Subscribe:

divendres, 31 de maig del 2013

Us poso aquest vídeo d'una entrevista que l'Albert Bonet i l'Israel Ruíz li van  fer a la Joana Raspall per el documental "Les arrels de les roses", el dia de Sant Jordi, de fa tres anys.


TEMPS  ERA  TEMPS...

Jo fa molts anys que vaig conèixer la Joana Raspall. Tants com vint.

L’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, li va fer un homenatge amb motiu dels seus vuitanta anys i li feren entrega de la medalla d’or de la ciutat. En aquella època jo feia un programa poètic a Radio Estudi d’Esplugues. Era un programa setmanal, que es deia “ Aquí, la poesia”. Sempre procurava que ens visités algú amb una sensibilitat especial, que el fet de ser poeta, fos la seva actitud davant la vida. I vaig aprofitar l’avinentesa per afegir-me a l’homenatge. La vaig anar a veure a casa seva i va ser molt amable amb mi. Però precisament , el dia que havia de venir a la radio, la Joana estava un xic empiocada, o sigui que el programa va ser una mica diferent. He intentat fer una petita transcripció, d’una gravació que tenia en casette, una tasca una mica complicada, ja que hi ha cançons intercalades i el programa és una mica llarg.


Aquí la Joana em signa un llibre i li fa companyia, la rosa que jo li vaig regalar.
15 - 6 -1993

(sintonia)
Bona nit a tothom. Com cada dimarts, la Roser i la poesia us donen la benvinguda, aquí a Radio Estudi, al 87.6 del vostre dial.
Avui el programa va de petit homenatge.

El passat mes d’abril, la veïna ciutat de Sant Feliu, va homenatjar una dona, que ha dedicat molts anys de la seva vida a les lletres, des de les seves diferents vessants. Als 15 anys, ja col·laborava en revistes culturals i ara que en té gairebé 80, encara té corda literària per estona. Fou una de les promotores dels premis de poesia Martí Dot. Segurament va ser el seu amor per les paraules i els llibres, el què la va portar a estudiar la carrera de bibliotecària.
Ha escrit tres diccionaris, ha fet poesia i teatre infantil i per adults, ha escrit contes i algunes novel·les... Potser pel que més se la coneix és per la seva obra poètica dedicada als infants. A l’escola jo he treballat molt un llibret deliciós, “Poemes per a nois i noies”.  Ens referim a la Joana Raspall.
Hem volgut afegir el nostre granet de sorra poètica, al seu homenatge i li dedicarem aquest programa. Avui no la tenim en directe, com sol ser habitual amb els nostres convidats, però li enviem un petó i tot el nostre afecte.

Primer jo us llegiré un fragment, d'una ressenya molt emotiva que li va fer el batlle de Sant Feliu, en Francesc Baltasar:
Una vegada, en un poble a la vora d’un riu, hi havia una noia inquieta, que anava amunt i avall amb els llibres sota el braç i un quadern de notes, on apuntava tot allò que li interessava, ja fos un paisatge, un arbre, un animal, un indret o una persona. No parava mai quieta i tan sols reposava quan treballava. És a dir, quan llegia i llegia, escrivia i escrivia, transcrivia i transcrivia i ordenava i desordenava fitxes, papers, apunts, llibretes i llibres. Tot (o gairebé tot) li interessava, però especialment saber els perquè de les coses. I , sobretot era una enamorada i defensora, de la nostra llengua i la nostra cultura.
Sovint era molt incompresa; no era normal que una noia s’entestés tant en els llibres, en aquella societat més masclista encara que l’actual.
Eren temps difícils aquells, temps de revolta, de confusió, de renaixença cultural i de debat i ella anava sovint a Barcelona, per escoltar, aprendre i sentir-se envoltada de persones intel·lectuals. També eren temps de creativitat, però allò durà poc, i la dialèctica dels trets i les bombes emmudí les lletres i les arts.
La nostra llengua esdevingué clandestina, la nostra cultura fou ocupada i la gent culta i progressista del país, fou dispersada: presó, exili o l’aïllament. La noia havia esdevingut una dona, que es va refugiar en la família i els seus llibres.
Quan començaren a obrir-se escletxes, la protagonista d’aquesta història, retroba la il·lusió i l’entusiasme per la llengua i la cultura. Sempre amb una capacitat d’il·lusionar, més que d’il·lusionar-se, un sentiment que guarda per als més íntims i en moments concrets. A cadascuna de les propostes culturals i cíviques, ella hi és present fen sempre palesa la seva capacitat critica i autocrítica.
En aquesta etapa es publica una bona part de la seva obra, erudita i rigorosa en el terreny de la lexicografia, i intimista alhora que brillant, la seva poesia. I jo em quedo amb aquesta darrera, encara que ella no sàpiga quin nom donar-se.”
(música)

I fins aquí una part de les paraules sobre la Joana, escrites per en Francesc Baltasar, que lliguem amb el final del poema, No sé quin nom... on explica un seguit de coses que l'han influenciada i que segons ella, l'han fet ser com és, i acaba dient:

“Descomptant tot això...
No sé què duc a dins de ben bé meu.
No sé què sóc, ni fins quin punt sóc buida
ni fins quin grau extrem sóc embotida.
No sé quin nom donar-me.
Jo?
Joana?
Què és una Joana? Voleu dir-m’ho
Descomptant tot això?”

(música)
Perquè reciti poemes seus ha vingut una amiga, que forma part d’un grup de teatre del seu poble, és la Maria Grau. Però com que ella la coneix molt bé, primer li demanarem que ens en  expliqui alguna cosa.
-Maria, com és la Joana com a persona?
-Ui ,  per més elogis que en  faci, no te’n diré ni la meitat... És una dona que no té cap mena de pretensió tot i ser tan intel·ligent i tan bona escriptora.  Ha estat i està molt integrada en el món de la cultura. Amiga dels grans poetes del moment que sempre li han demostrat una gran estima . Malgrat tot, sempre està disposada a col·laborar amb les coses del poble, pensa que no té mai un no per resposta...Fins i tot si li demanes que  corregeixi  alguna cosa, que interessa que  la gent la vegi ben escrita,   ho fa de bon grat...
Pel que ens ha dit la seva amiga, deduïm que la Joana és una persona d’una gran qualitat humana.
(música)

I ara, la Maria ens recitarà alguns poemes del llibre “ Ales i camins”. D’aquest mateix llibre és el poema “No sé quin nom...” abans esmentat.

ElS  AMANTS

Com dos cirerers joves
amb la primera fruita
brandant encesa al vent,
-impúdica innocent-
se’n van mig abraçats,
el bes a frec de galta,
amb passos lents.
Es miren dins es ulls;
l’amor no els neguiteja;
es donen, que no es prenen,
en absoluta pau.
Han conquerit el lliure
triomf de fer-se esclaus.

ENDAVANT

Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu!

Trepitja ferm, que el lloc és teu.
On hi ha el teu peu no n’hi ha cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Lluita amb qui vulgui entrebancar-te!
Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!

Hi ha un llibre de la Joana a punt de sortir, que es diu “Paraules d’amor”, dedicat al jovent i amb aquestes paraules en la veu d’en Serrat, acomiadarem el programa d’avui.

Li donem les gràcies a la Maria, per haver-nos llegit, tan gentilment els poemes de la Joana i recordeu que el proper dimarts, a dos quarts de nou del vespre, la poesia i la Roser , us esperen al 87.6 del vostre dial. Bona setmana a tothom.
(música)

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Ara, la Joana,  també és posseïdora de la Creu de Sant Jordi i de la Medalla al Treball  President Macià.




AQUÍ PODEU VEURE TOTA LA SEVA OBRA:

Lingüística
Diccionari de sinònims amb Jaume Riera-.(1972)
Diccionari de locucions i frases fetes, amb Joan Martí.(1984) Premi Marià Agulló
Diccionari d'homònims i parònims, amb Joan Martí.(1988)

Poesia infantil

Petits poemes per a nois i noies,(1981)
Bon dia, poesia,(1996)
Degotall de poemes,(1997)
Com el plomissol,(1998)
Pinzellades en vers,(1998)
Versos amics,(1998)
Escaleta al vent (2002)
Font de versos,(2003)
Serpentines de versos,(2000)
A compàs dels versos,(2003)
Concert de poesia,(2004)
El meu món de poesia,(2011)

Poesia adults

Ales i camins,(1991)
Llum i gira-sols,(1994) (per jovent)
Arpegis, haikus,(2004)
Instants haikus i tankes (2009)
El jardí vivent ,(2010)

Teatre adults

L'ermita de Sant Miquel,(1964). Premi Santamaria.

Teatre infantil

El pou,(1969). Premi Cavall Fort.
L'invent,(1978).
Kònsum, S.A,(1984).

Contes i Novel·les infantil juvenil
El mal vent (1994).
Contes del si és no és (1994).
Contes increïbles (1999).
La trampa de la urbanització K (2000).
La corona i l'àliga (1997).

Contes i Novel·les adults

Diamants i cul de got (2007)
El cau de les heures (2008)
El calaix del mig i el vell rellotge"(2010)

M. Roser Algué Vendrells


divendres, 24 de maig del 2013

ESPLUDANSA--2013


Aquesta festa ja fa sis anys que se celebra  i neix de la il·lusió de mestres i alumnes per fer d'Esplugues una vila, jove, divertida, integradora, participativa...i res millor que la dansa i els alumnes  de les nostres escoles, per a fer-ho possible. Hi participen els nens i nenes de segon de primària, de les escoles públiques.


La festa sempre té dues parts:
A la primera, els nens i nenes de cada escola, ballen la dansa que han preparat a les aules de música.


A la segona s'ajunten els nens i nenes de totes les escoles,
fent varies rotllanes, i ballen una dansa conjunta.

Tot plegat és un espectacle molt visual, ja que cada escola tria un color diferent per les samarretes de la mainada i, la gran profusió de colors alegra la vista, sobretot en el ball final, on es barregen totes les tonalitats...
És el tercer any que presento aquest acte tan festiu, que es fa en una gran plaça, amb la presencia de la plana major de l'Ajuntament , i les famílies dels dansaires. I jo m'ho passo molt bé i estic contenta,( com una nena amb sabates noves) perquè ja m'han dit que compten amb mi per l'any vinent. Us posaré algunes fotos perquè us feu una idea d'aquesta festa tan lluïda.













   L' Alcaldessa i la M. Roser
s'ho passen pipa.
La coordinadora de la festa i jo.


M. Roser Alguè  vendrells 

divendres, 17 de maig del 2013

EVOCACIÓ


De vegades, una sola mirada
val per tot un poema;
i jo en tinc un record entranyable
del temps dels amors més tendres.

No era d’uns ulls, com el blau del cel,
ni d’un suau color de mel,
ni d’un verd com el mar infinit,
ni d’uns ulls negres com la nit.


Era la mirada clara
d’uns ulls grisos plens de llum,
que obria horitzons nous
en el meu candorós món.

D’evocadores promeses,
de delícies irreals,
d’il·lusions i de tendreses
a l’alba d’un despertar.


Més, d’aquell bell esguard
tan ple de visions de cels,
ara sols en resta un somni,
un bell somni... però res més.


M. Roser Algué Vendrells                                                                              (Petiteses 2001)

dimarts, 14 de maig del 2013


10.- Si fossis un ocell.... per la Glòria


















Si fossis un ocell, series un ocell petit... un ocell petit, però molt
important, com aquelles coses que més ens ajuden a viure, que ens
alegren el dia, que ens fan companyia...

Si fossis un animaló del bosc, series un esquirolet, petit, eixerit, que
s'enfilaria àgilment als arbres, no solament per trobar-hi pinyes, sinó
per gaudir de la vista del bosc, que tant  estimes...

Si fossis una herba aromàtica, series la farigola, alegrant el bosc,
omplin de flaire el camí, il·luminant generosa amb les seves menudes
flors, tots els indrets...

Si fossis un poema, series un poema romàntic, dels que arriben al cor,
un poema de José Angel Buesa...

Si fossis un edifici, series una masia del Solsonès, sòlida, acollidora,
riallera, amb xiprers donant la benvinguda als qui s'hi acostin buscant
amistat, i un porxo on parlar als capvespres hores i hores...

Qui és?  Soc jo, la M. Roser.


Signat:  Glòria de GloBos, blog.

dilluns, 13 de maig del 2013


SI  FOSSIS  UN  SOMNI...


Racó de pagès---Ramon Mas


-Si fossis un somni, series un camp de blat i roselles, on els pardals fan cabrioles per celebrar l’arribada de la primavera.
-Si fossis un somni, series la llibertat , volaries fins les estrelles i n’agafaries una punteta per regalar amb la seva llum, als qui com tu, es volen sentir lliures
-Si fossis un somni, series la boirina que es posa davant del paisatge les matinades d’hivern, com un vel màgic que només deixa intuir, tanta  bellesa.
-Si fossis un somni, series l’angelet que la mainada fa voleiar bufant, sota un cel blau ple de núvols brodats amb fils de plata, després de demanar un desig,
-Si fossis un somni, series un petit poble de muntanya on els arbres juguen a tocar el cel, mentre s’ho miren, embadalides, les muntanyes nevades.
-Si fossis un somni, series un dels que la lluna, fent de barqueta, treu a passejar, una nit de mar encalmada.
-Si fossis un somni, series un de gran bellesa, on s’ajunten la sensibilitat, l’amor a la natura i la poesia.
-Si fossis un somni, seria ple de les paraules que confegeixen un món i un país, amb el que tots hem “somniat”,  on ens agradaria viure i ser feliços ( imaginari?)...

Qui és?... És la Consol d'Hora blava


M. Roser Algué Vendrells

dijous, 9 de maig del 2013

Amics i amigues blocaires,

 M'he assabentat que els ports del llibre són molt cars i per evitar-vos despeses afegides, si algú el vol comprar, me'l pot demanar directament a mi. Pel mateix preu de 10 euros, us el puc enviar signat, i no haureu de pagar ports. Em sap greu per si alguna persona ja l'ha comprat, miraré d'arreglar-ho d'alguna manera.
El meu correu és :

m.rosalve@hotmail.com.

Gràcies.

divendres, 3 de maig del 2013

LLIBRE

Com que jo no sóc un “personatge mediàtic”, he esperat que passés Sant Jordi, per parlar-vos del meu llibret ( ja sé que va sortir pel Facebook, és que li va posar un amic)...

segona edició
primera edició

Com ja he comentat alguna vegada jo tinc un poemari, Petiteses,  que està exhaurit i no l’he pogut tornar a editar perquè l’editorial, ja fa un temps que va tancar. A mi em feia il·lusió i vaig recordar que una amiga blocaire, m’havia dit que per Internet hi havia un parell de llocs que editaven de franc i m’hi vaig posar en contacte. Us ho explico, perquè igual us pot interessar. I sí...de franc, però parlem-ne:

Si resulta que sou uns “cervellets”, capaços de fer tota la preparació que cal, perquè un llibre pugui sortir amb una certa qualitat, us pot sortir de  franc, però si necessiteu que algú us doni un cop de mà, us tocarà pagar. La quantitat dependrà de l’ajuda que necessiteu. Per exemple, jo no sabia com sol·licitar l ‘ISBN, ni com fer la maquetació i aleshores ells tenen uns packs que tu contractes, i et solucionen aquests problemes. A veure, jo vaig necessitar un mínim d’ajuda (i vaig pagar pocs calerons) perquè tinc un jove ajudant que per, exemple, em va fer la portada, que jo vaig dissenyar. O sigui que us pot sortir des de zero, fins a més de mil euros,  depenent del que vosaltres voleu contractar.


Jo, de la primera edició, vaig triar el títol i la nena de la portada, que ja tenia un estil , perquè formava part d’una col·lecció. En canvi aquesta segona edició, jo he dissenyat la portada, la contraportada, l’estil de lletra, la maquetació...

Ells et pregunten a quan el vols vendre, tant en paper com la versió digital. Potser algú pensarà perquè cobro la versió digital, ho faig perquè, jo una vegada en vaig descarregar un i després de  portar-lo a una impremta per enquadernar-lo, em va costar més, que si hagués comprat el llibre. Com podeu veure jo l’he posat a 10 euros i a més hi entra de gratis una versió digital... He de dir que són molt amables, però una mica lents a l'hora d'editar els llibres.

Si us fa il·lusió tenir-lo, heu de clicar aquest link:

http://www.bubok.es/libros/223611/Petiteses

M. Roser Algué Vendrells