Subscribe:

divendres, 15 de juliol del 2011

FESTA  MARINERA


Demà, 16 de juliol, és la Mare de Deu del Carme, 
la festa de la gent de la mar.
A mi em plau fer un petit homenatge a les dones, 
que sovint pateixen en silenci, 
mentre esperen l'arribada de les barques que s'albiren a la llunyania.
I també a la mare, que es deia Carme, 
tot i que ella era de terra endins...

EL  FAR

( a les dones de la mar )


Dalt unes roques, lluint a ple dia,
tot dominant del mar la immensitat,
s’aixeca acollidora i fent de guia,
una ermita, i un far al seu costat.

Els pescadors, quan surten amb la barca,
no el perden mai de vista, perquè amb sort,
encara que la mar bufi encrespada,
guiats per ell, retornaran a port.

Mentre, les dones, les mares i filles,
resten totes soles ben a prop del mar
i tot feinejant i adobant les xarxes,
callen i preguen, pensen en el far.

I com cada any la diada del Carme
colles de dones i homes de la mar,
des dels més grans a la gent més menuda,
hi van en romeria, cap al tard.

I sola en un racó, mig amagada,
hi podreu veure una pobreta nena,
una nena petita i dissortada
evitant fer notar la seva pena.

Que tot mirant la Verge marinera
amb els ulls plens de llàgrimes de dol,
diu: - Tu no en tens la culpa, Mare meva,
no en tens la culpa del meu desconsol!

És la necessitat de sobreviure
que porta els nostres homes a la mar,
la que m’ha deixada sense pare
i a grans penúries m’hauré d’enfrontar.

I quan jo sigui una dona casada,
també el meu home serà pescador
i pot ben ser que una altra torbonada,
em torni a renovar aquest vell dolor.

I és que les dones, les mares i filles,
de pescadors i de gent de la mar,
patim sovint angoixes i fatigues...
però sempre confiem en el teu far.

M. Roser Algué Vendrells

Tot i que no vaig enlloc , aquest és el darrer post de la temporada, he de descansar la vista. De totes maneres cada dos o tres dies miraré el correu electrònic per si algú "s'avorreix" i vol contactar amb mi...i durant uns dies encara donaré una ullada pel blog.


QUE   PASSEU  TOTS  I  TOTES  UN  BON  ESTIU,  
SI  POT  SER  FRESQUET  MILLOR.

dimecres, 6 de juliol del 2011

FIDELITAT (Havanera)



El passat mes de juny, una coral del poble va estrenar la meva l'havanera (la lletra és meva, la música no) Fidelitat. Primer jo la vaig llegir i després ells la van cantar a tres veus i amb acompanyament d'acordió. Va ser preciós i em sembla que fins i tot  va treure el nas alguna llagrimeta. El problema és que jo la volia tenir en vídeo i posar-la al blog, però qui havia de portar la filmadora se'n va descuidar...Aleshores he recordat que a començaments de la primavera de l'any passat , a la biblioteca, van fer un homenatge a les poetes d'Esplugues i també m'hi van incloure. Va haver-hi un recital poètic i com a fi de festa em van fer una sorpresa . La meva germana que canta  en una coral, i un grupet d'amigues (algunes no sabien res de música) van assajar la meva havanera, sense que jo ho sabés i la van cantar. A més van repartir la lletra a tot el públic i com  que teniem la música gravada, tothom hi va participar i va tenir molt d'èxit. De veritat que per mi va ser una gran alegria, la gent em deia que no m'havien vist mai tan contenta( no sóc massa donada a expressar sentiments). I us explico això perquè es va fer un vídeo, però no va sortir gaire bé, es com aquells casolans que es guarden per ensenyar als nets i, és clar, la qualitat de veus és d'estar per casa, fins i tot després que em veig jo asseguda entre el públic, hi ha un tros de cançó tallada.  Però crec que com a document, per a mi te el seu valor i per això us el posaré. A Youtube n'hi ha una versió que dic la lletra, seguint el ritme de la música i amb imatges que vaig posar-hi jo.





Un dia vaig veure un reportatge per la tele, on entrevistaven un pescador de Vilanova i la Geltrú, que s'acabava de jubilar, ell i la seva barca i estava una mica trist. Jo li vaig enviar un petit muntatge(perquè ho pogués emmarcar)  amb la lletra de l'havanera. Vaig posar-hi el nom de la seva barca que em sembla que es deia Carmeta, enlloc de Roseta que diu la cançó...El senyor que va estar molt content i sorprès, em va enviar una carta d'agraïment i  la lletra va sortir publicada a una revista de Vilanova. Penso que és una anècdota entranyable i us l'he volguda explicar...


Avui aquí a esplugues han fet un recital de poemes ( m'ho van dir fa tres dies) i jo també n'he llegit un, i com a fi de festa, han tornat a cantar l'havanera...Li estan treien tot el suc. Quan l'escolteu heu de posar el so una mica alt. Ja sé que el vídeo és una mica "xungo", accepteu la bona voluntat!!!.
FIDELITAT
Quan el fred grogueja
la blavor del cel,
el mar fa una dansa
de color de mel.

Peixos i sirenes
es donen les mans
i enfilen rotllanes...
collarets brillants.

Les barques de vela
tapen l’horitzó;
vora el mar somnia
un vell pescador.

Roseta, la barca,
companya fidel,
de vogar cansada
s’ha tornat estel.

Tota ella tremola
pintada d’enyor
i es mira amb tendresa
el seu vell patró.

Al matí a trenc d’alba,
el baixa a buscar
i amb un rem de lluna...
orsen cel enllà.

Les barques de vela...
M. Roser Algué Vendrells