Gràcies a tu, Dolores. Encara no en sé gaire de fer vídeos, però em fa il·lusió aprendren. Ara estic preparant el vídeo de las nanas de la cebolla, com a últim homenatge a Miguel Hernandez. Moltes besadetes també per a tu. M. Roser
Si mires el blog de la biblioteca de l'escola, em sembla que han fet algun treball sobre la Joana( no he tingut temps de mirar-me'l...)
Querida amiga tu mensaje es tan cálido que me reconforta. Estoy en paz, pero me he quedado como desinflada que me falta aliento para dedicarme a corazón pleno y abierto a mi blog... Pienso que es la etapa que me toca vivir en estos momentos. Etapa que espero me sirva para meditar, reencontrarme y resurgir; que la vida sigue y hay tanto que hacer!!! Te mando un gran abrazo amiga y muchos besos. Cariños de tu amiga virtual del otro lado del mar.
Jo sempre he pensat que un poema, de fet, no està ben acabat fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que, l’escriptor sol, no és capaç de donar-li.
Cada dissabte l'aire fresc del carrer penetra dins les cases.
Deixem que l'herba creixi pels camins
i esborri el pas del caminant cansat.
Tot el que és bell incita a la bellesa.
Miquel Martí i Pol
He trobat uns quants mots
al món de la poesia,
no vull quedar-me'ls tots!
Si t'agrada llegir
et faran companyia,
ens els podem partir
Joana Raspall
L'alba, encara llunyana, farà plorar els camins. Josep Anton Soldevila
La lluna em farà de barca, quan una nit de tempesta els somnis tregui a la mar. Carme Rovira
El meu camí té l'orgull molt endins i el nord serè d'un tossut solitari. Josep Riera
...fugaçment fugiren desitjos per expressar, així i tot, romandran amb mi sempre. Rosa Codina
S'apaivaga la llum, el capvespre es desborda, tragino somnis. Carles Duarte
Sense comprendre com i perquè navego, hisso la vela. Potser vent i gavines em triaran les rutes.
Quan estic sola, em sento acompanyada de tantes coses! Joana Raspall
Plou i fa sol. I al tros de cel que des de casa veig, cap bruixa no es pentina.És molt estrany. La mare sempre canta la cançó, i ni la cançoneta ni la mare no saben dir mentides; això ho sé. Llavors, què fan les meves bruixes quan plou i quan fa sol i torna a ploure? Potser han perdut la pinta i resten dinsun núvol, o rera la gran cinta dels colors perquè no les vegem descabellades.No ho sé, no ho sé... Esther Martínez Pastor
Sovint, la teva mirada i el meu esguard s'abracen.
Tu i jo els deixem fer, engrescats en alguna conversa.
T'acostes i, joganers, els meus cabells et fan pessigolles.
Tot és proper llavors i els teus ulls van fent, amb ressò de tendresa i delit d'esperança. Elisa Riera
Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s'ha de ploure? Al meu país la pluja no sap ploure. Raimon
TEMPS VENTURÓS
No sé si plou on ets, però la pluja fa que et recordi. Haviem compartit moltes pluges i moltes esperances; matins, tardes, capvespres desfilaven sota el pausat exordi de la pluja i erem feliços amb ben poca cosa. Passejàvem sovint sota la pluja i cadascun dels dos feia projectes que fins i tot a voltes s'acomplien. Temps vebturosos. Ara tu no hi ets i la pluja segueix.M'agradaria saber que plou per tu també, i la pluja ens uneix com abans, altra vegada. Miquel Martí i Pol
La boira amaga secrets forjats per trens nocturns. I fa udolar el vent amb els seus ulls tristos. Josep Anton Soldevila
Al parc
Asseguda en un banc,enmig del parc, llegeixo allò qu cada mot em diu i escolto les converses de les dones que parlen al costat, sempre en veu alta, sobre el perillnuclear,armes i avions, la pensió de viduïtat que els és escassa per poder pujar els fills tal com voldrien, els canvis que fa el món, i la incertesa... Només un cop de vent, un giravolt que aixeca brins i pols de terra eixuta i em gira els fulls que prencamb mig enuig, em recorda que visc, que sóc, que sento. Migdia al parc. LLegia. Veig com passen els fulls del llibre, els nens, i tants de dies. Vinyet Panyella
Tornarem a parar taula i la guarnirem amb garlandes. Caliu d'abraçades, bocins de calma, caramels de tendresa, fruits d'enyorança. En un racó, dos coixins xuclaran maduixots amb nata. Elisa Riera
Caminet Caminet enriolat amb timons i mareselves, passava pel caminet i he trobat flors estimades. El perfum és deliciós d'aquestes plantes boscanes, plantes humils de cor net mirant al cel s'emmirallen. El timó la flor humil, les violetes ses companyes i les mareselves són, oloroses i molt blanques. Faré un pom d'aquestes flors i m'enfilaré pels marges. Quan el sol ja sigui post i estigui un poc cansada, vull posar les flors al gerro i les miraré amb nostàlgia. Demà torno al caminet i veuré també el paisatge miraré les flors húmils, són les que a mi més m'agraden. Teresa Bertran
Què bonic, xulo i interessant està el vídeo. Gràcies, guapetona.
ResponEliminaBesadetes
Gràcies a tu, Dolores. Encara no en sé gaire de fer vídeos, però em fa il·lusió aprendren. Ara estic preparant el vídeo de las nanas de la cebolla, com a últim homenatge a Miguel Hernandez.
ResponEliminaMoltes besadetes també per a tu.
M. Roser
Si mires el blog de la biblioteca de l'escola, em sembla que han fet algun treball sobre la Joana( no he tingut temps de mirar-me'l...)
Querida amiga tu mensaje es tan cálido que me reconforta. Estoy en paz, pero me he quedado como desinflada que me falta aliento para dedicarme a corazón pleno y abierto a mi blog...
ResponEliminaPienso que es la etapa que me toca vivir en estos momentos. Etapa que espero me sirva para meditar, reencontrarme y resurgir; que la vida sigue y hay tanto que hacer!!!
Te mando un gran abrazo amiga y muchos besos.
Cariños de tu amiga virtual del otro lado del mar.