Subscribe:

divendres, 26 d’octubre del 2012

Avui he anat a caminar per la platja.  Només hi havia quatre pescadors i unes quantes ànimes solitàries, un autèntic plaer, i he pensat que estaria bé posar aquest poema...Potser era la mateixa platja dels records...


INSTANTS  MÀGICS 



Tu vas ensenyar-me a estimar el mar
a mi, que era una noia de muntanya;
poques vegades el veiérem junts...
ara, si em sento sola, m'acompanya.

Perquè volies veure el mar amb mi,
jo anava al teu costat il·lusionada;
encara en guardo un tendre record,
d'aquella passejada per la platja.

Caminàvem agafats de la mà
els dos estàvem molt callats,
érem com adolescents, i amb timidesa,
vaig sentir-me enllaçada pel teu braç.

Com que la nit era rúfola i freda
tu, molt galant, em vares abrigar,
vam compartir la teva americana...
un bell pretext per poder-me abraçar.

Recordo que em miraves amb tendresa,
amoixant-me els cabells amb suavitat
i vas besar-me els ulls moltes vegades...
no sé si somniava o era real!

Em parlaves fluixet, a frec de galta,
el que em deies, jo escoltava feliç:
-M'agraden molt les teves mans petites,
ets com un ocellet esmunyedís!

Més ...la natura sempre tan realista
em va venir de sobte a despertar,
en forma d'una forta gotellada...
i aquell màgic instant es va trencar.

---------------------------------

He tornat a la platja dels records,
però, en aquesta ocasió, de dia i sola
i en un impuls sortit del fons del cor,
he escrit el teu nom sobre la sorra.

L'ona amiga l'ha vingut a esborrar
lentament...com en un bes d'aimada,
la besada que jo no et vaig donar...
Avui, però, la mar estava en calma.

(Petiteses-2001)

M. Roser Algué Vendrells

dimarts, 23 d’octubre del 2012

L' AVI  DEL  CALENDARI
(Conte per escenificar amb infants aquestes dates de la castanyada, que permet  treballar  els dies, les estacions i els mesos. Pot ser una alternativa als teatrets clàssics de la castanyera)

Personatges: Una persona vestida d'avi molt vellet i un grup de nens i nenes (escola, esplai...)
Decorats:  Ambientació de tardor.

Avi---Vaja, vaja, quants nens i nenes que hi ha per aquí!!! Em presentaré:
Jo sóc l'AVI ANY i sóc molt i molt vellet. Escolteu-me amb les orelles ben obertes, perquè vull que em conegueu una mica millor. Sort que m’han posat un micròfon, perquè tinc la veu una mica cansada…
Sabeu? La meva família és molt popular, perquè surt a tots els calendaris. Jo tinc 12 fills... Sí, són els 12 mesos, que ben segur alguns ja coneixeu i també tinc  molts nets; en tinc 365, que són els dies . Però els meus nets són una miqueta estranys, perquè  entre tots només tenen 7 noms que es van repetint, són els dies de la setmana. Que me’ls podeu recordar? Es que ja no tinc gaire memòria…

Nens i nenes---dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge

A--- Moltes gràcies , ja veig que els coneixeu molt bé.
 I, oi que vosaltres viviu en una casa o en un pis? Doncs jo, com que sóc tan vellet , en tinc 4 de cases que es diuen: primavera, estiu, tardor i hivern i són les quatre estacions. A cada una d’elles hi viuen tres fills meus. Jo passo un temps amb cadascun d'ells, però no recordo en quina casa estic vivint ara…que em voleu ajudar a descobrir-ho?
N--- Si…

A---Vejam, que teniu molta calor? -Que som a la platja?
N---No

A---Doncs no sóc pas a la casa de l’estiu.
Potser  teniu molt de fred? Que està tot nevat?
N--- No

A---Doncs no sóc pas a la casa de l’hivern.
A veure com solucionarem el problema, perquè n’hi ha dues de molt iguals… Que hi ha moltes floretes?- que canten molt els ocellets?
N--- No

A---Doncs no sóc pas a la casa de la primavera.
Deixeu-me pensar…-Potser cauen les fulles dels arbres?, -Potser mengem castanyes i panellets...
N---

A---Ai caram, ja ho sé, segur que sóc a la casa de la tardor. I ja sabeu què diuen: A la tardor, ni fred ni calor.
Gràcies per ajudar-me a descobrir-ho. Ah, i sabeu una cosa? Aquests dies, és l’aniversari del meu fill novembre  que viu aquí, a la casa de la tardor i segurament jo he vingut, perquè farem una gran festa.
Ara me’n vaig a veure la meva amiga castanyera. Deu ser per aquí, que ja sé que cada any ve a portar-vos castanyes... I també  he de vigilar els meus nets,  que ja sabeu que són els dies i de vegades, són una mica trapelles.
Adéu-siau nens i nenes,  si em voleu veure, sempre em trobareu al calendari. Oi que em regalareu un poema?Em faria molta il·lusió!
                     
N--- És clar que sí, adéu avi...
Nens i nenes... Els mesos de l'any

El gener ens portarà neus,
el febrer serà variable,
pel març bufaran vents forts
i l'abril serà agradable.
Pel maig hi haurà floració, 
pel juny alguna tronada,
al juliol farà calor
i a l'agost forta secada.
Setembre serà mig sec
i l'octubre mig mullat,
al novembre farà fred
i al desembre vent gelat

                          Anònim



M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 21 d’octubre del 2012

SAFAREIG  AFEGIT
Quan ja tenia el post preparat per penjar, m'ha arribat un comentari a l'anterior ( de l'amiga Violant del blog :
http://dietaridesensacions.blogspot.com.es/) i m'ha fet tanta gràcia com em donava la rèplica amb un monòleg super-espontani i ple de frescor, que no m'he pogut estar de posar-lo. A mi tots els comentaris que em feu m'agraden i em fan feliç, però penso que tanta esponteneïtat, bé s'ho valia...Aprofito per donar les gràcies a tothom!

Ospa Roser!
A que no t'imagines a qui he vist avui pel carrer? Va: una, dues, tres...mai no ho diries. Saps aquell homenet grassonet de cabellera pel-roja i ulls de felí? Sí, sí el mateix que té el bloc anomenat" "Paelles , paellots i alguns tapadorots". Doncs bé, estava dins un descapotable aparcadet a la vorera de vora el mercat donat-se el filet( no pas el de vedella) amb aquella altra- ca, se la sap llarga, la molt mosqueta morta!-que administra el bloc titulat "Malvasies, pets de monja i altres tentadores llepolies". Sí dona, sí, aquella mossa que en el perfil posa amb aquell somrís de bleda santificada, mirant de reüll el cel, tota extasiada ella...doncs tu, jo que m'hi he apropat per saber del cert si efectivament eren ells i sí, sí...ell semblava manc d'ambdós membres superiors i ella semblava que tingués més braços que un pop...i després resulta que ens volen fer creure- pel que es diuen en els comentaris als posts dels seus blocs respectius- que no es poden veure ni en pintura...Vaja!, si seran falsos, aquests dos...perquè aviam, està bé que s'ho muntin, però que no ens facin creure que s'odien, encara que potser ha estat d'aquest odi que n'ha nascut aquesta passió desaforada...ai, però si fins i tot un urbà se'ls hi ha acostat per demanar-los "contención que están aparcados delante de una guardería" Bé, de què anava aquest post teu?, ah! sí, dels tafaners. Maaaaa! jo és que no els aguanto...però que s'han cregut els que es foten en la vida dels altres ? és que no en tenen de pròpia o què? " Vamus", home! és que no hi ha dret! treballar més i no treure el cap per la finestra...cagum...
Petons! i ja m'acabaràs d'explicar allò que em deies del veí de la cosina germana de l'amiga d'infància de la dona del blocaire que té 2.457.104 seguidors i tots li comenten els seus posts.

Violant

diumenge, 14 d’octubre del 2012

FER   SAFAREIG...
(Una mica d'humor)
 
- Ring...

- Si?

- Maite, sóc la Neus.

- Hola Neus , què volies?

- Res, només trucava per dir-te que he vist a la Marta.

- I... ?

- I no saps amb qui?

- No.

- Imagina’t, amb aquell tipus baixet i calb que vam conèixer a Roma. Aquesta noia deu estar molt desesperada, perquè s’agafa a qualsevol cosa...

- Potser sí.

( deu minuts després)...

- I te’n recordes que feia règim per aprimar-se? Doncs ara està ben rodoneta i com que mai ha tingut gust a l’hora de vestir...

- La Maite deixa la seva amiga parlant sola i va cap a la cuina a treure l’olla del foc. La Neus  segueix amb el seu monòleg...

- Ningú diria l’edat que té, no et sembla?

- Si tu ho dius...

- I saps si la Marta encara surt amb l’Ernest?

- No ho sé...

- Bé, et deixo que tinc molta pressa i no m’agrada fer safareig. Petons.

- Adéu, i no corris, podries pendre mal...(penja)

La Maite sospira profundament i torna cap a la cuina. S’adona que ha passat mitja hora llarga. Sort tindrà del microones, si vol dinar i no vol fer tard a la feina!!!

M. Roser  Algué vendrells

diumenge, 7 d’octubre del 2012

DESFER  CAMÍ---2a part...

I de cop i volta, m'adono que no estic sola. A un vell roure, davant meu, descobreixo un petit esquirol que em mira encuriosit. Està estudiant els meus moviments. Què deu pensar? Segur que em confon  amb algun  ocell enorme i espera el moment de veure'm emprendre la volada o potser, una mica mal intencionat, el que vol és que tot badant rellisqui i em doni la gran patacada! Al cap d'una estona, cansat d'esperar un desenllaç que triga massa, gira cua i se'n va fent saltirons.



Des de la meva talaia, també veig un niu, ara buit, segurament a l'espera de ser ocupat la pròxima primavera amb éssers alats, protagonistes de vols i piuladisses, que alegraran aquestes boscúries. Quan ja estic ben saturada d'altituds baixo lentament, mirant bé on poso els peus per a no tenir un ensurt, a l'últim moment, que pugui espatllar el goig de la meva ascensió arborícola.




Ves per on, quan ja han passat moltes estacions de l'època dels genolls pelats i les esgarrinxades, he tornat a reviure una de les meves afeccions infantils. Això em fa pensar que, de vegades, és fàcil desfer camí, si un té l'esperit jove...i les cames et responen, és clar!

Fi.

M. Roser Algué Vendrells