Subscribe:

diumenge, 31 d’octubre del 2010

EX- LIBRIS



Sempre m'havia fet il·lusió tenir un ex-libris personalitzat, per poder identificar els meus llibres, però no coneixia ningú que en fes. Per casualitat vaig conèixer un monjo de Montserrat, parent d'un alumne que tenia en aquell moment. És el pare Oriol Diví. Vam anar d'excursió al Monastir amb la classe i ens va rebre molt amablement. Ens va ensenyar els ex-libris que feia, que eren unes petites (pel tamany) obres d'art, fetes amb fusta de boix treballada a mà, unes autèntiques filigranes. I penseu que és un senyor que té més de 80 anys... Crec que és de les poques persones a tot el món, que en fa. Com a mínim que siguin conegudes. Vaig pensar que era el moment ideal per fer real la meva il·lusió i li vaig demanar si me'n faria un. Tot i que tenia molts encàrrecs i, és clar, és un treball molt lent, sobretot per un senyor tan gran,al cap d'un temps en vaig rebre un, que era una petita meravella. No cal dir que sempre li estaré agraïda.

I com que he trobat una foto d'aquella excursió a Montserrat, també l'hi he posada. M' ha fet gràcia, perquè els meus alumnes de 4t, eren tan alts com jo. Per si us despisteu, sóc la tercera de la dreta de l'última fila, bastant més jove...és que ja fa una pila d'anys!!! (cliqueu la foto).


M. Roser Algué Vendrells

dimarts, 26 d’octubre del 2010

ANIVERSARI DE MIGUEL HERNÁNDEZ

S'acaba el mes d'octubre i celebrem el centanari del neixement de Miguel Hernández, el poeta d'Orihuela. Com a petit homenatge he fet aquests dos vídeos, amb tot el meu afecte. Espero haver contribuït a que la gent el recordi, a ell i als seus poemes.

M. Roser Algué Vendrells

dimarts, 12 d’octubre del 2010

MIGUEL HERNÁNDEZ --llegó con tres heridas-no puedo olvidar


M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Avui ha plogut...
Després de la tempesta tinc ganes de veure el paisatge i vaig a fer un tomb. El cel encara és gris. Les nuvolades s'arrosseguen i es confonen amb el mar a l'horitzó, fins al punt que algun vaixell que s'intueix en la llunyania, és difícil saber si va navegant per l'aigua o volant pels núvols. I si miro a l'indret de la muntanya, veig tota la gamma de verds enlluentits encara per les gotes de pluja: el verd maragda, el verd fosc del pi pinyoner, el verd més grisos de les alzines... I pel cantó de la plana, destaquen unes taques platejades; són els pobles que, de tant en tant, apareixen mig amagats dins la boirina que mandroseja per la vall.




Les bestioles del camp treuen el cap arreserades dins els seus caus, per assegurar-se que ja no hi ha perill de fortes gotellades. I si, de sobte, algun núvol s'esquinça i un raig de sol travessa l'humit paisatge, tot es transforma. És com quan després d'una nit fosca, obres la finestra amb els ulls mig enllaguenyats i t'adones que ja és ple dia. Avui l'aigua i la llum han coincidit uns instants, hi ha sortit un preciós arc de Sant Martí. A partir d'ara tot reneixerà amb força, assaonat per la tormenta que ha netejat l'ambient de partícules molestes. És com un metafòric devassall de llàgrimes purificadores, que et deixen una sensació de pau que no es pot pas explicar...


Gràcies, natura, pel teu regal de colors!!!
M. Roser Algué Vendrells