Subscribe:

divendres, 31 de maig de 2013

TEMPS  ERA  TEMPS...

Jo fa molts anys que vaig conèixer la Joana Raspall. Tants com vint.

L’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, li va fer un homenatge amb motiu dels seus vuitanta anys i li feren entrega de la medalla d’or de la ciutat. En aquella època jo feia un programa poètic a Radio Estudi d’Esplugues. Era un programa setmanal, que es deia “ Aquí, la poesia”. Sempre procurava que ens visités algú amb una sensibilitat especial, que el fet de ser poeta, fos la seva actitud davant la vida. I vaig aprofitar l’avinentesa per afegir-me a l’homenatge. La vaig anar a veure a casa seva i va ser molt amable amb mi. Però precisament , el dia que havia de venir a la radio, la Joana estava un xic empiocada, o sigui que el programa va ser una mica diferent. He intentat fer una petita transcripció, d’una gravació que tenia en casette, una tasca una mica complicada, ja que hi ha cançons intercalades i el programa és una mica llarg.


Aquí la Joana em signa un llibre i li fa companyia, la rosa que jo li vaig regalar.
15 - 6 -1993

(sintonia)
Bona nit a tothom. Com cada dimarts, la Roser i la poesia us donen la benvinguda, aquí a Radio Estudi, al 87.6 del vostre dial.
Avui el programa va de petit homenatge.

El passat mes d’abril, la veïna ciutat de Sant Feliu, va homenatjar una dona, que ha dedicat molts anys de la seva vida a les lletres, des de les seves diferents vessants. Als 15 anys, ja col·laborava en revistes culturals i ara que en té gairebé 80, encara té corda literària per estona. Fou una de les promotores dels premis de poesia Martí Dot. Segurament va ser el seu amor per les paraules i els llibres, el què la va portar a estudiar la carrera de bibliotecària.
Ha escrit tres diccionaris, ha fet poesia i teatre infantil i per adults, ha escrit contes i algunes novel·les... Potser pel que més se la coneix és per la seva obra poètica dedicada als infants. A l’escola jo he treballat molt un llibret deliciós, “Poemes per a nois i noies”.  Ens referim a la Joana Raspall.
Hem volgut afegir el nostre granet de sorra poètica, al seu homenatge i li dedicarem aquest programa. Avui no la tenim en directe, com sol ser habitual amb els nostres convidats, però li enviem un petó i tot el nostre afecte.

Primer jo us llegiré un fragment, d'una ressenya molt emotiva que li va fer el batlle de Sant Feliu, en Francesc Baltasar:
Una vegada, en un poble a la vora d’un riu, hi havia una noia inquieta, que anava amunt i avall amb els llibres sota el braç i un quadern de notes, on apuntava tot allò que li interessava, ja fos un paisatge, un arbre, un animal, un indret o una persona. No parava mai quieta i tan sols reposava quan treballava. És a dir, quan llegia i llegia, escrivia i escrivia, transcrivia i transcrivia i ordenava i desordenava fitxes, papers, apunts, llibretes i llibres. Tot (o gairebé tot) li interessava, però especialment saber els perquè de les coses. I , sobretot era una enamorada i defensora, de la nostra llengua i la nostra cultura.
Sovint era molt incompresa; no era normal que una noia s’entestés tant en els llibres, en aquella societat més masclista encara que l’actual.
Eren temps difícils aquells, temps de revolta, de confusió, de renaixença cultural i de debat i ella anava sovint a Barcelona, per escoltar, aprendre i sentir-se envoltada de persones intel·lectuals. També eren temps de creativitat, però allò durà poc, i la dialèctica dels trets i les bombes emmudí les lletres i les arts.
La nostra llengua esdevingué clandestina, la nostra cultura fou ocupada i la gent culta i progressista del país, fou dispersada: presó, exili o l’aïllament. La noia havia esdevingut una dona, que es va refugiar en la família i els seus llibres.
Quan començaren a obrir-se escletxes, la protagonista d’aquesta història, retroba la il·lusió i l’entusiasme per la llengua i la cultura. Sempre amb una capacitat d’il·lusionar, més que d’il·lusionar-se, un sentiment que guarda per als més íntims i en moments concrets. A cadascuna de les propostes culturals i cíviques, ella hi és present fen sempre palesa la seva capacitat critica i autocrítica.
En aquesta etapa es publica una bona part de la seva obra, erudita i rigorosa en el terreny de la lexicografia, i intimista alhora que brillant, la seva poesia. I jo em quedo amb aquesta darrera, encara que ella no sàpiga quin nom donar-se.”
(música)

I fins aquí una part de les paraules sobre la Joana, escrites per en Francesc Baltasar, que lliguem amb el final del poema, No sé quin nom... on explica un seguit de coses que l'han influenciada i que segons ella, l'han fet ser com és, i acaba dient:

“Descomptant tot això...
No sé què duc a dins de ben bé meu.
No sé què sóc, ni fins quin punt sóc buida
ni fins quin grau extrem sóc embotida.
No sé quin nom donar-me.
Jo?
Joana?
Què és una Joana? Voleu dir-m’ho
Descomptant tot això?”

(música)
Perquè reciti poemes seus ha vingut una amiga, que forma part d’un grup de teatre del seu poble, és la Maria Grau. Però com que ella la coneix molt bé, primer li demanarem que ens en  expliqui alguna cosa.
-Maria, com és la Joana com a persona?
-Ui ,  per més elogis que en  faci, no te’n diré ni la meitat... És una dona que no té cap mena de pretensió tot i ser tan intel·ligent i tan bona escriptora.  Ha estat i està molt integrada en el món de la cultura. Amiga dels grans poetes del moment que sempre li han demostrat una gran estima . Malgrat tot, sempre està disposada a col·laborar amb les coses del poble, pensa que no té mai un no per resposta...Fins i tot si li demanes que  corregeixi  alguna cosa, que interessa que  la gent la vegi ben escrita,   ho fa de bon grat...
Pel que ens ha dit la seva amiga, deduïm que la Joana és una persona d’una gran qualitat humana.
(música)

I ara, la Maria ens recitarà alguns poemes del llibre “ Ales i camins”. D’aquest mateix llibre és el poema “No sé quin nom...” abans esmentat.

ElS  AMANTS

Com dos cirerers joves
amb la primera fruita
brandant encesa al vent,
-impúdica innocent-
se’n van mig abraçats,
el bes a frec de galta,
amb passos lents.
Es miren dins es ulls;
l’amor no els neguiteja;
es donen, que no es prenen,
en absoluta pau.
Han conquerit el lliure
triomf de fer-se esclaus.

ENDAVANT

Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu!

Trepitja ferm, que el lloc és teu.
On hi ha el teu peu no n’hi ha cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Lluita amb qui vulgui entrebancar-te!
Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!

Hi ha un llibre de la Joana a punt de sortir, que es diu “Paraules d’amor”, dedicat al jovent i amb aquestes paraules en la veu d’en Serrat, acomiadarem el programa d’avui.

Li donem les gràcies a la Maria, per haver-nos llegit, tan gentilment els poemes de la Joana i recordeu que el proper dimarts, a dos quarts de nou del vespre, la poesia i la Roser , us esperen al 87.6 del vostre dial. Bona setmana a tothom.
(música)

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Ara, la Joana,  també és posseïdora de la Creu de Sant Jordi i de la Medalla al Treball  President Macià.




AQUÍ PODEU VEURE TOTA LA SEVA OBRA:

Lingüística
Diccionari de sinònims amb Jaume Riera-.(1972)
Diccionari de locucions i frases fetes, amb Joan Martí.(1984) Premi Marià Agulló
Diccionari d'homònims i parònims, amb Joan Martí.(1988)

Poesia infantil

Petits poemes per a nois i noies,(1981)
Bon dia, poesia,(1996)
Degotall de poemes,(1997)
Com el plomissol,(1998)
Pinzellades en vers,(1998)
Versos amics,(1998)
Escaleta al vent (2002)
Font de versos,(2003)
Serpentines de versos,(2000)
A compàs dels versos,(2003)
Concert de poesia,(2004)
El meu món de poesia,(2011)

Poesia adults

Ales i camins,(1991)
Llum i gira-sols,(1994) (per jovent)
Arpegis, haikus,(2004)
Instants haikus i tankes (2009)
El jardí vivent ,(2010)

Teatre adults

L'ermita de Sant Miquel,(1964). Premi Santamaria.

Teatre infantil

El pou,(1969). Premi Cavall Fort.
L'invent,(1978).
Kònsum, S.A,(1984).

Contes i Novel·les infantil juvenil
El mal vent (1994).
Contes del si és no és (1994).
Contes increïbles (1999).
La trampa de la urbanització K (2000).
La corona i l'àliga (1997).

Contes i Novel·les adults

Diamants i cul de got (2007)
El cau de les heures (2008)
El calaix del mig i el vell rellotge"(2010)

M. Roser Algué Vendrells


40 comentaris:

  1. Apa Roser!!! Quina feinada!
    És bonic recuperar converses, records, moments... La Joana, una dona excepcional embolcallada de sensibilitat. Quantes coses boniques s'amaguen al seu interior!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho pots ben dir, em sembla que si ho hagués pensat abans, no sé si ho hauria fet, però ara ja està i tot sigui per fer-li un petit homenatge a la Joana, que com pots veure és una dona entranyable...
      Petonets avui ja una mica estiuencs, aquí... (26*)

      Elimina
  2. "Trepitja ferm, que el lloc és teu.
    On hi ha el teu peu no n’hi ha cap d’altre."

    m'enduc aquest trosset de poema, amb el teu permís.


    Moltes gràcies Roser he conegut una miqueta més a la Joana. Has fet molt bona feina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res Carme, ho he fet amb molt de gust, però si hagués de contar les estones que m'hi he passat...

      És bonic aquest poema, oi? És que la gent es pensa que només és una poetessa infantil, però ja veus que no...

      Bon cap de setmana, gairebé estiuenc.

      Elimina
  3. Vas fer una magnífica feina, M. Roser, amb aquesta entrevista-homenatge a la poeta Joana. El sentiment autèntic hi és palès en tots els mots. És molt gratificant poder tractar de prop als "grans" de les lletres, sobretot si són persones senzilles.
    Gràcies pel post tan il·lustratiu i complet i una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Montse, magnífica i cansada, tot sigui per contribuir al coneixement de la nostra cultura...Jo, a l'època dels meus programes de radio, vaig conèixer un munt de " grans" de la cultura en general i especialment , poetes/ses...

      És curiós perquè jo fa vint anys que deia que la Joana tenia corda per estona i, fixa't, va ser tota una premonició...

      Un abraçada també per a tu, Montse i bon diumenge, ben assolellat.

      Elimina
  4. Fa poc, vaig anar a Sant Feliu a l'Exposició de Roses i em vaig passejar també per l'Exposició-Homenatge que li tenien dedicada a la Joana, cosa que em va agradar molt perquè vaig poder reseguir trocets de la seva vida i de la seva gran obra...Quina dona!!
    Una abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sant Feliu, la ciutat de les roses...Aquest any la festa va ser més lluïda, precisament, per
      l' homentge a la Joana, que és tota una institució dins el món de les lletres...i de les roses! Segur que vas fer un munt de fotos.
      Molts petonets, Montse.

      Elimina
  5. Quin post més ben treballat, ahir a la nit me'l vaig mirar i remirar i escoltar també... i vaig marxar un moment, per pensar què podria dir-te de comentari i en tornar ja no vaig trobar el post, em sortia l'anterior, el de la dansa...

    Torno ara per deixar constància que m'ha agradat molt apropar-me a la Joana Raspall.

    Bon cap de setmana, petonets, M Roser,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara he vist el vídeo, i m'ha agradat especialment aquesta comparació de Catalunya i les nostres coses amb la mare, que sempre serà més estimada que qualsevol altra. Genial!

      I també m'he fixat en una cosa més que no sabia dels haikús. Sabia de les 17 síl·labes 5/7/5. però no sabia que no podien acabar en aguda... gràcies, Joana.

      Elimina
    2. Ai Carme, no m'estranya que desaparegués el post, perquè portava ja un fotimer de temps preparant-lo i vaig dir-me que d'aquesta setmana no passava...

      Ahir vespre em vaig fer un tip de fer proves, perquè primer hi havia posat un vídeo més recent, d'un programa de la tele BTV, Era un programa amb diferents temes i entre ells una entrevista a la Joana, molt actual, però jo volia tallar només el tros on sortia ella, però al ser privat, no ho deixaven fer. Aleshores vaig posar-l'hi tot sencer, però era un galimaties de sons i veus i a més se'm desconfiguraven les paraules...Finalment, vaig decidir posar-hi aquest. El dia del seu aniversari, vull provar de posar un enllaç, a veure si em funciona, doncs al ser tan recent , és molt interessant i així jo no l'hauria de posar al meu blog...

      Això que dius dels haikús també ho he trobat molt instructiu, doncs si t'hi fixes, tothom en fa, però la mètrica va com vol (segurament , jo, la primera), serà qüestió de fixar-s'hi bé.

      Petons i bon cap de setmana gairebé estiuenc.

      Elimina
  6. Quin post homenatge més complet i interessant, M. Roser. Gràcies per acostar-nos una mica més a aquesta gran poeta i a la seva manera d'entendre el món i la poesia. Brillant!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res Siílvia, com pots veure una manera d'entendre el món i la poesia, molt entranyable.
      Si llegeixes el comentari que he posat a la Carme, et podràs fer una idea de la feinada que m'ha donat, però que jo l'he feta amb molt de gust...
      Petonets i bon cap de setmana, de platja???

      Elimina
  7. Entranyable! És mereix un gran homenatge, la Joana Raspall, tan senzilla, tan lúcida, tan tendre.
    Has fet un post genial, molt complert i interessant.
    Bon diumenge, M.Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, gràcies, Glòria...I tan que se'l mereix! Jo he fet el que he pogut, fins i tot, barallar-me amb aquest estri que m'estava boicotejant, de mala manera.
      A veure si pel seu aniversari us puc posar l'enllaç cap a l'entrevista que li van fer, fa un parell de setmanes, a la BTV...
      Realment, aquesta llista, són totes les seves obres publicades( treball d'investigació)...
      Bon diumenge estiuenc, també per a tu.

      Elimina
  8. com passa el temps, eh? fa vint anys ja celebràveu que tenia 80 anys i estava tan activa, com una cosa extraordinària, que ho era, i ara... cent anys! i com una rosa :)

    fa goig poder llegir la transcripció d'aquell programa que vas dedicar-li. i com ha quedat la cinta de casset?? t'imagino amb el "play" i el "rev", endavant i endarrera... :) has mirat de passar-te aquells programes que feies a un cd abans que puguen fer-se malbé les cintes? estaria bé poder escoltar-te de locutora en aquell temps...

    una abraçada, roser.

    ResponElimina
  9. ara vinc de l'entrevista que van fer-li a sant jordi, i dóna gust veure-la i escoltar-la. m'encanta com parla esta dona, com s'expressa, com cuida les paraules i tot el que diu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit, noieta...I tan que passa el temps, és que aleshores ja era una cosa fora del normal, dons ara ja és la repera!!!

      La veritat és que va ser una treball molt laboriós, però amb paciència i de vegades perdent-la, me'n vaig anar sortint. No els he passat, perquè alguns no estan massa ben gravats ( depenia del tècnic). Aquest estiu els repassaré, a veure si en puc treure alguna cosa que valgui la pena( d'alguns més coneguts). A més pensa que vaig començar amb mitja hora, però quan van veure que anava bé, vam passar a una hora...Imaginat, la introducció, la xerrada amb els convidats, alternant amb la música que els agradava, el comiat...No sé si el personal tindria paciència per escoltar-lo. però alguna cosa miraré de fer.
      Doncs sí, fa goig escotar la Joana, perquè s'expressa molt bé i amb un català molt cuidat.

      Petonets de bona nit, Iruna.

      Elimina
  10. Petiteses que son grandeses... Un bon llençol... i ben brodat. et felicito per la feina i pel has exposat. Gràcies. Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu...Sempre és un plaer ajudar a que la gent conegui una mica més la nostra cultura, en aquest cas, amb més raó, perquè està representada per la Joana Raspall, una escriptora que bé es mereix que se'n faci esment.

      Bona tarda, Anton.

      Elimina
  11. Bona tarda M.Roser.
    Ara m´he sentat una estoneta i he vist aquesta delicia de senyora, escriptora, poetisa i plena de tendresa.
    He conegut a Joana Raspall, encara que sigui a través d´un video gràcies a tu.
    Has fet un Post completíssim.
    Enhorabona.
    Ja que no tenim la TV-3 a Valencia, tu m´acostes a la cultura catalana.
    Un petó, Montserat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montserrat, bé s'ho mereix la Joana, que fem el possible perquè la gent la conegui.
      Ja sé que m'ha portat una mica de feina, però l'he feta amb molt de gust.
      Moltes gràcies per les teves paraules.
      Petonets de capvespre, Montserrat.

      Elimina
  12. Un post ben complet M. Roser. El vídeo, entranyable. L'entrevista que li vas fer els 80 anys, molt bé, els poemes i un resum de l'obra completa. Felicitats per tan bona feina. Hem conegut una mica més a la Joana.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Anna, d' això es tractava, de que tothom conegués la seva obra, però també a ella com a persona, Si ho he aconseguit , estic contenta.
      Petonets de cap al tard.

      Elimina
  13. Paraules sàvies d'una dona enamorada dels seus orígens i de la vida. Dolça i molt tendra.

    Gràcies Roser!
    Aferradetes de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per fer l'esforç de llegir-lo. i que jo us agraeixo, perquè m'hi vaig passar moltes estones, que ella bé s'ho mereix...Ja deu contar els dies que li falten per fer els cent, és l'1 de juliol...
      Petonets de bona nit, bonica.

      Elimina
  14. Existem momentos que se eternizam por sua beleza e profundidade, as experiências mesmo que as vezes rude que cercam pessoas tão doces é um verdadeiro encantamento ,tesouro inigualável, que comovem e tocam o coração.
    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta escriptora, al juliol, farà cent anys. És una persona encantadora enamorada de les paraules, que ella transforma en pura poesia, sigui en forma de vers o de prosa. Té molts poemes plens de tendresa per als infants. Jo fa molts anys que vaig tenir la sort de poder-la conèixer.
      Beijos doces e ternas, Joelma.

      Elimina
  15. Bona feina, Roser. Tot un gran resum de vida. Sentir l'entrevista en les vostres veus ha de ser emocionant.
    De la seva poesia, només tinc el llibre dels instants, el del 2009. I en vaig comprar dos exemplars, de fet. Un fou per regalar, com ja et pots imaginar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com a mínim Jordi, una feina feta amb tota la meva bona voluntat...
      Ja has vist que a més de la poesia infantil ( com se l'ha etiquetada), també va dedicar-se i va sobresortir en altres gèneres, dins de la literatura, sobretot, els diccionaris...
      Una abraçada.

      Elimina
  16. Hola de nou M. Roser.
    Aquesta tarda he escanejat la tapa del teu llibre de poemes Petiteses ui l´he posa a ma dreta del meu blog Pensaments i Memories dúna rosa d´abril i l´he enllaçat al teu blog.
    Ara no se perque si es clica la meva foto del comentari sur un blog de círculos i a mi no m´agrada, per aixó no hi he posat rés, jo li dic a les persones que si no poden entraren elo m,ue blog de sempre, entrin per Ggogle posant http://rosadabril.blogspot.com o http://lamiradadeunarosadeabril.blogspot.com.
    Es veu que el cambiar l´email s´ha capgirat tot.
    Una abraçada, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu interès Montserrat...No sé què vol dir això que surt un blog de círculos, ja miraré a veure si entenc el que passa, ja ho consultaré.
      Molts petons bonica.

      Elimina
  17. Felicitats pel teu treball de recopilació, és excel·lent. No conec l'obra de Joana Raspall però l'expliques tan bé que em venen ganes de posar-hi remei. És admirable la seva obra i la seva persona. Sort tenim de les poques persones que fan tant.
    Gràcies, M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Consol, jo sempre he dit que la Joana era la gran desconeguda, i que fins ara no se li havia fet justícia. Ha calgut que fes cent anys, perquè tothom s'hagi enfilat al carro del seu homenatge, però fa molts anys que és una personalitat dins del món literari...De fet jo me n'alegro, ja que li estan alegrant un any tant important, per ella. Fa més de vint anys que la conec i que he anat treballant els seus poemes a l'escola...

      De vegades ens costa de veure les persones tan fantàstiques i entranyables que tenim a la vora!!!

      Bon vespre, Consol.

      Elimina
  18. Ho he expressat malament, vull dir que tenim molta sort de que hi hagi persones, malauradament són poques, que han fet una obra immensa. Els hem d'estar molt agraïts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, que perfeccionista noia, el teu punt de vista estava d'allò més clar!!!
      Petonets,

      Elimina
  19. Holode nou M. Roser.
    Aquest matí t´eh enviat un nou correo, amb el meu nou email que es llagosteramontserrat@gmail.com

    Jo no he rebut cap correo teu.

    Repeteixo escriume a llagosteramontserra@gmail.com

    Els comentaris si i els he contestat i publicat.

    Gracies per tot.
    una abraçada, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse t'envio un correu a la nova adreça, amb les indicacions que em va donar el meu amic, per solucionar allò del blog.
      Petonets

      Elimina
  20. Quina passada!
    Molt interessant!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies. A mi em feia gràcia fer una cosa més casolana, que tot el que llegia i em va costar una bona feinada, però estic contenta d'haver contribuït a que la gent conegués més a la Joana.
      Bon cap de setmana.

      Elimina