Subscribe:

Ràdio poètica

En aquesta secció hi trobareu algunes entrevistes que jo vaig fer, a persones importants del món de les lletres quan treballava a Ràdio Estudi fa una vintena d'anys. Només hi he posat aquells que poden interessar més, ja que són els que coneix més o menys tothom.

La durada de les entrevistes pot anar des de 20 minuts fins 1 hora.
  1. Joan Margarit, Poeta. (28 minuts) 
  2. M. Mercè Marçal, Poeta. (28 minuts)
  3. Miquel Martí i Pol, Poeta. (27 minuts): Entrevista a casa seva.
  4. Raimon, Cantautor. (30 minuts): Entrevista al Bar Zurich.
  5. Montserrat Abelló, Poeta. (56 minuts)
  6. Guillem Viladot, Escriptor i Poeta. (50 minuts)
  7. José M. Mendiluce, Eurodiputat i "Refugiats ACNUR". (15 minuts): Entrevista
  8. M. Mar Bonet, Cantautora. (24 minuts): Entrevista per telèfon + cançó
  9. Pau Riba, Cantautor net de Carles Riba. (58 minuts)
  10. Santi Vendrell, Cantautor. (28 minuts): Fragment. Cançons + poemes Martí i Pol
  11. Manuel Forcano, Poeta (52 minuts)

16 comentaris:

  1. Ostres!
    Ho trobo molt però molt interessant. Les aniré escoltant i les comentaré.
    Moltes gràcies per compartir-ho amb nosaltres.
    Petons!

    ResponElimina
  2. Has vist noieta, la Roser té un munt de cops amagats...Com que les tinc en casset, no sabia com posar-les a l'ordinador, sort que tinc un ajudant que és un sol i no és tan difícil com em pensava...
    Ves a saber, igual escoltar la Roser, al vespre, pot solucionar algunes nits d'insomni o substituir somnífers...
    Petonets sota la pluja, ufff, quanta aigua!

    ResponElimina
  3. Hola M. Roser.
    Quina veu més bonica que tens. Saps acabo d´escoltar l´entrevista amb en Marti Pol.
    Es veu que eren molt amics amb en Lluis Llach. Ja t´he comentat en el Post. que els vareig veurer a tots dos a Valencia fa més fe 20 anys en Un Pont de Mar Blava.
    Ah els rapsodes qu en recitat els seus Poemes m´en encantat i la seva dona, amb quin carinyo, trasmitia les seves paraules. Realment es emocionan.Deuria de patir molt pobret amb l ´esclerosis múltiple.
    Molts petons i dolços sons

    ResponElimina
  4. Hola Montserrat, sí el Miquel era molt amic del Lluís Llac i del Pep Guardiola...Jo no sé si va patir o no, però sempre se'l veia feliç.
    El noi que recita és fill de la segona dona del Miquel, de la Montserrat. Això de la veu depenia del dia, de vegades com en aquest cas la tenia bé, però hi havia dies que estava afònica i havia de fer el programa igual...
    Molts petonets , bonica.

    ResponElimina
  5. Quin equipàs, fa patxoca, Roser.
    Va bé per tornar trobar el gust a la poesia.

    ResponElimina
  6. Has vist Jordi? Tota una experiència...
    És el que passa quan tens uns quants anys, que has pogut fer moltes coses...
    Pensa que en cinc anys hi cap molta poesia!
    Petonets.

    ResponElimina
  7. Quina època més interessant vas viure M. Roser . Poder entrevistar i parlar tota aquesta gent, poetes, cantants... Ahir vaig escoltar un tros d'una entrevista i ara volia tornar-hi i no em deixa entrar, suposo que es per causes tècniques. Una altre estona ho tornaré a provar.
    Petonets de cap de setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que va ser una època bonica de la meva vida, vaig gaudir molt fent el programa de ràdio...Gràcies per escoltar-me!
      No sé que passa darrerament, que a mi també em costa entrar en alguns blogs, la tècnica també falla de tant en tant...
      Petonets Anna, ara me'n vaig a veure les corals de TV3, que canten molt bé.

      Elimina
  8. Ma. Roser, a 11 de desembre d'enguany, les entrevistes estan desactivades. Es pot arreglar?
    Petonets!

    ResponElimina
  9. Hola noieta, acabo de mirar les entrevistes i totes se senten correctament...Ahir si que vaig tenir problemes amb l'ordinador, però avui, veig que tot funciona bé, no sé que deu passar...
    Petonets i somriures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que el problema és del cercador que faig servir, pel que he pogut averiguar. Ara, però, aprofitant que tenia les dues darreres activades, estic escoltant des de la feina -els divendres sóc l'única secretària de l'Eixample que treballa- la d'en Pau Riba. Se't veu tota una professional, Roser. I quina veu més melosa!.
      Llegint temps ençà epistolaris i diaris de la poetessa Rosa Leveroni, recordo la seva història clandestina amb en Ferran Soldevila (es van conèixer a l'Escola de Bibliotecàries) i com li explicava a aquest que en Carles Riba li anava darrere d'una manera bàrbara, fins al punt d'haver viscut alguna situació realment desagradable (va ser professor d'ella, igual que en Soldevila i ella admirava a ambdós). No sé si el nét en sap res d'aquest amor-passió frustrat de l'avi que, evidentment, era casat amb l'Arderiu. Però és veu que se'n va ben encaterinar, malgrat les carbasses rebudes. Em sembla que algunes de les seves poesies (de les d'en Riba) estan inspirades en la Leveroni. Ja buscaré els llibres on ho vaig llegir per transcriure'n alguna aquí.
      I no, no, no vull pas fer safareig ni prensa rosa, però és aquestes coses fa sentir a aquests artistes més a la vora del poble, oi? Es que conec gent que es pren molt però molt malament que algun artista (poeta, escriptor, còmic inclús...) sigui humà i com a tal, tingui les mateixes debilitats que tothom...
      Petonets!
      Ja m'agradaria trobar a mi en el dial -a les nits- una emissora amb un programa d'aquestes característiques. De debò t'ho dic!

      Elimina
    2. Oh, gràcies, gràcies... La veritat és que va ser una experiència molt agradable i penso que malgrat ser totalment auto-didacta, me'n vaig sortir prou bé.
      Aquesta entrevista del Pau Riba no és de les millors, perquè al començament, ell estava com una mica cohibit( ves per on) i li havia de treure les paraules amb calçador, però després ja es va deixar anar i va ser fàcil. El problema era que jo em preparava els guions per no quedar-me en blanc, però moltes vegades les respostes dels convidats, no donaven peu a les preguntes que jo tenia i havia d'anar improvisant, sobre la marxa...
      A mi també m'agraden les anècdotes d'aquests personatges que semblen intocables, si ho hagués sabut aleshores li hauria preguntat.
      Això de posar el reproductor de dues maneres diferents, és perquè de cop i volta no ens deixa posar-los com els primers, anirem provant, bé el noi que m'ajuda anirà provant,he, he, a veure si trobem la manera de què quedi ben estètic, perquè aquests dos últims són molt grans...
      Més gràcies pel teu interès noieta.
      Petonets radiofònics.

      Elimina
  10. Roser, he escoltat en Pau Riba... i també la teva veu.
    Tinc el doble "Dioptria", el "Licors", "Jo la donya i el gripau" "L'amarga crisi", i altres. És un cantant-poeta-intèrpret imprescindible.
    Iré escoltant altres talls radiofònics: la Maria del Mar Bonet, La Maria Mercè Marçal, Raimon...
    Una feina magnífica!
    Fita

    ResponElimina
  11. Gràcies Xavier, hi ha èpoques de la vida que et permeten fer coses que mai abans, t'havies proposat fer i de les qual en gaudeixes molt. El cinc anys que vaig treballar a la radio van ser d'allò més plaents...No totes les entrevistes em van sortir igual, però pensa que jo mai m'havia posat davant d'un micro i ningú em va ensenyar com fer-ho. Va ser un treball completament autodidacta.
    Petonets Xavier.

    ResponElimina
  12. Quina feina més ben feta!

    ResponElimina
  13. Perdona, feia dies que no mirava aquests comentaris i no havia vist el teu...Moltes gràcies, va ser una feina molt gratificant per a mi, vaig conèixer molta gent guapa, que fer un programa setmanal durant cinc anys, va donar per molt!!!
    Petonets, Maijo.

    ResponElimina