Subscribe:

dimarts, 26 de gener del 2016

ALBARRACÍN

Remenant entre els papers, sempre es troben coses que semblen adients per compartir i aprofito quan tinc més temps lliure, per fer posts i deixar-los en esborrany. Feina feta...

Aquest és un dels records de les moltes escapades amb el meu amic de quatre rodes, que mai m'imposa la seva voluntat i sempre va allà on jo vull... Una estada de Setmana Santa, a Albarracín un lloc preciós.

Casualitats de la vida vam coincidir al mateix hostal amb l'Ernest Lluch. Vam fer algunes xerrades i , ves per on, un dels temes va ser l' ETA...Quines coses té la vida , oi?

Una bonica vista d'Albarracín amb la seva muralla..
Un dia vaig seguir la serralada de punta a punta; no es veia cap vehicle de tracció animal ni de tracció mecànica i jo anava contemplant el paisatge més feliç que un ginjol...

De sobte, aparegué un camió una mica lluny, però suposo que em va veure, perquè va començar a tocar el clàxon sense parar. Ja us podeu imaginar jo, que més aviat sóc molt prudent conduint, a tot drap, rodes ajudeu-me...Fins que aparegué, com per art de màgia ,un petit poblet i jo vaig parar per deixar-lo passar. La qual cosa va fer sense ni mirar-me...No cal dir que em vaig esperar una bona estona per donar-li temps a allunyar-se, no fos cas que me'l tornés a trobar!

Realment anant sola per aquests mons de Déu, no havia tingut mai cap ensurt, em sembla que aquesta va ser l' única vegada que no les tenia totes... I això que al començament parava els autoestopistes, perquè jo n'havia fet bastant (d'autoestop), però com que les coses canviaven molt, vaig acabar passant de llarg!!!

L'emblemàtica plaça.
En diferents indrets del poble  s'hi va rodar la pel·lícula, Alma aragonesa.

M. Roser Algué Vendrells.

diumenge, 17 de gener del 2016


Tardor, primavera???

Feia molt que, en aquestes dates, no tenia la terrassa amb les plantes tan reeixides com aquest any... Fa temps que vaig fer-ne un post, però ara he fet fer un prestatge, per posar els tests i no ensopegar-hi cada dos per tres...Les fotos són correlatives començant per la dreta del terrat i si no hi veieu gaires flors, és perquè darrerament poso més plantes crasses i cactus que són més fàcils de tenir-na cura...





La planta que hi ha al racó, és un romaní ben florit, encara que no es veu gaire bé. Espero que no vinguin glaçades i me les malmeti...( es nota que he fet les fotos aquests Festes, perquè es veuen les llums que guarnien la barana)

M. Roser Algué Vendrells

dimarts, 5 de gener del 2016

Teatre

Un dia vaig descobrir un poema que em va impressionar i em va donar una idea: fer una obra de teatre pels nens i nenes de 4t, tenint molt present que havia d'haver-hi un personatge per cadascú.
Vaig posar fil a l'agulla i vaig escriure una obreta amb el títol
"DE  TOTS  COLORS  MILLOR"( desembre 96).
També la coreografia, i els efectes especials, van ser cosa meva i em va agradar el resultat. La vaig enviar a l'autor del poema i va estar molt agraït que l'hagués utilitzat per fins didàctics...El poso ara perquè és com uns Pastorets moderns!!!
El poema és aquest:

CANÇÓ  DE  LA  TOLERÀNCIA

Ni tot és blanc,
Ni tot és negre,
De tots colors millor.
La teva rumba, gitana, 
la teva moto japonesa.
La teva hamburguesa, ianki.
El teu Crist, jueu.
Ni tot és blanc.
Ni tot és negre.
De tots colors millor.
La teva Verge , negra.
La teva democràcia , grega.
Els teus números, àrabs.
El teu alfabet, llatí.
Ni tot és blanc.
Ni tot és negre.
De tots colors millor.
La teva pizza, italiana.
Els teus fideus, xinesos.
La teva ensaladilla, russa.
La teva mare , una dona.
Ni tot és blanc,
ni tot és negre,
de tots colors millor.
El teu avi, un vell.
El teu veí, un discapacitat.
El teu germà, un gay.
La teva amiga , la ciutat.
El teu planeta, la gent.
El teu país, el món.
I goses dir que el teu veí
 és estranger?
Ni tot és blanc,
Ni tot és negre,
De tots colors millor.

Jaume Bernadet (un dels components dels Comediants)



Si voleu llegir o descarregar (té 18 pàgines) la petita obra de teatre, "De tots colors millor", cliqueu AQUÍ.

(Entre quadre i quadre, se sentia el so del metro...)

La senyora de la neteja que introdueix els diferents personatges.

Els magrebins

Els xinesos

Els sud-americans

Els gitanos

Els africans

Els catalans

M. Roser Algué Vendrells.