Sempre m'havia fet il·lusió tenir un ex-libris personalitzat, per poder identificar els meus llibres, però no coneixia ningú que en fes. Per casualitat vaig conèixer un monjo de Montserrat, parent d'un alumne que tenia en aquell moment. És el pare Oriol Diví. Vam anar d'excursió al Monastir amb la classe i ens va rebre molt amablement. Ens va ensenyar els ex-libris que feia, que eren unes petites (pel tamany) obres d'art, fetes amb fusta de boix treballada a mà, unes autèntiques filigranes. I penseu que és un senyor que té més de 80 anys... Crec que és de les poques persones a tot el món, que en fa. Com a mínim que siguin conegudes. Vaig pensar que era el moment ideal per fer real la meva il·lusió i li vaig demanar si me'n faria un. Tot i que tenia molts encàrrecs i, és clar, és un treball molt lent, sobretot per un senyor tan gran,al cap d'un temps en vaig rebre un, que era una petita meravella. No cal dir que sempre li estaré agraïda.
I com que he trobat una foto d'aquella excursió a Montserrat, també l'hi he posada. M' ha fet gràcia, perquè els meus alumnes de 4t, eren tan alts com jo. Per si us despisteu, sóc la tercera de la dreta de l'última fila, bastant més jove...és que ja fa una pila d'anys!!! (cliqueu la foto).
M. Roser Algué Vendrells
Hola Roser! Sóc la Desirée ex-alumna teva de 1er i 2nd de primària. Ara mateix estic vivint a Banyoles i faig 2n de batxillerat social-humanísitc. Sovint m'enrecordo de tu i dels dies al Folch i Torres, però sobretot últimament ja que faig moltes classes de poesia catalana i també perqué tinc els teus llibres a la prestatgeria de la meva habitació. Fa una estona, després de fullejar-los, m'ha vingut la idea de buscar-te per internet per veure si has escrit cap altre i he topat amb aquest blog i la veritat és que m'ha fet il.lusió saber de tu.
ResponEliminaAvui li he comentat a la meva professora de literatura catalana que et tenia a tu com a professora i que havies escrit varis llibres i ella, que és una amant de la poesia, m'ha demanat que demà els porti a classe.
Deixant això a part, com estàs? Com va la vida? Sincerament espero que genial.
Un petó molt gran!
P.D: Em sap greu escriure't això pel blog però no trobo el teu correu electrònic. Aquí et deixo el meu per si vols contestar-me millor per missatgeria: rtdesiree@hotmail.com
Quina sorpresa, Desirée...T'he escrit un missatge i ara ja tindràs la meva adreça.
ResponEliminaMolts petons,
M. Roser
Fa dies volia deixar-te un missatge, cada cop que ho provava no responia internet i quedava sense guardar-se.
ResponEliminaA veure si per fi puc.
Volia dir-te que tens un ex-libris molt bonic, i es una categoria que te l'hagi fet el frare de Montserrat. Guarda'l per molts anys.
Gràcies Imma,aconseguir l'ex-libris va ser un petit repte, de vegades va bé tenir"influències"...
ResponEliminaDarrerament no sé que passa amb internet que fa molt el ruc!!!
Una abraçada,
M. Roser
Et torne la visita al meu blog Roser. Li he pegat una fullejada al teu i ja veig que ets una amant de la poesia, per llegir-la i deduix que també per escriure-la. Açó del ex-libris m'ha encantat, de fet, t'envetje ;-) Un abraç endecasil·lab asonant per 2011!
ResponElimina