EVOCACIÓ
De
vegades, una sola mirada
val
per tot un poema;
i
jo en tinc un record entranyable
del
temps dels amors més tendres.
No
era d’uns ulls, com el blau del cel,
ni
d’un suau color de mel,
ni
d’un verd com el mar infinit,
ni
d’uns ulls negres com la nit.
Era
la mirada clara
d’uns
ulls grisos plens de llum,
que
obria horitzons nous
en
el meu candorós món.
D’evocadores
promeses,
de
delícies irreals,
d’il·lusions
i de tendreses
a
l’alba d’un despertar.
Més,
d’aquell bell esguard
tan
ple de visions de cels,
ara
sols en resta un somni,
un
bell somni... però res més.
M. Roser Algué Vendrells (Petiteses 2001)
Hi ha mirades que parlen, altres que escolten, estimen, pensen... quan és així sobre les paraules. Bonica evocació.
ResponEliminaTens raó Carme i no em fa vergonya confessar que la historia d'una mirada real, com la vida mateixa, però...
EliminaPetonets i bon cap de setmana.
Ai, aquestes mirades que es converteixen en versos. Saps que m'agrada molt el que dius al pròleg del llibre, "que sentir-se poeta no és només fer versos; és, sobretot, una actitud davant la vida. És fer camí, observant i captant els missatges de tot allò que ens envolta, sense perdre'ns cap detall de la vida que passa a prop nostre". És ben bé així, tal com ho reflecteixes sempre amb les teves poesies. Petons
ResponEliminaÉs que jo sóc una romàntica, Sílvia. Veig que ja has rebut el llibre, i això que el vaig enviar ahir...Em fa il·lusió que t'agradi aquest pròleg, perquè realment, és el que sento i si sóc capaç de transmetre-ho em sembla fantàstic....
EliminaPetonets, amb ullades de sol.
Un somni no deixa de ser una mirada que sempre ens acompanya en la foscor, il·luminant-nos.
ResponEliminaBonic poema.
Salut i poesia.
Gràcies Jesús, per a mi les mirades són més importants que les paraules, les trobo més sinceres i com dius tu, fan companyia, sobretot, si són lluminoses...
EliminaPetonets.
Un bell somni d'ulls grisos, un bon resguard on pots retornar sempre que vulguis... És bonic aquest record, M. Roser, i la manera que tens de convertir-lo en poesía.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Saps Montse, no sé perquè, però gairebé tots els meus records de somnis romàntics, tenen com a protagonistes uns ulls grisos...I és casualitat , ja que no abunden, però a mi m'enamoren.
EliminaPetonets i un bon cap de setmana.
Ulls grisos, ulls verds, ulls blaus. I n'hi ha de rutilants, que canvien de color.
EliminaPerò el blau costa més. És més esquerp, però també arriba, quan n'és l'hora.
Que es posi als ulls, volem. Als ulls de l'altre. Demanar-lo, convocar-lo, i anar-lo a cercar. Per lluny que sigui.
Jo , quan parlo amb algú, m'agrada mira-lo i que em mirin els ulls...Hi ha qui diu que els grisos són freds, però els que jo he conegut, tenien llum pròpia...
EliminaÉs bonic això que dius, de posar-se als ulls de l'altre!
Bona nit Jordi.
Saps? El meu fill va néixer amb els ulls grisos, com el seu avi, però a les poques setmanes li van canviar de color...Sempre m'han agradat i, com bé dius tu, enamoren.
ResponEliminaBon cap de setmana!!
Bessets
Ps: Aquesta tarda quan he arribat a casa hi havia l'avís de correus, demà al matí aniré a per ell!!
Molts nadons els hi tenen, però després canvien de color...El que no sabria dir-te, és si a la vida, m'he fixat en determinades persones pel color dels seus ulls o ha estat una casualitat...Segurament la culpa deu ser d'uns ulls grisos que em devien captivar i després , el subconscient...
EliminaVeig que el llibre ha anat molt ràpid, el vaig enviar ahir. A veure si t'agrada.
Petonets de bona nit, Lluneta.
¡Hola Roser!!!
ResponEliminaCaramba, que parece mi nieto de ocho años, tiene igualitos los ojo así de azules.
Te han inspirado a un poema muy lindo, me ha encantado leerte.
Gracias por compartir tus bonitas letras, y por tu presencia que yo estimo.
Te dejo un abrazo grandote y feliz fin de semana.
Besos.
Buenas tardes Marina, fíjate bien, los ojos son grises, mi color de ojos favorito...
EliminaYa sabes que me gusta encontrarte por la red, de vez en cuando, es como volver a hablar con una amiga...
Feliz domingo y muchos besitos.
Quin poema més bonic, M.Roser! I quins ulls...
ResponEliminaEstic impacient per llegir el teu llibre. Aquest poema hi és?
Una abraçada!
Gràcies Glòria, i mira que tothom suspira pels ulls blaus...Doncs si que hi és Glòria i suposo que vas rebre la versió digital...
EliminaMolts petons.
"un record entranyable del temps dels amors més tendres (...)
ResponEliminaara sols en resta un somni, un bell somni... però res més."
este final me desconcerta, roser. me li dóna un punt de tristesa al poema, com de pèrdua, de tendresa que has tingut entre les mans, com si entre els dits se fongués. però alhora la sensació d'haver assaborit aquella tendresa i encara sentir-la d'alguna manera.
també em sorprèn això que dius ara, "uns ulls grisos em devien captivar i després, el subconscient...". vols dir que parles del record d'uns ulls grisos que ben bé "no recordes"? sembla que expliques una "sensació de record", com una estela, sense que calgue saber exactament quin era el cometa. o sí que recordes qui era? m'agrada de les dos maneres. m'agrada que em desconcertes :)
vaig llegint-te a poc a poquet... ja t'ho aniré dient :)
i a la bústia he trobat l'avís de la kika, però encara no he anat a recollir-la. moltes gràcies, roser.
De fet és una mica això Iruna, és que té un punt de tristesa, però una tristesa dolça; és una mica sentir nostàlgia del que podia haver estat, però no va ser...
EliminaCuriós, els ulls grisos sempre han estat presents, des de ben joveneta, en els episodis sentimentals de la meva vida...i entre tots ells, aquests, van ser només com un flash, però l'estela segueix viva en el meu record, i és que sóc una romàntica incurable, jo...
Encantada que em vagis comentant els poemes, però mira'ls amb bons ulls, que jo sempre dic que, estan fets a cops de sensacions...
Suposo que et van enviar també la versió digital, oi?
Petonets amb trons de música de fons.
Quin bonic poema. Aquesta mirada, d'aquests ulls grisos...que al final esdevingué somni. Molt tendre.
ResponEliminaPetonets
Ui Anna, si tots els records de les coses no viscudes fossin una realitat, hauríem tingut molts moments dolços...
ResponEliminaPetonets de bona nit.
Mil gracias mi querida y admirada poetisa por deleitar nuestros sentidos y acariciar nuestra alma con la suprema belleza que nos obsequias en versos. Miles de besinos de esta amiga que te desea feliz inicio de semana con inmenso cariño.
ResponEliminaGràcias a ti, Amiga Ozna, que ya he visto que has vuelto a recuperar las leyendas que a mi tanto me gustan.
EliminaQue tengas también tu, una feliz semana.
Besinos.
Un poema molt bonic, amb la tristesa convertida en tendresa i record entranyable i molt nostre... crec que tots ens hi sentim identificats i propers...
ResponEliminaUna abraçada, m Roser
Moltes gràcies Carme, la Roser que és una romàntica...Però m'agrada que la gent s'hi senti identificada!
EliminaPetonets dolços.
Em algum momento de nossas vidas recebemos o presente de nos encontrar nos olhos da pessoa amada...isso é grandiosamente valoroso.
ResponEliminaBeijos
Joelma
I aquest va ser un moment màgic Joelma, perquè als ulls de la persona estimada i podem veure tot un món de sentiments que ens omplen de felicitat...
ResponEliminaPetons.
És un poem molt bonic, M. Roser, vas explicant a poc a poc una història d'amor. El final inspira una anyorança serena.
ResponEliminaGràcies Consol, de fet tots els meus poemes expliquen una història...Una vegada una amiga molt lletraferida que els va llegir, em va dir: "Roser, millor escriu prosa"...Però mira ami m'agrada combinar les dues coses i no busco la perfecció.
EliminaBona nit, Consol.