Subscribe:

diumenge, 26 de gener del 2014

A CADA CASA SEMPRE HI TROBAREM...

EL LLIBRE SENSE MENTIDA

Abans sempre comprava el calendari del pagès, però l'altre dia vaig veure'n un de semblant que es diu ALMANAC DEL CORDILL, i com que hi col·labora un conegut meu, i és molt semblant que l'altre, em vaig endur aquest. Diu coses molt interessants, que podem aprendre. Em va agradar una reflexió sobre el calendari i la comparteixo amb vosaltres.

"No hi ha al món fulls més escampats que els fulls del calendari.
Any rera any, a cada casa n'entra un, pel cap baix. Tothom el té a l'abast.Els fulls penjats a la paret ens donen a diari informació del ritme celestial i dels efectes dels astres sobre la natura del nostre planeta.
El calendari és una eina de cada dia, un lligam de la nostra vida amb el cicle insalvable dels astres del cel. El calendari ens marca les festes i ens ajuda a decidir les feines. Hi anotem les visites al metge, les trobades amb els amics, les obligacions i les alegries.Per això, a final d'any, ple de marques i d'indicacions, el calendari es converteix en una mena de memòria de la nostra vida.
Sovint, sap molt més del que diu, perquè hi ha un munt d'observacions i càlculs "amagats", darrere dels fulls de l'humil calendari. Científics de tots els temps han ajudat a donar-li forma. Els seus càlculs han permès de precisar, sense quasi error, el comportament dels astre a la galàxia. Per això s'ha dit que el calendari és el mirall del cel.
Josep Sebastià-Pons, un dels escriptors i poetes més destacat, de la Catalunya del Nord, deia que no hi ha llibre més enlluernador, més clar, més necessari i més net de tota mentida, que el calendari."


Família de fulls,

entre tots  una dotzena;

plens d'informació,


tradicions, fires i festes.


De les llunes, el millor! 




M. Roser Algué Vendrells

diumenge, 19 de gener del 2014

ENTRE  EL  CEL  I  EL  MAR...

Us heu imaginat mai
una història d'amor
a mig camí del cel i el mar?
La parella de gavines
giravolten davant meu,
fent una dansa nupcial
sobre la platja deserta.
Ara baixen frec a frec
gairebé fins arran d'aigua;
i tornen a remuntar,
tot imitant les onades.
L'amor culmina a ple vol,
a recer d'un raig de sol.
Ara la mar resta en calma
captiva de la màgica trobada.


Finalment, volaran sense pressa
horitzons enllà, tramuntant boirines
per descobrir juntes
nous senders incerts,
on sentir-se lliures;
lluny, pors i recels.
Quin serà el seu far?
Potser algun estel
guiarà el seu vol,
negrures enllà,
pels camins del cel...


(Hivern-93)

M. Roser Algué Vendrells

divendres, 10 de gener del 2014

PLANS DE FUTUR ?

En Carles, arraulit  en un racó gens confortable, i amb el cap entre les mans,  reflexiona sobre la seva vida...
Innocent...Com que tothom et deia que eres superdotat, vas decidir estudiar la carrera d'enginyer de camins, canals i ports, per assegurar-te un bon futur. Ja et veies formant una família, amb una torre a  les afores de Barcelona i una caseta a la platja, on poder admirar com el sol sortia i s'acomiadava cada dia i contemplar com els estels i la lluna es reflectien al mar...I és clar, fent viatges de cinc estrelles, per uns mons enlluernadors. Però ai las, de cop i volta una senyora anomenada crisi, va venir a desbaratar els teus plans... Què redimonis et pensaves , que podries gaudir d'un tren de vida així, i que duraria sempre?
I ara mira com t'has de veure, sense família, ni torres, ni viatges, ni luxes de cap mena. Fas una vida ben miserable. Això sí , no et pots queixar, veus totes les sortides i postes de sol.  La lluna i les estrelles, mai les havies pogut contemplar tant bé,  perquè sinó fos per aquest pont que vas dissenyar quan totes et ponien, ara serien el teu únic sostre...El sostre d'aquesta casa de cartons que t'has pogut construir, després de disputar-te una gran caixa d'un frigorífic, amb els altres estadants d'aquest  món  de misèria... 
Innocent- repeteix- mentre les llàgrimes li rodolen cara avall, fins que s'ajunten a terra fent un petit bassal...Com a música de fons d'aquesta trista escena, només el so esmorteït dels cotxes que circulen  pel modern pont i que ell sols pot imaginar-se...        
M. Roser Algué Vendrells