Subscribe:

dijous, 16 de juliol del 2009


FESTA MARINERA



Avui 16 de juliol és la Mare de Deu del Carme, la festa de la gent de la mar ...

A mi em plau fer un petit homenatge a les dones que sovint pateixen en silenci, mentre esperen l'arribada de les barques que intueixen a la llunyania.

I també a la mare que es deia Carme, tot i que ella era de terra endins...


EL FAR
( LES DONES DE LA MAR)

Dalt unes roques, lluint a ple dia,
tot dominant del mar la immensitat,
s’aixeca acollidora i fent de guia,
una ermita, i un far al seu costat.

Els pescadors, quan surten amb la barca,
no el perden mai de vista, perquè amb sort,
encara que la mar bufi encrespada,
guiats per ell, retornaran a port.

Mentre, les dones, les mares i filles,
resten totes soles ben a prop del mar
i tot feinejant i adobant les xarxes,
callen i preguen, pensen en el far.

I com cada any la diada del Carme
colles de dones i homes de la mar,
des dels més grans a la gent més menuda,
hi van en romeria, cap al tard.

I sola en un racó, mig amagada,
hi podreu veure una pobreta nena,
una nena petita i dissortada
evitant fer notar la seva pena.

Que tot mirant la Verge marinera
amb els ulls plens de llàgrimes de dol,
diu: - Tu no en tens la culpa, Mare meva,
no en tens la culpa del meu desconsol!

És la necessitat de sobreviure
que porta els nostres homes a la mar,
la que m’ha deixada sense pare
i a grans penúries m’hauré d’enfrontar.

I quan jo sigui una dona casada,
també el meu home serà pescador
i pot ben ser que una altra torbonada,
em torni a renovar aquest vell dolor.

I és que les dones, les mares i filles,
de pescadors i de gent de la mar,
patim sovint angoixes i fatigues...
però sempre confiem en el teu far.


M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 5 de juliol del 2009

POESIA SOLIDÀRIA

La meva escola Folch i Torres d’Esplugues de Llobregat va participar en el projecte POESIA EN ACCIÓ que intenta, per mitjà de la poesia, promoure entre els infants la solidaritat i el respecte per a totes les cultures.
Van escollir un poema del Gerard, un nen de 6è, i un de meu, per formar part del llibre: “Poemes per a un món millor”.
El dissabte 20 de juny, vam anar a llegir-los a l’Ateneu Barcelonès. Va ser una experiència agradable, sobretot pel Gerard que estava molt il·lusionat.
Tan de bo aquest llibre sigui ple de granets de sorra solidària que motivin, a qui el llegeixi, a lluitar per aconseguir un món millor on tothom pugui ser una mica més feliç.

PAU= AMOR



Si tingués la màgia d’un heroi,
dels batzuques faria canals d’aigua
i dels tancs mànegues.
Dels insults, poemes,
de les ferides, tires de colors,
de les guerres, balls populars,
dels soldats, pallassos,
de la sang, suc de maduixa,
de les granades, ous de Pasqua,
dels uniformes de camuflatge, disfresses d’elefant,
de les espases, bats de beisbol per jugar,
de les bombes, globus de festa,
dels escuts, taules de te,
de les llances, estris de camp
i de les punyalades, abraçades d’amor.

Gerard Madurell

A UN INFANT

- Qui ets que plores tan fluixet a prop meu
en la foscor de la nit,
quan tot resta en silenci?


- Sóc un infant perdut entre la boira
caminant sol i trist,
pobre, cansat i tremolant de fred.

Sense ningú que,
a l’hora dels bells somnis,
em miri dolçament
i em bressoli amb amor
fins que la son em guanyi.

Sense ningú que,
en la fredor de l’alba,
m’embolcalli amb tendresa
i em vetlli quan la por
entristeix el meu son de nen pobre.

Vols donar-me la mà
perquè en les negres nits,
no tremoli de fred
ni em desvetlli la por?

- Vine, petit infant,
caminarem plegats.
Jo t’adormiré amb cançons de bressol
i vetllaré el teu son.
I si alguna llàgrima
et desperta quan dorms,
eixugaré el teu plor
i et besaré el front.

Somriu, petit infant,
Ja no estaràs més sol.

M. Roser Algué Vendrells