Subscribe:

diumenge, 19 de gener del 2014

ENTRE  EL  CEL  I  EL  MAR...

Us heu imaginat mai
una història d'amor
a mig camí del cel i el mar?
La parella de gavines
giravolten davant meu,
fent una dansa nupcial
sobre la platja deserta.
Ara baixen frec a frec
gairebé fins arran d'aigua;
i tornen a remuntar,
tot imitant les onades.
L'amor culmina a ple vol,
a recer d'un raig de sol.
Ara la mar resta en calma
captiva de la màgica trobada.


Finalment, volaran sense pressa
horitzons enllà, tramuntant boirines
per descobrir juntes
nous senders incerts,
on sentir-se lliures;
lluny, pors i recels.
Quin serà el seu far?
Potser algun estel
guiarà el seu vol,
negrures enllà,
pels camins del cel...
(Hivern-93)

M. Roser Algué Vendrells
Publicat per a

46 comentaris:

  1. Consol19/1/14 7:48

    Una història explicada en vers. Paraules que prenen el vol a la recerca de la llibertat.
    Bon diumenge, M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser19/1/14 19:47

      És que els meus poemes gairebé sempre són petites històries; per això una vegada una persona molt lletraferida em va dir que escrigués prosa...
      Bon vespre, Consol.

      Elimina
  2. Garbí2419/1/14 9:58

    Volar junts és el camí mès plàcid per l'amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser19/1/14 19:48

      I tant Joan i no importa on dugui el camí si es fa en bona companyia...
      Bona stmana.

      Elimina
  3. Sergi19/1/14 10:41

    Transportat el poema a una passió humana seria de les ben intenses, i d'alta volada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser19/1/14 19:51

      Això ja és a gust del consumidor (el lector), el què és segur que d'alta volada sí...
      Bon vespre.

      Elimina
  4. Joan Abellaneda19/1/14 11:06

    l'amor i la llibertat es donen de la mà al teu poema, m roser

    bonic i evocador
    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser19/1/14 19:55

      I on podríem trobar una parella més escaient? L'amor, si és sincer, ens fa lliures!
      Gràcies, Joan.
      Petonets, de capvespre.

      Elimina
  5. Ateliê Tribo de Judá19/1/14 11:51

    Entre o céu e o mar cabem as mais lindas e surpreendentes histórias de amor que alcançam o infinito e transbordam o coração que em seu poema nos faz viajar na emoção
    Desejo-lhe uma linda semana repleta de emoções transbordantes.
    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser19/1/14 20:35

      Gràcies per les teves paraules tan agradables i plenes de sensibilitat, Joelma...
      És que el mar i el cel, sempre ens transmeten petites històries de moments feliços!
      Que tu també tinguis una bona setmana, amb molts moments de tendresa.

      Elimina
  6. xavier pujol19/1/14 12:47

    Els han vist donant-se el bec, poc abans de fer voleiar les ales sense enlairar-se. Els pollets seran la prova del seu amor.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser19/1/14 20:22

      Que bé, que m'has arrodonit el meu poema...I algun espectador els podrà explicar la tendresa dels seus orígens!
      Bon Capvespre.

      Elimina
  7. Jordi Dorca19/1/14 12:51

    Aquesta incertesa del far, tan certa al capdavall, Roser. Aquest final és d'aquells que agraden de ser llegits, en veu alta.
    Potser algun estel
    guiarà el seu vol,
    negrures enllà,
    pels camins del cel...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser19/1/14 20:26

      És que mai se sap on ens conduiran els camins de l'amor, Jordi tot i que els inicis siguin plens de tendresa... Tant de bo a més tendresa...
      Que tinguis una bona setmana.

      Elimina
  8. novesflors19/1/14 13:21

    Totes les històries d'amor són boniques si són d'amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser19/1/14 20:38

      I tant Novesflors, l'amor no discrimina, només entén de sentiments i de bellesa...
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  9. Relatus19/1/14 15:51

    Les gavines tenen molta sort, estan còmodes al cel, al mar i a la terra. Fins i tot poden festejar. Un poema molt bonic

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser19/1/14 20:42

      És veritat, Loreto, és com tenir tres casetes una al mar, una altra al cel i una altra
      sobre l'arena de la platja...I és clar si a sobre poden festejar , com dius tu, són molt afortunades...
      Que tinguis una bona setmana.

      Elimina
  10. Sílvia 19/1/14 17:20

    Un poema preciós que parla a favor de l'amor i la llibertat. Els ocells sembla que ho tenen més clar que algunes persones. Molt bon diumenge, M. Roser!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser19/1/14 21:18

      Com a mínim, Sílvia, penso que són més sincers...L'amor i la llibertat, quan caminen junts, segur que segueixen el bon camí...Encara que de vegades no sigui un camí de roses!
      Petonets i que tinguis una bona setmana.

      Elimina
  11. Galionar19/1/14 18:14

    A mig camí del cel i el mar... Vull ser gavina, M.Roser!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser19/1/14 21:26

      Necessitaràs una vareta màgica, però pots provar de fer un encanteri, Montse...Si et surt bé, avisam!
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  12. Judit19/1/14 19:17

    Que romàntic fer l'amor enlaire! Amb un batre d'ales al vent...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser19/1/14 21:31

      Però primer t'has de convertir en ocell, haurem de fer cua perquè la Montse ens deixi la vareta màgica...Sobretot que sigui un dia d'un vent suau i gronxador...
      Petonets, bonica.

      Elimina
  13. Elfreelang19/1/14 21:08

    quanta bellesa i tendresa!

    ResponElimina
  14. M. Roser19/1/14 21:37

    Gràcies noieta, El mar i el cel, en són tot un farcell, de bellesa i de tendresa, només l'hem de buscar amb la mirada, ben a prop seu o horitzons enllà...
    Que tinguis una bona setamana.

    ResponElimina
  15. Glo.Bos.blog19/1/14 22:29

    Quin poema tan bonic. Quina majestuositat en el vol de les gavines, quanta bellesa en aquesta dansa nupcial que ens descrius!
    Petonets entusiasmats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser20/1/14 16:44

      Gràcies, gràcies, pel teu entusiasme Glòria...El cel, el mar, l'amor, que mes es pot demanar!
      Petonets de mitja tarda.

      Elimina
  16. Joana20/1/14 0:01

    Dolça harmonia al teu vers M Roser i la de les gavines tot enlairantse horitzons enllà. Gràcies per compartir.
    B7s de bona nit

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser20/1/14 16:50

      Les gavines ara comencen el seu recorregut pels camins del cel i no sabem on les portarà l'estel que les guia...Però ara viuen aquest moment en plenitud !
      Petonets dolços, Joana.

      Elimina
  17. Helena Bonals20/1/14 12:06

    Gavines metafòriques, m'agradaria que em metaforitzessin a mi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser20/1/14 16:55

      Si que seria agradable, però penso que tu, més aviat, escolliries alguna cosa relacionada amb la lluna... El bon metaforitzador que et metaforitzi, bon metaforitzador serà...Ai, perdona, no ho he pogut evitar!
      Petonets de bon humor, Helena.

      Elimina
  18. sa lluna21/1/14 18:26

    On és el meu comentari? ui, ui, ui!

    Bé, vaig dir que sempre m'ha encantat el vol de les gavines i ara ja sé els motius,
    amor i llibertat (amb majúscules) I si això hi afegim com ho expliques tu, genial!!

    Bessets d'horabaixa! :)

    ResponElimina
  19. M. Roser21/1/14 19:25

    Si, Lluneta, viure l'amor en llibertat...I volar horitzons enllà! Moltes gràcies.

    Petonets de capvespre.

    ResponElimina
  20. Anna Guilanyà21/1/14 22:57

    Un bonic poema d'amor i llibertat , entre el cel i el mar. Preciós M. Roser.
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser21/1/14 23:54

      Que bé que t'hagi agradat Anna, una història d'amor, encara que sigui entre gavines, sempre és especial i bella...I no deixa de ser una bonica metàfora!
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  21. Ximo Segarra "ACAPU"22/1/14 19:53

    A volar, a volar sense por...!

    Versos enamorats de la vida... i ben bonics :)

    Un abraç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser23/1/14 1:06

      Si el mar està en calma i el vent bufa fluixet, només ens hem de desplegar les ales, i volar horitzons enllà, on la vida ens porti...
      Gràcies Ximo!
      Petonets de cel i mar.

      Elimina
  22. Jordi Solà Coll22/1/14 21:55

    Des del Far, fet i fet, observo cada dia, de ben a prop, històries similars de gavines -i altres aus- que tenen el seu horitzó particular marcant, lluny enllà, la fita de l'amor.

    Abraçades, des de El Far

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser23/1/14 1:14

      Que bé Jordi, tu sempre de cara el mar mirant com trenquen les ones...Les histories d'amor, d'horitzons enllà, et deuen fer companyia en el silenci del teu far!
      Petonets de cel i mar.

      Elimina
  23. Montserrat Llagostera Vilaró22/1/14 22:16

    Hola M.Roser
    Un a expresió d´amor a través de la natura.
    Es bonic veurer com dos gavines t´han inspirat.
    M´agrada molt aquest Poema.
    M.Roser, saps estic contenta, perque sóc molt tossuda i ja tinc els blogs quasi restaurats del tot,.També redueixo el tamany de les imatges, igual m´ocupaben molt de lloch.
    Una abraçada, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser23/1/14 1:19

      Que bé Montserrat, veig que tens recursos, per lluitar contra els follets trapelles que juguen amb el teu blog...Estic contenta que t'hagi agradat el poema, mai saps d'on et pot venir la inspiració, i l'hem d'agafar al vol( mai millor dit)...
      Petonets de bona nit, bonica.

      Elimina
  24. Teresa Duch24/1/14 18:40

    Roser, em sembla que ja t'ho han dit tot. Sempre arribo a misses dites. Et diré una cosa que t'agradarà, ara que em coneixes més bé. Jo, que qüestiono l'amor - tothom s'enfadarà, ja ho sé - he sentit ganes d'enamorar-me, en llegir el teu poema. Una abraçada.

    ResponElimina
  25. M. Roser24/1/14 22:49

    Hola Teresa, mentre arribis, tu tranquil·la...Que bé que el meu poema t'hagi fet venir ganes d'enamorar-te...Però que sigui d'un jove ben eixerit!
    Peronets de bona nit.

    ResponElimina
  26. Audrey25/1/14 23:18

    Ja voldria una història d'amor amb el blau com a teló de fons!, el mar, el cel, les onades i bona companyia per compartir tanta bellesa. Un somni!

    Petonets de bona nit,

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser26/1/14 0:25

      Em sembla que aquesta història d'amor, la voldríem tots Audrey, però sinó és possible, somniar és tan fàcil...Només ens cal una mica de silenci i tancar els ulls i tot pot ser real!

      Petonets i que tinguis bells somnis.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)