrien quedar per fer festes totes ben guarnides de vermell. Que quin nom li van posar? Doncs el Club de les Cireres!!! I la Nora, ara estava contenta i feliç!!!

M. Roser Algué Vendrells.

dilluns, 10 de maig del 2021

SAMARRETES D'OBRES D'ART...

De tant en tant, ja ho sabeu, la gent m’encarrega camisetes o tasses. 

L’encàrrec de Roser Algué, però, va ser especial, perquè ella volia que la camiseta portara una col·laboració que vam fer ella i jo fa uns anys.

Fa 8 o 9 anys vaig llegir al seu blog ­­­­−de nom Petiteses− un poema que em va encantar, i em va inspirar un dibuixet on vaig incloure els primers quatre versos.

Per això, encara que no era la idea prevista, no només hi ha una camiseta, la de Roser, també hi ha una per a mi. 



Gràcies, Roser, per ser així, i per dir-ho ben clar: “Són aquestes, no d’altres / les coses que recordes, / quan un dia de pluja / t’agafa l’enyorança; / I repenjada als vidres / de la teva finestra / regalimant nostàlgies... / penses en el passat.”

Ximo

M. Roser Algué

dimarts, 27 d’abril del 2021

Felicitats a totes les Montserrats


 Paisatges de Catalunya

(Tres fotos precioses tretes de la revista Descobrir)

                         Montserrat des del Bages.           

Posta de sol a la badia del Fangar, delta de l'Ebre.


Passejada pel Ripollès.

Respirem, aire pur, encara que sigui de forma virtual!

M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 18 d’abril del 2021


Les nenes perdudes del Llobregat
(Llegenda del Pirineu treta de la revista Descobrir)

Diu la llegenda que Hug de Mataplana, el senyor de la Pobla i Castellar, va triar una noia estrangera com a esposa. Una dona que va resultar altiva i orgullosa. Per això quan Hug va morir, el poble va sospitar de l’esposa, que estava embarassada. Diu la història que com a càstig va tenir una filla d’allò més lletja, però que, en fer-se gran, la mare es va proposar que la filla guanyés popularitat i fos la més bonica del regne. En una nit de bruixeria, totes les nenes del regne van desaparèixer. El poble les va buscar per tot arreu i tan sols van sentir uns plors llunyans sortint d’entre les roques. Diuen que l’aigua del brollador del Llobregat són en realitat les llàgrimes d’aquelles nenes!

Diuen que les llegendes no cal que siguin veritat, n'hi ha prou que siguin boniques!!!

Neixement del riu Llobregat a Castellà de N'Hug.         

M, Roser Algué Vendrells.

dijous, 8 d’abril del 2021

Núvols de colors , neu i boira.

Quan encara era de nit a Tona.


Posta de sol als cingles de Tavertet


Enfarinada de 2 cm per fer bonic als cingles de Tavertet, amb la boira freqüent que li dona màgia al lloc.

 No digueu que no atrau seure a la cadira...Això sí amb un bon café amb llet ben calent a les mans...

Jaume Cusidó.      www.jaumecusido.com


M. Roser Algué Vendrells.

dijous, 1 d’abril del 2021


ABRIL VORA EL LLAC 

(Poema recuperat de l'abril del 2.014)

Quan arriba el mes d’abril

vora el llac reneix la vida,

tant se val si és gran o xic;

la vida no necessita

mesures, per fer camí.

 

El matí és una festa

de cridòria i piuladissa;

l’hora dolça és el capvespre,

quan la tarda es va marcint.

 

Les granotes, grills i ànecs,

joves pinsans i orenetes

lentament se’n van al niu;

fins parelles de gavines,

gavines de terra endins.

 

El silenci va caient

sobre l’aigua de l’estany;

el sol que ja és a la posta

ens somriu dins el mirall.

 

Els arbres del seu entorn

s’hi banyen a frec de nit,

mentre s’hi van reflectint

els llumets de les masies

que hi ha vora els camins.


Quan per fi la vida dorm

surt la lluna silenciosa,

tot passejant-se mandrosa

vetlla amb amor el seu són.

M. Roser Algué Vendrells

Estany de Grauges ( Bergadà),   Sergi  Boixader .


M. Roser. Algué Vendrells

divendres, 19 de març del 2021


Moments màgics.

 " La màgia sempre és allà, tot el què hem de fer és anar a buscar-la".

"Alguns moments estan destinats a durar per sempre".

"Hi ha horitzons infinits esperant a ser explorats...
i albades que enamoren".

"Hi ha moments en els que mires a l'infinit la bellesa de la naturalesa i sents que pertanys a ella".

"Mai em cansaré de fer senderisme i poder presenciar increíbles postes de sol".










     Fotos i  Poesia,  Cristian Z.---https://www.facebook.com/CristianZFotograf


M. Roser Algué

divendres, 12 de març del 2021

D'on sóc filla? De Navàs?...

Ja fa temps vaig fer un post explicant on havia nascut , amb fotos que vaig fer jo. Tant el Sergi (fotògraf) com jo vam néixer a Navàs, però jo no al nucli del poble.
Jo vaig néixer a una colònia tèxtil, Palà Nou o Valls de Torroella, a la riba del riu Cardener, que pertanyia la meitat al municipi rural, de Sant Mateu de Bages ( a la serra de Castelltallat),i l'altre meitat al també municipi rural de Castelladral que el 26 de gener del 2000 va ser absorbit oficialment, pel nucli de Navàs...De fet antigament, Castelladral era més important!
Però aquí no s'acaba la història, ja que la part pertanyent a Navàs va passar a ser de Sant Mateu, d'on és ara tota la colònia...Em podeu dir d'on sóc? Ni jo no ho sé...Però a tots els efectes, carnet, partida de naixement, paperassa...Sóc de Navàs, tot i que sembla que  hauria de ser de Sant Mateu!!!


Camps verds a les afores del poble.

Vista aeria de Navàs amb Montserrat al fons.

El campanar de Castelladral una nit de lluna plena.

Esglèsia de Castelladral, a l'alba.


M, Roser Algué Vendrells.

dijous, 4 de març del 2021

MERAVELLES  DE  LA  NATURA










El Sergi ens explica que, quan va fer aquesta foto,  el Pedra ens va oferí una cara única en 6.800 anys: combinada amb el cometa Neowise després de la posta de Sol en direcció NO (315 graus nord). 

Ell diu que són com "notaris de la natura", que donen fe què una instantània, ha passat en un moment determinat.

Sergi Boixader...https://www.facebook.com/sergi.boixader


M. Roser Algué Vendrells