FESTA MARINERA



Avui 16 de juliol és la Mare de Deu del Carme, la festa de la gent de la mar ...

A mi em plau fer un petit homenatge a les dones que sovint pateixen en silenci, mentre esperen l'arribada de les barques que intueixen a la llunyania.

I també a la mare que es deia Carme, tot i que ella era de terra endins...


EL FAR
( LES DONES DE LA MAR)

Dalt unes roques, lluint a ple dia,
tot dominant del mar la immensitat,
s’aixeca acollidora i fent de guia,
una ermita, i un far al seu costat.

Els pescadors, quan surten amb la barca,
no el perden mai de vista, perquè amb sort,
encara que la mar bufi encrespada,
guiats per ell, retornaran a port.

Mentre, les dones, les mares i filles,
resten totes soles ben a prop del mar
i tot feinejant i adobant les xarxes,
callen i preguen, pensen en el far.

I com cada any la diada del Carme
colles de dones i homes de la mar,
des dels més grans a la gent més menuda,
hi van en romeria, cap al tard.

I sola en un racó, mig amagada,
hi podreu veure una pobreta nena,
una nena petita i dissortada
evitant fer notar la seva pena.

Que tot mirant la Verge marinera
amb els ulls plens de llàgrimes de dol,
diu: - Tu no en tens la culpa, Mare meva,
no en tens la culpa del meu desconsol!

És la necessitat de sobreviure
que porta els nostres homes a la mar,
la que m’ha deixada sense pare
i a grans penúries m’hauré d’enfrontar.

I quan jo sigui una dona casada,
també el meu home serà pescador
i pot ben ser que una altra torbonada,
em torni a renovar aquest vell dolor.

I és que les dones, les mares i filles,
de pescadors i de gent de la mar,
patim sovint angoixes i fatigues...
però sempre confiem en el teu far.

M. Roser Algué Vendrells